Maria Domènech i Escoté
Maria Domènech Escoté (1877-1952) va néixer a la vila d’Alcover i visqué a Tarragona durant la joventut.
Fou una escriptora polifacètica; escriví narracions, poemes, assaig, teatre i també es dedicà a la pintura. Com a activista en consonància amb el feminisme conservador de finals del s. XIX i inicis del XX, fundà la Federació sindical d'Obreres (1912).
Els seus articles a la revista Feminal adquiriren molt ressò i publicà també en diaris i setmanaris com La pàtria, Lo camp de Tarragona, El poble català o La veu de Catalunya.
Llegir més...
Pel que fa a la visió que Domènech tenia de Tarragona Montserrat Palau, en un estudi, exposa que "lloava alguns encerts i indrets, però també criticava l'apatia i manca d'iniciatives. "
A l’edat de trenta-tres anys es va instal·lar a Barcelona amb el seu marit i els fills i va començar a col·laborar amb diferents diaris… Finalment el 1914 publicà la novel·la Neus a la Biblioteca Popular.
Fou en aquells anys que va guanyar distincions literàries a diversos certàmens i fins i tot un accèssit a la Flor en els Jocs Florals amb la brillant poesia Mireia on destaquen ingenuïtat, sentiment i frescor.
Fotografia recollida per Mercè Ibarz a Pioneres modernes (Arola Editors)
COSTUMS TARRAGONINES
COSTUMS TARRAGONINES
Tot i essent el dijous Sant, eren les tres de la tarda quan la Tecleta sortia del treballador. En els dies aquells les modistes no s'entenien de feina; a totes les dones (...) i com la principal seva tenia tanta anomenada, això feia que mai acabessin la feina. Com de costum, a la Tecleta, al sortir de casa la modista l’esperava cada dia el Pepitu i feien petar la xerradeta...
Llegir més...
Aquell dia a ell, com no havia d'anar al treballador, no li feia res esperar-se, encara que fos tard, havia dinat tot de pressa y sense ni mudar-se la roba, deixant-ho per més tard, se'n va anar al punt de guàrdia, com ell en deia.
Si els pares d'ella els hi haguessin atrapat, Déu nos en guard. Ella, sa filla... festejar amb aquell gandul mort de fam, que tants anys que feia d'ebenista i encara no sabia fer-se una mala calaixera... Això mai, altres pretensions tenien per sa filla.
Quadret de costums tarragoninas, 1906