Vull somiar el demà

Vull somiar el demà

(Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)

Vull somiar el demà

sense la nosa ni el pes

d'un vent caduc

que entela els ulls

i els lleva força i delit per lluitar.

Tot el que m'heu donat

és un espai de foscor

i el meu anhel

és clar i encès

com el desig que m'empeny a cantar.

No em vull negar cap demà

per una almoina

de llum del passat.

Crec en qui creu en mi

i en la promesa d'un temps

tan lluminós

com els colors

que dibuixen l'arc que em tensa

tant el temps com l'esperança.

No vull cantar i fugir

sóc el que sóc, i la por

mai no em farà

recular un pas

perquè amb les mans em vaig fent el destí.

L'arbre del meu desig

creix allunyat dels horrors

i estimo tant

el seu fullam

que la seva ombra m'acull dia i nit.

Cap vell encís

no m'és precís

per fer que vibrin

els llavis i els dits.

Vull compartir el recer

dels anys que tinc davant meu

amb gent de pau

vora del mar

perquè em gronxi tots els somnis

i em mantingui sempre el cor viu.

Cap vent no estimaré

com el gran vent que m'empeny

vers l'horitzó

ple de claror

que jo mateix amb esforç traçaré.

Pobres atribolats

plens de desfici i d'"estrès"

on anireu quan arribareu

al trist enlloc que entre tots heu creat.

Canto i cantant

vaig caminant

que amb la cançó

sempre miro endavant.

Vull somiar

el meu demà

ple de força

i el goig d'estimar.