ESCAPE CLASSROOM

• INTRODUCCIÓ

En el present treball pretenem abordar un dels principals problemes que se sol trobar a les aules d’ESO i Batxillerat: la falta de motivació per part de l’alumnat a l’hora de llegir i les dificultats que mostra a l’hora de comprendre algunes obres.

El nostre objectiu és demostrar que si podem donar classe a 3r de l’ESO de forma innovadora i motivadora per a l’alumnat. També inclourem el treball cooperatiu ja que creiem que aquest és molt necessari a l’aula.

Hem triat el tema de la Literatura Medieval per elaborar el nostre Escape Classroom perquè pensem que ofereix moltes possibilitats a l’aula i pot ser motivador per a l’alumnat. A més, a través de la dinàmica de ludificació a l’aula, pretenem fomentar l’ús de les TIC amb el projecte final i mostrar tot el que podem fer amb elles per a treballar de manera col·laborativa.

En quant a la tria d’autors i dels temes, hem triat aquells que es tracten en 3r de l’ESO: la poesia trobadoresca i Bernat de Ventadorn, Ramon Llull i El llibre de les bèsties, les cròniques de l’època medieval i Jaume I (El llibre dels fets), Joanot Martorell i Tirant lo Blanc, Isabel de Villena (Vita Christi) i Jaume Roig (L’espill) i Ausiàs March i Veles e vents.

• CONTINGUTS

Quant al currículum de la Generalitat Valenciana, trobem els següents continguts generals corresponents al curs de 3r de l’ESO:

· La literatura medieval. Característiques generals.

· La lírica. La poesia trobadoresca.

· Les quatre grans cròniques.

· El Segle d’Or. Característiques generals

· La lírica. Ausiàs Marc.

· La literatura religiosa i moralitzador.

· La prosa humanista.

· La novel·la. Tirant lo Blanc.

· La poesia satírica.

Els continguts específics que nosaltres afegim són els següents:

· Bernat de Ventadorn i la Poesia trobadoresca

· Ramon Llull i el Llibre de les bèsties.

· Les cròniques de l’època medieval: Jaume I. El llibre dels fets.

· Joanot Martorell i Tirant lo Blanc.

· Isabel de Villena i Vita Christi; Jaume Roig i L’espill.

· Ausiàs March i Veles e vents.

• SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS

Durant dues sessions de classe (2 hores), ja que prèviament haurem demanat al professor o professora de la classe següent a la de Valencià que ens deixe la seua hora, realitzarem unes activitats sobre Literatura Medieval a través d’un Escape Classroom.

En primer lloc, el professor o la professora distribuirà la classe en 6 grups de 4 alumnes cadascun i, a partir d’açò, l’alumnat es quedarà “atrapat” a l’aula i haurà de passar una prova i trobar un objecte per a poder eixir i, així, seguir amb l’Escape.

Cal destacar que el professor o la professora estarà en tot moment en companyia de l’alumnat amb la finalitat de servir-los de guia i d’ajuda.

A continuació descriurem cada una de les activitats:

PROVA 1: NOMS DELS AUTORS

Per eixir de l’aula, l’alumnat haurà de trobar 6 noms d’autors de literatura medieval que estaran amagats per la classe. Però, primerament, a la pissarra trobaran escrits 3 textos amb uns codis sota aquests i, dalt d’aquests una pregunta: quins d’aquests fragments pertany a la poesia trobadoresca?

Els alumnes hauran de contestar bé a aquesta pregunta per a poder triar el codi correcte. Aquest codi servirà per a obrir un baül on, dins d’ell, trobaran 6 sobres amb números de l’1 al 6 (correspon als números dels equips) on, dins de cadascun, trobaran una targeta on estaran escrits els noms dels autors o temes que se li assignarà a cada grup.

Els autors o els temes tractats seran els següents:

- Poesia trobadoresca

- Ramon Llull

- Les cròniques de l’època medieval: Jaume I

- Joanot Martorell

- Isabel de Villena i Jaume Roig

- Ausiàs March

Quan cada grup tinga el seu sobre amb el nom d’un escriptor, podran eixir de l’aula (ja que la professora o el professor els donarà permís) i eixiran al corredor, on realitzaran la següent prova.

PROVA 2: CARACTERÍSTIQUES DELS AUTORS I DELS TEMES

Com hem dit en la prova d’abans, cada grup tindrà assignat un autor o tema gràcies a la prova del baül.

Dins de 6 sobres diferents, on cada un és d’un autor o tema, hi haurà característiques de les obres i de la biografia amagades pel corredor. Els grups hauran de trobar un sobre, siga o no del seu autor, i després caldrà que els guarden per a fer-los servir al finalitzar l’Escape.

Les característiques de cada autor o tema seran les següents:

a) Poesia trobadoresca

i. Va nàixer el segle XII a Occitània

ii. Escrit en Provençal o llengua d’oc

iii. Els trobadors escrivien els versos i componien música

iv. Els joglars cantaven els poemes acompanyats d’instruments musicals

v. Els primers textos en prosa escrits en català serien les Homilies d’Organyà.

b) Ramon Llull

i. Després d’abandonar la seua antiga vida, es va plantejar tres objectius: la conversió d’infidels, la redacció de llibres per a difondre el cristianisme i la creació d’escoles per a impartir llengües orientals.

ii. Va escriure més de dues-centes obres redactades en quatre llengües: català, llatí, àrab i occità.

iii. Prosa filosòfica.

iv. Obra didàctica i religiosa. Obra mística.

v. Obra narrativa: Lo romanç d’Evast e Blanquerna, que dins inclou el llibre de Meravelles que té 10 parts i una d’elles és el Llibre de les Bèsties.

c) Les cròniques de l’època medieval: Jaume I

i. Quatre grans cròniques escrites durant l’expansió de l’antiga Corona d’Aragó: Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Pere el Cerimoniós i Jaume I.

ii. Narra en un to autobiogràfic la seua vida.

iii. Basada en els anys del seu regnat i les seues conquestes.

iv. Es veu un profund sentiment religiós i una intenció didàctica.

v. El personatge principal i heroi és el rei i per això el narrador s’expressa en primera persona del plural (plural majestàtic nós).

d) Ausiàs March

i. És el més profund i permanent dels nostres poetes. Queda palesa la seua voluntat de trencar amb la llengua i l’estil dels trobadors.

ii. La seua obra consta en total de 128 poemes. Es classifiquen en tres grups: cants d’amor, cants de mort i cant espiritual.

iii. Els temes principals de la seua poesia són l’amor, la dona i la mort.

iv. L’estructura dels poemes sol ser sempre la mateixa: exposició, explicació i conclusió. Altres vegades pot ser a l’inrevés.

v. Va ser senyor de Beniarjó i va ser falconer major del rei.

e) Isabel de Villena i Jaume Roig

i. La seua obra també pot anomenar-se Llibre de les dones.

ii. Història cruel contra les dones, que no és autobiogràfica, escrita en versos tetrasil·làbics.

iii. Potser es va escriure com a resposta a l’atac de l’Espill

iv. Va ser abadessa del convent de la Trinitat de València

v. Va escriure el seu llibre com a defensa de les dones

PROVA 3: NOMS DE LES OBRES

La següent localització és el sala d’actes. En aquest lloc, cada grup haurà de fer un trencaclosques (1 per grup, en total 6) on trobaran escrit darrere d’aquest, quan el realitzen correctament, el nom d’una obra.

Com tots els objectes que van aconseguint al llarg de les proves, hauran de guardar-se el nom de l’obra per a l’última activitat d’aquesta Seqüència.

Els noms de les obres seran els següents:

- Poema trobadoresc

- Tirant lo blanc

- El llibre dels fets

- El llibre de les bèsties

- Vita Christi i L’espill

- Veles e vents

PROVA 4: FRAGMENTS DE LES OBRES

Després de la sala d’actes, ens dirigirem fins a la biblioteca, que serà l’últim destí. Allí l’alumnat haurà de trobar els llibres que pertanyen al seu autor o tema (assignat en la primera prova) i, dins de cada llibre, trobaran un fragment d’una obra qualsevol (relacionada o no amb el seu autor o tema). En total seran 6 fragments. Aquests també s’hauran de guardar fins a finalitzar l’activitat.

Els fragments que es podran trobar dels diferents temes o autors seran els següents:

Ø Bernat de Ventadorn. Poema trobadoresc

“No és meravella si canto millor que cap altre cantaire: el cor m’empeny més vers Amor, i millor obeeixo les seves ordres. Hi he posat cor i cos, saber i seny, força i poder; el fre m’hi mena de tal manera que no penso en res més.”

Ø Ramón Lull (Llibre de les bèsties)

“Amb aquell exemple es tranquil·litzà un poc l’elefant i confià en la promesa d’arribar a ser rei que li havia fet la rabosa. Li va preguntar de quina manera podria fer que el rei morirà i així ser ell el nou elegit, si era evident que el lleó era molt fort i tenia un consell molt savi, mentre que la rabosa era un animal petit i dèbil.

La rabosa li va respondre amb aquest exemple:

- Hi havia una vegada un lloc on totes les bèsties acordaren que cada dia una d’elles es presentaria al lleó perquè se la menjarà. En canvi, el lleó es va comprometre a no molestar les altres. Cada dia, aquells animals es jugaven a la sort a qui li tocaria anar i aquella bèstia a qui tocava es presentava davant del lleó i aquest se la menjava. Un dia, li caigué la sort a una llebre, però ella, per por a la mort, no va anar fins a l’hora de migdia. El lleó, que no es podia aguantar de fam, s’enfurí molt per la tardança de la llebre i li preguntà pels motius del seu retard. La llebre s’excusà dient que prop d’aquell lloc hi havia un lleó que deia que era el rei d’aquella terra i que havia intentat agafar-la...”

Ø Jaume I (Llibre dels fets)

“I quan vingué l’altre dia a l’hora de vespres encarregàrem de dir al rei i a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessin els cristians que nostra era València, que possasen la nostra senyera en la torre que ara és del temple. I ells digueren que els plaïa. I nós érem entre la rambla i el reial i la torre. I quan vam beure la nostra senyera dalt de la torre, descavalcàrem i, girant-nos cap a orient, ploràrem dels nostres ulls i besàrem la terra pel gran favor que Déu ens havia fet.

I mentrestant, els sarraïns prepararen l’eixida en cinc dies que havien pactat amb nós, i al tercer dia ja estaven tots preparats per a eixir. I nós, amb cavallers i hòmens armats prop de nós, els vam traure tots en aquells camps que són entre Russafa i la vila i haguérem de ferir hòmens, perquè volien prendre als sarraïns robes i apoderar-se d’algunes sarraïnes i infants. Mai no havia eixit tanta gent de València, que entre hòmens i dones n’eren cinquanta mil.”

Ø Joanot Martorell (Tirant lo Blanc)

- “Certament – digué la Princesa – no hi ha res que si volies saber, jo no et diria. I tu no em vols contar els teus secrets. Per això et torne a demanar que, per la cosa que més estimes al món, m’ho digues.

- Senyora – digué Tirant -, per favor et suplique que no m’ho demanes així, perquè no hi ha res al món que jo no et diria si d’aquesta manera m’ho demanaves. Tot seguit et contaré el meu mal, encara que sé que açò arribarà a orelles del teu pare i serà la causa de la meua mort. Però si no t’ho dic, rebente.

- I tu penses, Tirant – va dir la Princesa-, que contaré els teus secrets a mon pare o a qualsevol altra persona? No sóc una xarradora. El teu secret quedarà tancat ací al meu cor.”

Ø Isabel de Villena (Vita Christi)

“Ara comencen los goigs i alegries vostres, qui fi no hauran: ja lo vostre pecat és remés e perdonat. Ja no parlareu ab les filles vostres, que són ací sinó de delits e plaers, vehent-vos per mi tan amades e glorificades: gran és estat lo vostre pecat, e gran redemptor haveu mereixcut per mitjà de vostra digna penitència. E si vós haveu molt damnificat lo món per lo vostre pecat, jo l’he molt més embellit, sens comparació, e dignificat, per la mia passió i mort...”

Ø Ausiàs March (Veles i vents)

“Veles i vents l’anhel meu compliran

tot i fent camins dubtosos per la mar,

mestral, ponent, en contra veig armar,

xaloc, llevant, bé l’afavoriran

amb els amics seus gregal i migiorn,

fent humils precs al vent tramuntanal

que el seu favor, bufant siga total

i que tots cinc em porten de retorn.”

TORNADA A L’AULA

En acabar la quarta prova de la biblioteca, tornarem tots junts a l’aula amb els objectes aconseguits. Cada grup haurà de tindre:

- Un autor

- 5 característiques d’autors o dels temes, recollides en un sobre.

- Un nom d’una obra

- Un fragment d’una obra

Cal recordar que no és necessari que els objectes trobats siguen els corresponents a l’autor o tema de cada grup. Per exemple, el grup 2 té com a autor assignat a Ausiàs March, però pot tindre les característiques d’Isabel de Villena, un obra de Jaume I i un fragment d’una obra de Ramon Llull.

Tot allò que s’haja recollit en el trajecte de l’Escape Classroom es portarà a l’aula i es posarà tot en comú junt al professor o a la professora i junt als altres equips, per tal d’acabar tenint tots els equips les característiques, el nom de l’obra i el fragment de l’obra corresponent a cada autor de cada grup.

Esta posada en comú servirà per a assimilar els continguts apresos durant tot el curs ja que seran necessaris els coneixements de tots els alumnes per a poder organitzar el que és de cada autor.

PRODUCTE FINAL: LINIA DEL TEMPS

Quan es tinga tot organitzat, i amb açò ens referim als noms dels autors amb les seues característiques, les seues obres i els seus fragments corresponents, serà el moment de realitzar el producte final.

El que pretenem amb aquest producte és que plasmen el que han aprés en una línia del temps. Cada grup haurà de fer una línia del temps de l’autor o del tema que li ha sigut assignat en la primera prova. El professor o la professora els oferirà els segles i els intervals d’anys que poden afegir al seu treball.

Per a realitzar aquest projecte, els alumnes hauran d’utilitzar les TIC com a ferramenta.

L’exemple simulat de la línia del temps de l’alumnat podria ser la següent:

https://www.timetoast.com/timelines/1925384

A més, el professorat podria dissenyar a mode d’exemple, una línia del temps per a mostrar-la a l’alumnat abans de dissenyar el projecte final. Ens podríem fixar en el següent enllaç:

https://www.sutori.com/story/la-poesia-trobadoresca--aPrhHBLC2HTeaJkSgUj8pe2j

Quan cada grup haja dissenyat la seua línia del temps, en total tindrem 6, farem dues coses: primer, imprimirem cadascuna i es penjaran al passadís de l’institut perquè servisca per a tot l’alumnat de l’institut, així com als nous alumnes que entren i s’interessen per aquesta informació. A més, es pujaran a la pàgina web de l’institut amb la mateixa finalitat que la primera opció però de manera digital.

Per finalitzar, hem organitzat en una taula les activitats per a veureu de manera resumida: