Roser Guasch i Bea

Inicià el camí literari amb la publicació del relat "Saps qui és Camille Claudel?", dins el llibre Suc de Llimona, del col·lectiu Cisca Lafell (1996). Va guanyar ex aequo el premi Miquel Martí i Pol de Roda de Ter (1998), amb l’obra L’amistat de les pedres, que es va publicar l’any següent. També obtingué el tercer premi Joan Duch de Juneda 1999 amb l’obra Lliris de mar, que es va publicar al volum Batecs (2020). En aquests anys, escriu ressenyes literàries al diari Avui i El Punt.

La trajectòria poètica a partir del 2000 comprèn les següents obres: el recull de cinc poesies Josep Cañas, El retorn de Mèxic a Revista de Girona (2002), Plena de tu (2003), La terra del record (2005), amb pintures de Maria Teresa Baltasar, Fulles de llorer (2009), Platja Llarga i Vindrà la nit (2015), aquest darrer llibre conté poesies de Plena de tu i pintures de Joan Descals; i  El camí dels molins (2019), amb aquarel·les de Camil·la Pérez Salvà.

L’any 2007 escriu per encàrrec el llibre de narrativa Cambrils, espais per a la calma, amb fotografies de Rafael López-Monné, traduït a l’anglès i a l’espanyol.

L’estiu de 2018 realitza en diferents espais, com el Monestir de Vallbona de les Monges, el castell de Rodonyà o la Cumprativa de Llorenç del Penedès,   el recital Temps de vinya, on Roser Guasch recita una selecció de la seva poesia i Pemi Rovirosa (compositor i guitarrista de Lax’n Busto) la interpreta, amb la guitarra, amb peces escollides del seu repertori.

Els seus assaigs literaris versen sobre l’obra de l’escriptora Maria Àngels Anglada, d’entre els quals destaquen: “M. Àngels Anglada: La poesia és un dels petits reductes de llibertat que encara tenim”, dins “Revista de Catalunya”(núm. 149, març 2000); “La poètica de Maria Àngels Anglada”, dins “Serra d’Or” (maig 2000) i “El cor. Pretext poètic en la poesia de Maria Àngels Anglada”, dins Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (maig 2003).

Roser Guasch ha definit la seva poesia com un repte per “expressar el màxim en el mínim”. “Si ho puc dir en dues línies, per què ho he de fer en dos fulls? I, posats a anar més lluny, no es tracta de dir sinó de sentir”

Tant Lluïsa Julià com Montserrat Corretger  han destacat la centralitat de la natura en la poesia de Roser Guasch. D’una banda, Julià ha apuntat que, més enllà de l’experimentació, “Roser Guasch ha triat fonamentar la seva obra en la natura, aquesta llarga tradició canviant i renovada segons veus, geografies i moments històrics des de Blake a Hölderlin, i central, d’altra banda, en la tradició poètica catalana, que es caracteritza per mantenir una dialèctica complexa entre el subjecte i la representació dels elements de la natura en una línia de recerca que busca la veritat, l’ètica i la identitat.” De l’altra, Corretger  en ressalta el valor de mèdium, de revelació, de simbolisme a partir de la mirada atenta del paisatge. Tant des del Penedès com des de Tarragona, des de l’amor a la terra, l’arrelament familiar a un temps i una casa, des de la memòria o el present, l’escriptora va configurant un univers poètic i vital, els símbols i els llocs del qual els lectors podem anar seguint per tal de, com la mateixa autora, (re)trobar-nos a través de la literatura.