Carrer Cavallers
Entre la plaça del Pallol i el Carrer Major, entrant pel portal del Roser, arribem al carrer dels Cavallers.
Sembla que està documentat així des del s. XVI; a l’època medieval el seu nom honorà diferents membres de la família Olzinelles i una temporada del XIX, el general Riego.
El carrer dels Cavallers deu el seu nom al nombre de cases nobiliàries que hi havia. Actualment encara se’n conserven algunes com la casa Castellarnau, seu del Museu d'història de la ciutat i dipositària de tota una tradició de fets paranormals que els tarragonins escolten amb delit (no sabem si crèduls o divertits, però sempre interessats); la Casa Montoliu, que acull el Conservatori de Música i la Casa Foixà, just davant de la Casa Montoliu, construcció barroca que de 1857 a 1862 va ser la seu del col·legi de Jesús i Maria i que actualment està mig ensorrada.
Llegir més...
Una placa commemorativa ens assenyala que en el número 12 d’aquest carrer nasqué Josep Yxart de Moragas (1852 - 1895), l’important crític literari del segle XIX, cosí de Narcís Oller, al qual sempre estigué molt unit i animà a escriure d’acord amb els nous postulats narratius del realisme i el naturalisme.
Aquest carrer va ser, a l'època medieval, l'artèria principal de Tarragona. Encara queden cases senyorials que van pertànyer a famílies adinerades de la ciutat. La casa Montoliu, actual Conservatori de Música, n'és un exemple.
És un dels edificis més bells de la Tarragona antiga. Gaudeix d'una situació privilegiada. És una casa senyorívola amb planta baixa i dos pisos. Els finestrals medievals estan tapats i, actualment, al primer pis hi ha cinc balcons que s'obren al carrer Cavallers des d'on es pot veure la catedral i el nucli antic i, des de la façana posterior, al carrer dels Ferrers, es domina una panoràmica de la ciutat moderna que arriba fins a la zona del Port.
L'edifici ha estat objecte de nombroses reformes, tant a la façana com a l'interior. Actualment és una suma d'estils del gòtic tardà al neoclàssic, amb alguns detalls renaixentistes. Una de les reformes més significatives és l'ampli pati de l'entrada, d'influència toscana, que dona lluminositat i espaiositat a tota la planta baixa.
Des de l'àmplia escalinata s'accedeix a la segona planta on es troba el saló principal, restaurat i amb pintures murals recuperades, que actualment constitueix la Sala Noble del Conservatori on se celebren audicions musicals.
L'any 1880 la família Montoliu abandonà Tarragona i es va traslladar a viure a Barcelona. En les memòries del senyor Montoliu “el cuarto de la chimenea”, en què es feien tertúlies de caràcter intel·lectual, és l'estança de la casa que s'anomena amb més nostàlgia.
A partir del moment en què la família es trasllada a viure a Barcelona, l'edifici va esdevenir seu de diferents entitats polítiques i socials: centre carlista, escola, habitatges de lloguer i bodega als baixos que actualment s'utilitza com a Biblioteca.
