Bona gent, que aneu pel món…

Bona gent que aneu pel món rebent trompades

dels esclaus de la rutina,

qui els dirà on són les ales de gavina

per volar fora del temps, fora del temps...?

Fora del temps, Senyor meu,

per deixar de cremar la vida

inútilment, Senyor meu,

de la mà d'embrolles i mentides.

Sense diners ni traficants,

sense la trampa del progrés i el desencant.

Amb l'ambició del caminant que vol ser lliure

i va buidant-se les mans.

Fora del temps, Senyor meu,

com la font que neix a la balma;

Filla de pluges i neus

volarà un segon i es fon en calma.

Sense daurats clarividents,

sense l'espasa del pecat

als innocents.

Amb l'ambició del caminant

que vol ser lliure i va buidant-se les mans.

Fora del temps, Senyor meu,

i a l'abric de la teva nuesa

per fer més fàcil l'adeu

i deixar-se en mans de la sorpresa,

i deixar-se en mans de la sorpresa,

i deixar-se en mans de la sorpresa.