La taronja a terra

L’Olga Xirinacs és una gran coneixedora de la catedral, tal com ella diu al pròleg de La taronja a terra, Tarragona, desembre del 2010: “La catedral de Tarragona és un lloc que em conté des de la primera infantesa: m’hi van batejar en un bany romà de marbre sostingut per lleonets.” 

La mola compacta i severa de la catedral ocupava el lloc de l’antic temple de Júpiter. Encara se’n conservaven restes arquitectòniques. L’art pagà havia estat absorbit pel cristià, però se’n recordaven els orígens, perquè tota població informada té dret a conèixer la seva herència.

El poema recorda la vivència de l’escriptora al jardí del claustre de la catedral quan un dia, passejant pel recinte va veure caure una taronja a terra. Diu que “els ulls s’hi deturaren, la imatge m’interpel·lava. Entre el parrup de les tórtores, els tocs de les hores, el temps em passava. Jo gairebé havia nascut allà. De nena m’imaginava que era una princesa gòtica entre els àngels flamígers del daurat retaule de l’altar major. Totes les imatges em coneixien i jo a elles.” 

Ella ens diu al pròleg del llibre: "Soc una taronja a terra i encara continc la vida, el color i l'energia, lectors de poemes. De manera fugaç, com fugaços han estat els anys del pensament al sol. Un dia, algun lector es passejarà per aquest recinte, veurà una taronja a terra i no es pensarà que aquella imatge ha construït un pont des de la casa a l'univers."