Et deixo un pont de mar blava

(Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)

Et deixo un pont de mar blava

que va del somni fins els teus ulls,

des d'Alcúdia a Amorgos,

del teu ventre al meu cor.

Et deixo un ram de preguntes

perquè t'emplenis els dits de llum

com la que encén l'esguard

dels infants de Sidó.

Un pont que ajudi a solcar

la pell antiga del mar.

Que desvetlli la remor de tots els temps

i ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels,

amb la ràbia del cant,

amb la força del cos,

amb el goig de l'amor...

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,

un pont que agermani pells i vides diferents,

diferents.

Et deixo un pont d'esperança

i el far antic del nostre demà

perquè servis el nord

en el teu navegar.

Et deixo un vers a Sinera

escrit amb traç d'un blau lluminós

que cantava a l'Alguer

per cantar el seu enyor...

Et deixo l'aigua i la set,

el somni encès i el record.

I a Ponza la mort

per viure cara al mar.. el mar... el mar.

L'espai ple de llum

on s'emmiralla el mar... el mar... el mar.

El blau del nostre silenci

d'on sempre neix la cançó.

Que desvetlli la remor de tots els temps

i ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels,

amb la força del cant,

amb la ràbia del cos,

amb el goig de l'amor...

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,

un pont que agermani pells i vides diferents,

diferents.