Bloc III

ACTIVITAT 1:

Després de la lectura de la LUEV, del decret i de la llei de plurilingüisme (2012 i 2018) i del decret d'usos institucionals i administratius de les llengües oficials, i de conéixer quina és la situació del valencià en l'ensenyament, feu una anàlisi crítica de la situació de les llengües en el sistema educatiu valencià.

Segons la darrera Enquesta d’ús i coneixement del valencià, el 44,2% de la població del País Valencià ha aprés a parlar valencià a l’escola; el 48,2%, a llegir-lo, i el 60,7%, a escriure’l. Aquesta enquesta es va elaborar el 2015, 32 anys després de la posada en marxa de la LUEV, una llei aprovada sense oposició de cap partit i que per primera vegada en la història declarava obligatòria la incorporació del valencià a l’ensenyament. Aquesta llei es va poder dur a terme en un moment en què el País Valencià disposava d’un Estatut d’Autonomia, que considerava oficials tant el castellà com el valencià. De fet, l’Estatut d’Autonomia determinava que calia delimitar per llei els territoris en els quals predominava l’ús d’una llengua o de l’altra, com els que podien ser exceptuats de l’ensenyament i de l’ús de la llengua pròpia. Una intenció que es va materialitzar amb la LUEV.

A partir de la LUEV es va donar a elegir als territoris on el predomini lingüístic era el valencià diferents programes, els més destacables dels quals són el PEV, el PIL i el PIP; en canvi, en els territoris on el predomini lingüístic era el castellà, el valencià era una assignatura optativa, però amb l’opció, si els recursos ho permetien ⸺que a la pràctica era en comptades vegades⸺, d’incorporar-se als programes PEV, PIL, PIP i PEBE. Una afirmació insòlita, que no ocorria, per exemple, en el cas de Catalunya, i que qüestionava com impartir l’assignatura de valencià amb alumnat que no s’avaluava. La creació de diferents programes és el que ha ocasionat que alguns alumnes estudiaren en la línia de valencià o castellà, com s’esmenta popularment de manera incorrecta. Tant el PEV com el PIL, per un costat, el PEBE, i el PIP, per l’altre, havien d’assegurar l’assoliment dels coneixements del valencià en finalitzar l’etapa obligatòria. Però com es poden obtenir els mateixos resultats amb programes diferents que prioritzen l’ús d’una llengua davant l’altra? És més, aquesta divisió en dues línies ha servit, en favor o en perjudici de la línia en valencià, de l’aïllament d’una part de la societat majoritàriament immigrant. És a dir, els nouvinguts es matriculaven al PIP, sense immergir-se en la llengua pròpia: el valencià ⸺com esmentava l’Estatut del 2006⸺, separats de la resta que sí que ho feien. Aquest fet ha invisibilitzat l’heterogeneïtat pròpia de la societat globalitzada, ja que separava la societat valenciana en dos grups diferenciats. Notem, per un altre costat, que sempre parlem de valencià i mai de català, ja que s’ha tendit a distanciar les dues varietats com si es tractara de dues llengües diferents.

Aquesta divisió en dues línies es reforçava de nou amb el Decret de plurilingüisme de 2012, finalment no implantat, que separava els programes PPEC i PPEV. Aquests eren dos programes que donaven prioritat al castellà i al valencià, respectivament, però incorporaven la utilització d’una tercera llengua com a vehicular en alguna matèria, que era únicament i exclusiva l’anglés, per a pal·liar-ne la demanda. Finalment, el 2018 s’ha aprovat una nova llei, que trenca amb la concepció de les línies, ja que suprimeix els diversos programes i n’inclou un de sol: el PEPLI. Seguint amb el Decret del plurilingüisme, el PEPLI també incorpora l’anglés com a llengua vehicular, en aquest cas, per al 25% del total de les matèries i el valencià resta per al 50%. Si bé és cert que aquesta llei beneficia el valencià respecte a les zones que tradicionalment estaven exemptes, és cert que el perjudica en aquelles on els alumnes anaven a la línia, ja que en dediquen menys hores, malgrat que la llei afirma que no es poden impartir menys hores de valencià que amb la llei antiga. Una paradoxa que no té solució i que utilitza la incorporació de l’anglés per a incorporar també el valencià.

Aquesta nova llei s’implantarà progressivament. Per a fer-ho, calen professionals ben preparats en valencià, ja que si es volen millorar les dades de l’Enquesta d’ús i coneixement del valencià del 2015, és imprescindible que en tinguen coneixement. Malgrat que la LUEV ja considerava necessari que el professorat fora competent en les dues llengües del País Valencià, no ha sigut fins al setembre de 2013 que s’ha fet efectiu amb el requisit de la Capacitació per a l’Ensenyament en Valencià. Respecte a l’anglés, perquè les altres llengües no es tenen en compte, també calen professionals que asseguren l’adquisició d’aquesta llengua, i també s’ha de garantir amb la Capacitació per a l’Ensenyament en Anglés. Els professionals, a més, especialment en el cas del valencià, no només s’han de limitar a l’educació obligatòria i al Batxillerat, sinó també a la Universitat i als cicles de Formació Professional. I és que si es normalitza l’ús d’aquesta llengua en tots els nivells educatius, la gent se sentirà més còmoda a utilitzar-la.

Precisament l’informe «L’ensenyament en valencià», elaborat per l’STEPV el 2016, analitzava quantitativament la situació del valencià en l’ensenyament i les dades indicaven que en els trams no obligatoris, com la FP i el Batxillerat, decreixia significativament el seu ús. Per exemple, mentre que en Primària el 37,1% de l’alumnat estudiava en el programa PPEV, únicament el 18,3% ho feia al Batxillerat i l’1,6% a l’FP. A banda d’aquest aspecte, la situació de l’ensenyament també variava en funció del centre. La majoria dels centres que oferien el programa PPEV eren públics, la qual cosa contrastava amb els centres privats, que no hi havia cap que l’oferira. La tercera variable que també tenia en compte l’informe era el territori, ja que a Castelló el 70,44% dels centres oferien programes en valencià, contràriament a Alacant que només ho feia el 26,67%. Parlem en passat perquè amb la introducció del PEPLI s’eliminen els diferents programes i no es podrà estudiar quantitativament l’ús del valencià a l’ensenyament. Ara bé, cal tenir en compte que és cert que l’ensenyament del valencià i en valencià contribueix positivament a potenciar-ne l’ús social, però no n’és suficient: calen altres recursos que eviten l’empobriment del seu ús.

ACTIVITAT 3:

Elaboreu el vostre PLE sobre les eines TIC per a l'ensenyament.

Podeu trobar el nostre Symbaloo al següent enllaç: https://www.symbaloo.com/mix/plelesculumetes

Tot seguit afegim també una imatge: