El nen dels seus ulls ROSARIO FLORES El niño de tus ojos
Ningú t’estima, ningú t’estima;
en aquest món, nen, tu estàs tan sol!
Tu, tan sol sempre! Tu, tan sol sempre!
Amb aquest cor tan petit, de vidre.
Ningú et mira,
ningú et parla;
no et donaran més esperança.
Ningú s’atura perquè segueix la vida;
dónes la mà amb un somriure.
Ai, ai, ie, ie...
El nen dels teus ulls que jo no oblidaré...
Els porto tan clavats, clavadets en el cor,
perquè no vaig fer res.
Ai, ai, ie, ie...
Parlavem de l’amor i jo no en sabia res,
i porto els seus ulls clavats, ja ho sé,
i no puc oblidar-ho.
Ai, quina pena; ai, quina pena!
Aquesta cara que és tan bonica,
tan perdudet, tantes cosetes,
bressolat, sol, entre boirina.
No tinc llàgrimes,
no tinc paraules;
només fredor en les entranyes.
Segueix, cor meu, i no t'aturis;
dónes la mà amb un somriure.
Ai, ai, eie, eie...
El nen dels teus ulls...
Ploro en pensar:
“On acabaràs...?”
Ploro per sentir...
Ai, que lluny que tu estàs de mi…!
Ploro perquè ahir
no vaig saber-ne més;
va plorar tot sol el meu cor
en un món sense amor.
Ai, ai, eie, eie...