Había un Jardín
(Versión de Marina Rossell)
Era entonces jardín, tiempos ha, esta Tierra,
que brillaba feliz bajo un sol de bondad;
un sol que ahuyentaba del alma la pena
que ilumina la vida en los campos y el mar.
Era ese jardín un bosque, una pradera,
donde un lecho de musgo era un lecho de amor,
desde donde se oían las olas y el viento,
y entre ramas nacía una bella una canción.
Era ese jardín, limpio como la mar,
tierra ardiente, o helada, nos daba la paz.
Nunca fue el Paraíso, mas supo crear
tantas flores sin nombre que curan del mal.
Era entonces jardín, años ha, esta Tierra,
en que un niño podía crecer sin pensar
que pudiera sufrir vejación o miseria,
o reproche por ser distinto a los demás.
¿Dónde está este jardín que jamás conocimos,
donde nunca pudimos nacer ni vivir?
¿Dónde quedó la casa de puertas abiertas
que yo busco y rebusco sin tregua ni fin?
Hi havia un jardí, molt net, era la terra;
que brillava, sencer, com un fruit protegit.
No era cap paradís, ni tampoc cap misèria,
ni res que s'hagués vist enlloc més, sinó aquí.
Hi havia un jardí, era un bosc, una casa,
amb un llit tot de molsa per fer-hi l'amor;
i un torrent molt suau ben sovint hi passava
i, seguint el seu curs, ho refrescava tot.
Hi havia un jardí tan gran com una vall,
ple de bons aliments en cada estació;
i entre l'herba calenta, entre l'herba glaçada,
s'hi descobrien flors que no tenien nom.
Hi havia un jardí, molt net, era la terra;
on els nens i les nenes jugaven al sol,
com ho havien ja fet igualment temps enrere
pares, avis, besavis, i més generacions.
On és aquell jardí on tots voldríem néixer,
on podríem estar-nos tranquil·lament nus?
On és aquella casa de portes obertes
que jo busco i rebusco i no puc trobar enlloc?
https://www.viasona.cat/grup/marina-rossell/tribut-a-moustaki/hi-havia-un-jardi
LLETRA
Hi havia un jardí, molt net, era la terra;
que brillava, sencer, com un fruit protegit.
No era cap paradís, ni tampoc cap misèria,
ni res que s'hagués vist enlloc més, sinó aquí.
Hi havia un jardí, era un bosc, una casa,
amb un llit tot de molsa per fer-hi l'amor;
i un torrent molt suau ben sovint hi passava
i, seguint el seu curs, ho refrescava tot.
Hi havia un jardí tan gran com una vall,
ple de bons aliments en cada estació;
i entre l'herba calenta, entre l'herba glaçada,
s'hi descobrien flors que no tenien nom.
Hi havia un jardí, molt net, era la terra;
on els nens i les nenes jugaven al sol,
com ho havien ja fet igualment temps enrere
pares, avis, besavis, i més generacions.
On és aquell jardí on tots voldríem néixer,
on podríem estar-nos tranquil·lament nus?
On és aquella casa de portes obertes
que jo busco i rebusco i no puc trobar enlloc?