Balcó del Mediterrani
“A Tarragona, el dinar reposat i el sopar passejat” aquesta és una de les frases coneguda per les persones, que en acabar de sopar, pugen “a tocar ferro” per la Rambla Nova cap al Balcó del Mediterrani. Un espai obert, mirador fantàstic i emblemàtic dels tarragonins, imatge recurrent en diferents autores com Olga Xirinacs, Maria Aurèlia Capmany, Lurdes Malgrat i Montserrat Abelló.
Llegir més...
Som al Balcó del Mediterrani, un penya-segat a uns 43 metres sobre el mar, que ens permet una visió privilegiada del Mare Nostrum, el port de Tarragona, la Platja del Miracle i l’Amfiteatre. La barana va ser dissenyada per Ramon Salas i Ricomà el 1889, època modernista i va ser col·locada entre 1890 i 1894. L’espai es va arranjar el 1891 i va ser reformat el 1947. Abans de la seva construcció hi havia un mur que limitava el passeig de les Palmeres que separava els camps de cultiu als seus peus i la línia del mar. La denominació del balcó es deu a Emili Castelar, president de la Primera República Espanyola, que el va batejar així en visitar la ciutat el 1863.
Davant del Balcó hi ha el monument al navegant català Roger de Llúria. Al número 1 de la Rambla, hi havia hagut el Fortí de Cervantes (enderrocat l'any 1884), i després hi havia hagut la Casa de la Dinamita, Casa Güell, modernista, anomenada “pedrera tarraconense” de l’arquitecte Josep M Pujol de Barberà (1912); a l'altre cantó de la Rambla, la Casa Rossell Porta, situada al xamfrà de la Baixada de Toro amb Rambla Nova, al costat mateix de les escales de pedra construïdes el 1890.
