Al port

El port, un lloc on passejar. Hi ha el mar, el cel, l’espai preparat. Roser Guasch ens convida en el poema “Al port” a passejar-hi una tarda plujosa. El Moll de Costa esdevé el viatge, l’experiència  d’un diumenge, d’una relació, d’una vida; tots, itineraris incerts. Podem llegir el port com  un lloc de sortida i d’arribada, però també pot esdevenir un abans i un després.

La veu de l’autora, amb la companyia de Vinyoli, percudeix al ritme de la pluja amb versos curts i ens inclou en el batec vital en compartir-nos el seu nosaltres. 

El text pertany al primer llibre poètic de l’escriptora: L’amistat de les pedres, que va guanyar ex aequo el premi Miquel Martí i Pol de Roda de Ter (1998).