Montserrat Palau i Vergés
Montserrat Palau i Vergés was born in Tarragona in 1958. She teaches Catalan literature at Rovira i Virgili University (URV) and also teaches at the Interuniversity Institute of Women and Gender Studies. As for her literary career, she stands out for the diversity of genres she has cultivated. She has published the poems Just a dream (1989), the novels Interferències (1989), Suspíria (1994), Sapore di sale (1996) and En nom del pare (1999) and the short story collection Cadires confortables (1990).
Read more...
En nom del pare (1999) is the author's coming-of-age novel, a novel in which the return to the city as a result of the death of the absent father serves its purpose for the protagonist to carry out a personal and generational search with the city of Tarragona as a central space.
When Alicia has to return to her hometown following the death of her father, the city of Tarragona becomes the bridge of dialogue with her childhood, adolescence and youth while allowing the author to express some reflections on urban changes and social problems that the city has experienced since the nineties.
The narrative voice is intense and innovative, and the rhythm of the narration overlaps with the rhythm of the songs that accompany Genia on her journey of reunion with the city.
In 2009, Montserrat Palau received the Maria Antònia Ferrer Distinction, a recognition given by the URV for her work in defense of women's rights and their visibility. She has collaborated in various media, with both written and audiovisual contributions. In 2015, she was presented as number two on the list of Junts pel Sí in Tarragona in the elections to the Parliament of Catalonia, and was elected as a deputy.
EN NOM DEL PARE (I)
EN NOM DEL PARE (I)
Sí, soc d’aquí. Miri, jo vaig néixer allí, en aquella casa, al costat d’on hi havia hagut l’Estanco Nacional, a la cantonada amb el carrer Apodaca. Diuen que abans de la guerra hi havia hagut una altra estàtua, però jo no ho puc recordar, només la de sempre, la del Mercuri, que era un déu grec. Clar que ara ni els grecs ni el nostro, de Déu... Amb la Tecla, des que es va casar, sempre hem estat veïnes. La Fini també és del barri, del carrer Rebolledo, allà on hi ha ara la botiga dels moros.
Llegir més...
La Pepita no, la Pepita va venir de fora i viu a prop de les hermanites, allà a l’alçada de les cases barates, però està aquí perquè és solidària amb naltros, sempre nem juntes. Amb la Tecla sortíem amb els cotxes els crios a passejar per la plaça. I a l’estiu nàvem a la platja de la Comandància i, a la nit, nàvem a buscar el seu home que pescava al far.
En nom del pare, 1999
EN NOM DEL PARE (II)
EN NOM DEL PARE (II)
Necessitava aire. Vaig sortir al carrer a respirar. Sentia coets de lluny, A la Rambla, tot era ple de fum i pólvora, els diables i les bèsties l’havien encès amb carretilles i francesos. El foc que ballava i els trons eixordants també em van encendre. Com un tret poderós dels trabucs dels Serrallongues, la meva voluntat va rebre un sotrac. Llavors, em vaig decidir. Cap a casa, agafar les claus, anar fins a l’aparcament darrere les muralles i conduir el cotxe i fins a les roques al costat del fortí del Miracle. Allí havien volgut acabar i allí acabarien.
Llegir més...
Hi havia cotxes aparcats i se sentia l’enrenou del restaurant. Vaig passar de llarg, fins a la punta del roquer on em vaig deixar agombolar pel silenci acollidor de la platja, que era com un gran amfiteatre sense horitzó a l’escenari. Vaig destapar les urnes. Feia un ventet suau i les cendres s’escapaven de la meva mà i s’escampaven fent giragonses, pujant i baixant a la llum de la lluna.
En nom del pare, 1999
IN THE NAME OF THE FATHER (III)
IN THE NAME OF THE FATHER (III)
It was time for those reflections that I had read so many times. It wasn't about saying what I thought, but having a hard time thinking about what I said. But instead of drowning myself in it, I decided to eat something. I walked around aimlessly. Some people from the Maghrib were chatting on a corner.
Read more...
I found that the scenarios of childhood and adolescence had half-changed, both different or the same. Tiled streets, pedestrian areas, shabby shops and restored buildings were the sides of a coin with crosses left by the hand of God, the lower-classes and dirt. Design lighting and clothes hanging out to dry and butane cylinders on balconies that blared out the voice of the TV at full volume or where a man born in an undershirt smoked a local cigar. I went down Main Street to the Town Hall Square, all decked out in festivities.
The urban landscape had partially changed . Like restaurants and bars. I noticed it while I was looking for somewhere that would appeal to me because I had time and decided to sit for a while. I still remembered the novelty of the first frankfurt bar which set up in the city. And then the first pizzeria. Exotic icons in the midst of uniformity without many frills, without excesses.
In the name of the father, 1999
EN NOM DEL PARE (IV)
EN NOM DEL PARE (IV)
Caminàvem cap a la Rambla sota un sol intens, sota una calda feixuga en què el quitrà semblava desfer-se en tolls d’aigua, una calitja que feia confondre i afigurar palmeres al mig del desert, miratges d’oasis com els miratges d’una Gènia d’altres temps.
En nom del pare, 1999
EN NOM DEL PARE (V)
EN NOM DEL PARE (V)
La Gènia es va sorprendre de la trucada. Es va esverar. Havia llegit als diaris locals la nota de l’accident i havia reconegut el nom. M’anava a fer un serial, però la vaig aturar, donant-li, com la Bet havia fet amb mi, hora i lloc del restaurant. La cita li va fer molta il·lusió. Però em va enredar d’anar-la a buscar. Em va donar el nom d’un carrer que no em sonava, i un seguit d’explicacions detallades per situar-me’l. Era sota el club de natació, vora les muralles. I vaig anar fins a casa seva sense reconèixer aquella zona. Tota la part de llevant de la muntanya, on abans hi havia hagut camps i horts, ara estava completament urbanitzada.
En nom del pare, 1999