Em D

com el vell faroner

Em

que amb llanterna de foc, contra el vent,

D Em

escombra la mar negra encenent

Am

les nits sense lluna,

C Am

advertint els vaixells

Em

del perill dels esculls esmolats

F#m

Que els aguaiten traidors, amagats,

C B

emboscats en l'escuma.

Em D

Com el vell faroner

E Am

que amb llanterna de foc, contra el vent,

D G

escombra la mar negra encenent

C B7

les nits sense lluna,

B Em

jo tinc encès un far

Bm Em

per dur-te estàlvia on trobis empar,

Bm Em

perquè se t'empassi la mar

Bm D Em

i et respectin les ones.

Am C Am Bm Em

No fos cas que la mar li fes basarda

Bm G B D Em

al teu àngel de la guarda.

Com el guardabarrera

del pas a nivell que, gelós,

espera el tren que passa veloç

aixecant polseguera

i brandant el fanal

agraeix el xiulet de l'amic

que per camins de ferro i de nit

fuig sense mirar enrere.

Com el guardabarrera

del pas a nivell que, gelós,

espera el tren que passa veloç

aixecant polseguera,

vigilo amb zel d'amant

que res no aturi el teu camí franc

i arribis sense cap entrebanc

on la vida t'espera.

No fos cas que el camí li fes basarda

al teu àngel de la guarda.

Com el sereno que

carregat amb un manat de claus

vetllava pel silenci i la pau

del barri que dormia

i cuitós feia cap,

colpejant la llanceta, al reclam

del veí que picava de mans,

a obrir laporteria.

Com el sereno que

carregat amb un manat de claus

vetllava pel silenci i la pau

del barri que dormia,

pensa que sempre hi sóc.

A tota hora i en quaselvol lloc.

Només crida'm i ho deixaré tot

per fer-te companyia.

No fos cas que la nit li fes basarda

al teu àngel de la guarda.