Hola, som Alba Alcanyís, Sergi Castells, Nàdia Climent i Sara Ramos. Aquesta és la nostra pàgina.

Hem escollit aquest nom de grup perquè considerem que ens defineix a la perfecció.

I recordeu, qualsevol nit...

El millor de cada casa

RESUM dels textos llegits per a classe

(1) El lector juvenil, entre las lecturas personales y las escolares, de Mireia Manresa (3/11/2016)

Aquest article el podeu trobar al Box, tema 1. Aquest text conclou que no sempre és millor que el professor decidisca quines han de ser les lectures escolars, sinó que l'alumne també hauria de poder-ho fer. Així doncs, caldria combinar la lectura lliure -en què l'alumne escolleix un llibre per llegir- amb la lectura guiada -en què és el professor qui decideix quin llibre es llegirà. Els beneficis d'aquesta combinació de lectures són diversos. Per exemple, que es construeixen ponts entre la lectura personal i l'escolar. A més a més, s'obtenen els beneficis d'ambdòs tipus de lectures: per una part, la lectura personal fomenta l'hàbit lector i, de l'altra, la lectura escolar facilita la creació del lector literari.

(2) Motivar adolescents, de Joan Vaello Orts

L'autor critica la idea que els alumnes adolescents hui en dia estan desmotivats. Al contrari, Vaello Orts considera que estan hipermotivats, que l'únic que els professors han de fer és trobar la motivació que cada alumne necessita. Dit d'una altra manera, no s'ha de culpabilitzar els alumnes, sinó contagiar-los ganes. Vaello Orts també considera que les classes s'haurien de centrar en aconseguir que els alumnes desenvolupen les competències en la motivació, que són tres: (1) intenció (l'alumne ha de voler centrar-se), (2) atenció (l'alumne se centra) i (3) contenció (l'alumne evita distraccions).

En conclusió, el professor ha de lluitar contra els altres estímuls per l'atenció de l'alumne.

CONCLUSIÓ classe del (07/11/2016)

Durant les últimes classes hem tractat com incloure la diversitat dels alumnes durant cadascuna de les classes. Hi ha hagut diversos punts que ens ha cridat l'atenció:

(1) La idea de les intel·ligències múltiples. Creiem que motiva els professors a no deixar endarrere a cap alumne que no aconsegueix el nivell adequat, ja que a partir de la idea de les intel·ligències múltiples, també tens múltiples maneres d'arribar fins als alumnes. Així doncs, quan el professor identifica un alumne que no destaca en les intel·ligències habituals, pot trobar altres intel·ligències per on motivar-lo i educar-lo.

(2) L'escola inclusiva. Sobretot la idea que alumnes més destacats poden ajudar els alumnes on tenen més dificultats. Ens pareix un sistema perfecte que soluciona molts problemes diferents. Per exemple, (1) els alumnes que acaben abans tenen faena i es mantenen ocupats, (2) davant l'abarrotament de les aules, permet donar una atenció més personalitzada a cadascun dels alumnes i (3) els alumnes estan més motivats, ja que quan són altres alumnes els professors, els aprenents volen donar més de sí.

(3) La motivació dels alumnes. Tot i que ens ha paregut interessant la idea que són els professors els que han de motivar els alumnes, també hem conclós que l'autor de l'article concedeix una tasca als professors que no seria propiament d'ells. Entenem que els professors han de trobar la manera d'arribar fins els seus alumnes i inculcar-los coneixements, però tampoc ens pareix que haja de ser la seua tasca final i màxima mantindre-los amb la concentració adequada.

La reflexió interlingüística: ajudar a pensar en/amb/sobre tres llengües, de Ruiz Bikandi, Uri (9/11/2016)

L’article parla sobre el tractament lingüístic en el nostre sistema educatiu i ens remarca que ha estat fonamentalment acumulatiu i aïllacionista. Per aquest motiu es pretén d’impulsar en els alumnes una actitud reflexiva i indagatòria, que el porti a revisar d’una manera conscient el seu propi coneixement lingüístic. Açò possibilita a l’alumne el contrast guiat de les distintes maneres de dir les mateixes idees en les distintes llengües que coneix, que s’acostumi a observar-les en la seva dinàmica i transformació, elevi el seu coneixement dels mecanismes idiomàtics i, amb això, controli millor les seves pròpies produccions.

CONCLUSIONS sobre la comprensió lectora en els textos continus (14/11/2016)

El text que hem escollit és Macondo. Creiem que és un text bastant complicat pels alumnes, perquè els costarà ubicar-se. Les dues primeres frases del text són de contextualització; ens explica que Macondo és un poble antic on arriben noves invencions. No obstant això, parla de personatges que no tornen a aparèixer (Aureliano Triste), amb paraules de nivell mig-alt (trasnochar, tuntun) i no s'arriba a introduir el tema principal (el teatre o el cinema). Per tant, l'alumne no començarà a entendre de què parla el text fins a la tercera frase i creiem que alguns alumnes perdran l'interés abans d'això.

Per tant, creiem que el text hauria de començar a partir de la tercera línia. Així, tot i que ens perdrem una de les introduccions als subjectes protagonistes del text ("la gente de Macondo"), creiem que els alumnes entendran millor que passa ja que igualment a la quarta frase se'ls torna a presentar ("el público que pagava dos centavos").

Siga com siga, ens preguntem si no seria millor tractar l'inici de Cien años de soledad, que no un paràgraf qualsevol. Encara que també reconeguem que el tema del cinema és curiós i farà gràcia als alumnes.

Pel que fa a les preguntes, hem tret una valoració global positiva. Creiem que les tres primeres preguntes ajuden a preparar la quarta pregunta. És a dir, que les primeres preguntes no tan sols permeten a l'alumne entendre el més important del text, sinó que li donen claredat de tots els elements que formen part de la quarta pregunta. Més concretament, les primeres preguntes fan referència a "la opinión final de los habitantes" y "el valor de las películas", dos elements bàsics de l'enunciat de la quarta pregunta.

A més, les preguntes són variades: dues tipus test i dues on cal escriure un parell de frases. Ens agrada la segona pregunta especialment, ja que la resposta reformula perfectament la idea principal del text, però no repeteix cap de les paraules del text. Per tant, és perfecta per saber quins alumnes han compres el text i, a la vegada, fa un resum ben clar als alumnes, que no.

Llegir per aprendre: estratègies de suport a alumnes amb comprensió pobra, José Ignacio Madalena i Aguas Vivas Catalá (21/11/2016)

Hi ha molts alumnes que mostren deficiències en la lectura comprensiva, la qual cosa té com a conseqüència la dificultat en l’aprenentatge. Per aquest motiu, la LOGSE va obrir la possibilitat d’adaptar el currículum als alumnes amb majors necessitats educatives. Aleshores, es forma així un grup d’alumnes denominats de comprensió pobra i es proposa com a solució el PDC (Programa de Diversificació curricular). Sobretot, l’objectiu que es pretén assolir en aquest grup és com ensenyar-los a llegir els textos perquè aprenguen d’una manera més eficaç i significativa. Per tant, en aquest article es fa una proposta didàctica centrada en l’àmbit lingüístic i social, que adopta com a referent el currículum de les àrees de llengua i de ciències socials.

ÉS BO POSAR DEURES? (21-11-2016)

Respecte al fet de posar deures, trobem dues corrents. Un bon exemple d'aquestes corrents el trobem al programa de Salvados "De hijos a padres". Per una part, hi ha els professors que defensen que els deures són bons per reforçar coneixements i obligar els alumnes a responsabilitzar el seu temps. De l'altra part, hi ha els professors que consideren que els alumnes ja passen suficient temps a l'escola com per a haver de continuar amb els deures a casa. El camí del mig serien aquells que creuen que els deures haurien de ser pocs i sempre imprescindibles. Evidentment, les posicions entre uns i altres no sempre estan clares.

Nosaltres pensem que el fet de posar deures podria ser negatiu perquè els xiquets puguen gaudir d'estudiar i de viure com a xiquets. Sobretot després de descobrir que el col·legi espanyol amb millor nota a l'informe PISA no en posa. És a dir, creiem que si volem transmetre coneixements als alumnes, hi ha mecanismes que no impliquen una càrrega extra de faena a casa. Així, els professors d'aquest centre proven que els alumnes és qüestionen el que fan, sense donar-lis les respostes i, també, treballen en equip i el desenvolupament de la creativitat i la resilència.

Tot i això, considerem que l'edat dels alumnes també influeix en aquesta qüestió. Pel que fa als alumnes més majors, el fet de posar-los deures pot resultar positiu perquè reforcen les seues habilitats com a estudiants; però en aquest cas, caldria posar-los una quantitat de deures que els permeta tenir temps de fer allò que els agrada. En canvi, pensem que els nens més xicotets no deurien tenir deures, o bé tenir-ne pocs i els imprescindibles, ja que també han de gaudir de les estones de descans i d'allò que els correspon com a xiquets.

És més, el fet de tenir temps per fer allò que els agrada és un factor de motivació per als alumnes. El fet que els alumnes es desmotiven i perden interès pels estudis ve condicionat, en part, per la gran quantitat de deures que tenen quan arriben a casa. És el cas de la Nerea, l'alumna de quinze anys que participa al programa de Salvados i reconeix que les seues notes van baixar quan els pares l'obligaren a desapuntar-se de Teatre, ja que deixà d'estar motivada i de desconnectar.

També pensem que el tema dels deures pot ser contraproduent. Perquè en el cas que els alumnes no sapiguen fer els deures, seran els pares els que els acabaran fent. Això provoca una pèrdua d'autonomia, que és tot el contrari del que es vol inculcar i un resentiment dels pares, que haurien de ser aliats i no enemics.

En definitiva, creiem que cal reduir el nombre de deures. Així, els xiquets gaudixen de la seua etapa com a xiquets i se senten més motivats quan van a l'escola o a l'institut.

ENSENYAR EN LA DIVERSITAT (28-11-16)

Després de llegir aquest article de Lerner sobre l'ensenyament en la diversitat hem extret les següents conclusions:

·En primer lloc, sabem que trobem una diversitat d'alumnes a l'aula i que cadascun aprèn d'una manera; és a dir, que cada alumne és un món i té un nivell. De vegades podem trobar grups que tenen un nivell inferior, ja siga per la seua situació socioeconòmica o per altres factors. Per aquest motiu, cal crear un sistema heterogeni d'acord amb l'heterogeneïtat dels alumnes i la realitat amb què ens trobem és que hi ha un sistema totalment homogeneïtzador.

·Cal fer que els alumnes "diferents" se senten iguals que la resta, perquè ho són. És el cas de Dómenico, que se sentia diferent perquè era d'una altra nacionalitat i era orfe, però quan la professora ho descobreix (ella també és immigrant) l'ajuda a integrar-se amb la resta i aprendre. Per tant, pensem que la relació alumne-professor és crucial per al comportament dels alumnes.

·Pel que fa a les condicions didàctiques, cal modificar les activitats lingüístiques per a tots els alumnes, tal com es diu a l'article on apareix l'exemple dels espanyols, francesos i portuguesos, que estaven obligats a parlar en francès i tenien una professora portuguesa que va canviar la situació.

·És important compartir la importància de l'aprenentatge. L’ensenyament tendeix ponts entre allò que els alumnes saben prèviament i allò que volem que aprenguen. S'han de plantejar una sèrie de problemes perquè els alumnes els puguen resoldre amb estratègies pròpies. L'alumne s'ha de prendre com a subjecte coginitiu i no podem atribuir totes les responsabilitats als professors . Si atribuïm totes les responsabilitats als professors, tots els alumnes obtindrien el mateix resultat i no és així: en un grup hi ha diversitat d'alumnes i per tant els resultats són heterogenis. Cal motivar els estudiants perquè siguen capaços d'elaborar respostes i prendre decisions per ells mateixos sense dependre del professor.

· L'aprenentatge s'ha de realitzar en grup, però també cal aprendre de manera individual per reforçar els coneixements que s'obtenen.

· Ha d’haver-hi una forta intervenció del docent, la interacció cognitiva en petits grups i el treball personal en la construcció del coneixement. Aquests elements són essencials en l'organització de l'aula.

· Cal revisar allò que s’ha fet, evocar-ho, treballar-ho i conceptualitzar-ho, entre altres procediments. Això és necessari per a l’aprenentatge de tots i per ajudar aquells alumnes que s’han “perdut” en algun moment de l’explicació. D’aquesta manera tornen a enganxar-se a allò que s’està estudiant.

En conclusió, hem de tenir en compte la diversitat en les situacions d’ensenyança per aconseguir que aquells estudiants que no es comprometen en unes situacions ho facen en altres. D’aquesta manera obrim camins perquè tots els alumnes puguen posicionar-se com a subjectes cognitius, com a productors de coneixement, que és el que interessa al docent.

Xerrada Paula Carlino (14/12/2016)

Al nostre grup ens agradaria destacar tres elements de la interessant ponència de Paula Carlino, Doctora en Psicologia per la UAM:

1. La ponent reforça una de les idees més importants de l'educació moderna: l'aprenentatge individualitzat. Els alumnes són diferents els uns als altres, amb uns interessos divergents. Així que unes classes on se prova d'arribar a tots els alumnes de la mateixa manera no pot complir amb aquesta heterogeneïtat.
2. Paula Carlino considera que el diàleg és una part fonamental de la relació professor-alumne, fins i tot entre uns i altres alumnes. Això afavoreix la relació entre escriptura, lectura i l'oral, perquè tot allò que lligen i escriure es pot debatre a classe. En altres paraules, la interacció és molt important.
3. Els alumnes volen anar molt ràpid, sobretot en un món on tot es basa en la frugalitat i la velocitat, no obstant això, Paula Carlino considera que a vegades ens hem d'aturar per assegurar-nos que els coneixements s'aprenguen bé. Tot i que reconeix que trobar el ritme adequat és molt complicat.

• ACTIVITATS DEL BLOC 6:

6.1. ENTREVISTA A JUAN VAELLO: Com donar classe als qui no volen

L'activitat 2 del bloc 6.1. "Les competències docents" es troba adjuntada més avall amb el títol "Idees de l'entrevista a Juan Vaello". L'entrevista la podeu trobar en aquest enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=_QSjEfYf8M0

6.2. Les funcions del professor de llengua i literatura en el centre de secundària

1. Comenteu si el que s'indica en la següent presentació sobre les claus de l'èxit educatiu i en l'article de J. Ballester, “ANOTACIONS SOBRE LES FUNCIONS DEL PROFESSORAT DE LLENGÜES”, que trobareu al BOX, apareix reflexat en la realitat de les aules a partir de la vostra experiència com a alumnes.

The Wire és una sèrie de televisió, però no n’és una qualsevol. Tot i que no ser gaire coneguda, ha estat considerada la millor série de la història per publicacions tan de prestigi i tan variades com la revista Time, The New York Times, The Guardian, The Telegraph o Entertaniment Weekly entre moltes altres.

La sèrie parla durant cinc temporades de Baltimore, una ciutat marcada per les drogues i la desigualtat racial. L’argument tracta, sobretot, de la relació entre l’unitat antidroga de la policia i els traficants al carrer. No obstant això, cada temporada posa l’accent en un element concret de la ciutat: en la segona es parla de la classe treballadora en el port marítim, en la tercera en la política a l’Ajuntament, la quinta en el periodisme a la ciutat. Però nosaltres parlarem de la quarta temporada, que se centra en les escoles i l’eduació i en què el col·legi de West Baltimore serà un dels escenaris principals.

1. Quins obstacles troben fonamentalment els alumnes per aconseguir bones notes o per aprendre? Què proposen els professors per superar aquests obstacles?

Els problemes que s’apunten són molts. Primer que tot, que l’escola pública és una eina política per a vendre resultats d’una bona gestió. Per tant, s’obliga a cumplir unes notes i un currículum, on importen més les xifres i com es vénen al públic que no l’aprenentatge real dels alumnes. Per això s’obliguen als professors de matemàtiques a explicar llengua. Tal com explica un personatge “Tu no expliques matemàtiques, tu expliques l’examen”.

En segon lloc, l’escola està situada en una ciutat i en un barri on el tràfic de drogues és problemàtic. Molts dels alumnes saben que l’escola és només un tràmit mentre s’inicien a les vesprades com a traficants. L’escola no els motiva perquè no els aporta res. El personatge de Pryzbylewski, el professor, aconseguirà motivar-los amb el joc i el càlcul de probabilitats, perquè aquest té una aplicació real a l’hora d’apostar i fer més diners. “Ells no aprenen per al nostre món, ells aprenen per al seu”.

Finalment, un altre problema és la massificació de les aules i que els alumnes problemàtics no deixen de treballar els altres. El personatge de Howard Colvin participarà en un programa experimental de l’escola en el que separa tots els alumnes problemàtics per tal d’aprendre mecanismes per treballar amb ells.

1. Quins obstacles troben fonamentalment els alumnes per aconseguir bones notes o per aprendre? Què proposen els professors per superar aquests obstacles?

Els problema dels alumnes és el que ells esperen de si mateixos. És molt il·lustrativa l’explicació de Colvin en el capitol desé de la quarta temporada:

Pots posar un llibre de tetx davant d’aquests nens, pots posar un problema a la pissarra o ensenyar-los cada poema d’un exament estatal, que no importarà. Res. Perquè ells no estan aprenent per al nostre món; aprenen per al seu. Ells saben exactament per a què aprenen i què és el que tots esperen que ells siguen. No és sobre tu o nosaltres o l’examen o el sistema. És sobre el que ells esperen d’ells mateixos. Cadascun d’ells saben que tornaran als cantons [a vendre droga]. Ho esperen els seus germans i germanes, fins i tots els seus pares, que van vindre a aquestes mateixes aules. Fem com si els ensenyarem, ells fan com si aprengueren i on acaben? Als mateixos cantons de sempre. No són tontos, aquests nens. No coneixen el nostre món, però coneixen el seu. Veu a través de nosaltres.

Davant el fracàs explicant-los poemes i matemàtiques, els professors proven d’ensenyar-los com comportar-se en la vida quotidiana. Com demanar en una pizzeria educadament o com comportar-se en situacions socials. Van cap a elements que els són més útils en la vida diària i que ells tenen interés per aprendre.

1. Valoreu les aportacions que heu trobat i comenteu quins aspectes us semblen més o menys encertats respecte a la metodologia que emprenen aquests professors.

Ens agrada com es dóna una atenció més personalitzada i individual a cadascun dels alumnes. No es poden tractar igual persones que són diferents. És aquest el debat que gira entorn a tota la temporada. Així, per tal de millorar les xifres educatives, tots els alumnes són tractats de la mateixa manera i, davant l’estupor del professor, se’ls educa en coses que no els interessen i que no els arriben. De la mateixa manera, s’agarra un grup d’alumnes en particular (els més problemàtics) i se’ls tracta d’ensenyar en allò que sí tenen interés.

Alguns poden considerar que s’està segregant els alumnes problemàtics, que deurien quedar-se en l’aula amb la resta de companys. Però considerem que no se’ls està separant per tal d’afavorir els altres alumnes. Al contrari, se’ls separa per ajudar-los. Serà per aquesta raó que al final de la temporada els alumnes que assisteixen al programa especial seran els que tindran una evolució més positiva.

Ens pareix positiu com els professors utilitzen diferents mètodes per treballar amb els alumnes. Per vore com treballen en equip els demanen de construir monuments amb peces de metalls. A més, els motiven amb un sopar fora de classe, que serà el que obrirà els ulls als professors sobre com es comporten i el que motiva els alumnes.

1. Piqueu per veure quines són les 10 competències que haurien de complir els docents actuals i comenteu si els professors que apareixen en les pel·lícules o els textos consultats les acompleixen.

Per a respondre aquesta pregunta, ens centrarem en Roland Pryzbylewski, ja que Howard Colvin no és un professor, tot i que participa en una programa educatiu. Roland cumpleix sobradament algunes característiques. És compromés, ho demostra constantment al qüestionar el sistema que converteix els alumnes en simples xifres. Queda marcat a la memòria l’escena en què un antic alumne li demana diners per tal d’inscriure’s en uns cursos i ell li’ls dóna amb un discurs sobre aprofitar les oportunitats, tot i que sap que se’ls gastarà en drogues.

Podem relacionar aquesta característica amb la idea que és tolerant. Roland tracta tots els alumnes de la mateixa manera, no té prejudicis. Alguns el trauen de polleguera, però no és res personal contra ells, sinó contra els seus actes.

També és innovador. Prova d’arribar als alumnes a través de mecanismes no tan habituals. Aquí es relacionen els elements com a contador d’històries, ja que utilitza les que s’apropen més als interessos dels alumnes. És paradigmàtic el fet que utilitza anècdotes de quan era policia per tal de captar la seua atenció. També està obert a preguntes, perquè redirigeix la classe segons el que els confon o interessa.

No puntúa tan alt en altres competències, però algunes vegades per causes alienes a ella. No és social, perquè en 2005 no existia aquest concepte com a tal, sobretot en un barri marginal. Encara que sí podríem dir que és entusiasta de les noves tecnolagies si tenim en compte el context. Dit en altres paraules, té un ordinador a classe que usa i que deixa usar als alumnes. També falla a l’hora de ser organitzat, principalment perquè des de direcció li estan canviant el currículum constantment.

Tampoc està preparat. La seua experiència com a policia pot ser li és més útil per saber dirigir una classe tan massificada, però no ha exercit mai com a professor i en cap moment es clarifica quina experiència té. Pareix ser un bon professor, però davant de situacions especials potser no tindria els mecanismes necessaris.

Finalment, Roland és una mica friki. Però ho sabem pel seu paper en temporades anteriors. En la quarta temporada, el personatge està massa immers en les immenses problemàtica de l’escola West Baltimore com per a demostrar-ho amb els alumnes.