Bloc 1

En aquesta secció del grup "Bola de drac" podeu veure les activitats corresponents al Bloc 1.

BLOC 1. LA PLANIFICACIÓ DELS CONTINGUTS LINGÜÍSTICS I LITERARIS

Qüestions prèvies

1.1. Els nivells de decisió en programar els continguts lingüístics i literaris

• Qui ha de fer la programació didàctica d’una matèria? I la programació d’aula?

o La programació didàctica l’ha de fer el departament que gestiona l’assignatura en qüestió; mentre que la programació de l’aula correspon al professor de cada grup, que s’haurà d’adaptar al context educatiu.

• Quina diferència hi ha entre els objectius de l’ESO i del Batxillerat?

o En Batxillerat s’aprofundeixen i es consoliden els coneixements i les competències bàsiques que s’adquireixen en l’ESO.

• Com cal adaptar el currículum oficial en una programació didàctica?

o S’ha d’adaptar al nivell dels alumnes, al context del centre, al nivell sociocultural...

1.2. La seqüència d’objectius i continguts en l’àrea de llengua i literatura

• Quins factors cal tenir en compte per adequar els continguts d’una programació als objectius previstos en una etapa?

o Aquells factors que vénen marcats pels alumnes i per les seues necessitats, ja que són ells qui marquen el nivell d’aquests.

• Com es pot facilitar l’aprenentatge significatiu dels continguts en una programació?

o Atenent la diversitat de l’alumnat, els distints nivells cognitius i la integració social.

• Com se solen organitzar els continguts en els llibres de text? Estan relacionats entre ells? Es facilita d’aquesta manera un aprenentatge significatiu?

o Els continguts se solen organitzar per apartats i temes d’una manera independent, fet que complica la relació entre continguts i l’aprenentatge significatiu.

1.3. La programació d’aula i la unitat didàctica

• El professor ha de fer una programació d’aula per a cada grup? Té llibertat per fer l’adaptació del currículum com vulga?

o Ha d’elaborar una programació d’aula que s’adapte a cada grup i les característiques dels alumnes, encara que també ha de seguir el currículum. Per tant, la llibertat del professor és saber transmetre i adaptar el currículum a les necessitats del grup.

• Quines consideracions ha de tenir en compte el professor per fer una correcta programació d’aula?

o Sobretot, el professor ha de pensar en les característiques dels alumnes.

• Què es preferible quan es prepara una programació: treballar els coneixements lingüístics i literaris separadament o de forma integrada?

o De forma integrada, perquè no s’entén la llengua sense la literatura ni la literatura sense la llengua i, a més, serveixen per aprendre mútuament.

1.4. Els projectes de treball en Llengua i Literatura. Les activitats d’aprenentatge

• En quins projectes de treball heu participat?

o Creació d’un programa de ràdio a la Universitat de València, gravació d’aquest...

• Quins avantatges i quines dificultats heu trobat en la seua realització?

o El principal avantatge creiem que és el treball col·laboratiu i cooperatiu; mentre que les dificultats van ser alguns problemes d’organització entre les diferents parts del programa i la divisió de la feina, alhora que l’aplicació d’aquesta.

• Els projectes de treball poden ser una bona mesura d’atenció a la diversitat? Com?

o El treball en equip està directament relacionat amb les particularitats de l’alumnat i potencia la divisió de tasques i el treball per igual. D’aquesta manera, com que els projectes necessiten treball en grup i cooperatiu, el procés d’aprenentatge s’adapta a cada alumne. Açò ens condueix de cap a pensar en els alumnes amb dificultats socials o d’aprenentatge i els projectes de treball poden ajudar aquests alumnes a sentir-se més integrats o més realitzats, al mateix temps que és una bona forma de conéixer els seus companys i integrar-se, encara més, al grup de classe.

Activitat 2: Encerts i inconvenients del missatge que transmet el vídeo del xiquet que dissenya aplicacions

Aquest vídeo ens mostra el missatge d'un xiquet d'Estats Units que desenvolupa aplicacions i que posteriorment les introdueix en les aules de centres educatius amb una finalitat lúdica i formativa. La seua proposta despertat fins i tot interessos de negoci.

A partir de la visualització del vídeo vam fer un llistat en grup dels encerts que veiem i els inconvenients d'una iniciativa d'aquesta mena. Com a coses positives vam veure que:

• que el xiquet ensenyarà els altres companys com ell ha aprés, es a dir, inductivament
• pertany a una generació que podríem anomenar "nadius digitals" perquè a nivell cognitiu porten una preparació molt mes avançada que no d'altres generacions anteriors
• amplia l'espectre de l'educació digital
• presenta una certa inspiració en l'Steve Jobs de la llengua

D'altra banda i com a inconvenients vam arribar a les següents conclusions:

• El xiquet s'utilitza com a objecte d'un experiment de desenvolupament tècnic
• L'educació o la formació que rep se centra excessivament en la disciplina informàtica de manera que es perden de vista altres aspectes rellevants i que posteriorment necessitarà
• El xiquet assumeix un rol d'adult, un rol superior i de referència que a priori no es adient
• Ens preguntem també quins interessos persegueixen els "mecenes" (pares i cos docent) del projecte