Pla de la Seu

La catedral s’ubica en el lloc més elevat de la ciutat, on a l’època romana se situava l’espai de culte de Tàrraco; concretament, el temple dedicat a l’emperador August.

Va ser consagrada l’any 1331, sent arquebisbe de Tarragona i Patriarca d’Alexandria, l’Infant Joan d’Aragó. És considerada, per la seva grandiositat i solidesa, la primera catedral de Catalunya.

La Casa rectoral o Pia Almoina o Ca l'Ardiaca és un edifici medieval de planta baixa i dos pisos d'alçada. Antigament era la casa de l'ardiaca major. Va ser construïda entre mitjans del segle XII i finals del segle XIII. El primer quart del segle XIV va ser reformada per tal d’ennoblir la façana i entre els segles XIV i XV es van remodelar els espais interiors. L’última remodelació es va portar a terme després de la guerra del Francès. 

El Palau de la Cambreria o Casa Balcells és una de les poques cases nobles medievals conservades a la ciutat, està encastada a l'edifici de la catedral i algunes de les seves dependències s'obren a l'interior del temple amb un mirador. La façana té finestrals gòtics reconstruïts i altres d'època renaixentista (s. XV i XVI). Al segle XVII o XVIII es va afegir a l’edifici original una estructura porxada oberta al Pla de la Seu. Les columnes de la porxada provenen d'algun edifici d'època romana i són una mostra del reaprofitament de les estructures romanes que, sistemàticament, es va dur a terme en la construcció d'edificis a l'edat mitjana. La primera referència data del segle XIV. Va ser la residència del cambrer de la Seu, segona dignitat en importància del capítol catedralici. A partir del segle XVI, una vegada extingida la dignitat catedralícia de cambrer, es va convertir en la residència temporal de reis o membres de la família reial. En aquest Palau, hi van fer estada el Papa Luna i la reina Joana Enríquez, esposa de Joan II d'Aragó i mare de Ferran "el Catòlic" que hi va morir en la seva visita a Tarragona.