Laberint

“Laberint” pertany al primer recull poètic de Roser Guasch: L’amistat de les pedres (1999). Alguns carrers del nucli antic de Tarragona són laberíntics o així els vivim les persones del nostre temps quan hi anem a tombar, a intentar perdre’ns o cercar-nos. La poesia “Laberint” vol reflectir aquesta realitat. Els darrers versos insinuen que el final de tot recorregut sempre és el claustre de la Catedral.