Competències especialment importants en l'àmbit de la professió docent: les capacitats de planificar i organitzar el propi treball, de comunicar-se, de treballar en equip, d'afrontar conflictes desenvolupant habilitats interpersonals, d'utilitzar les noves tecnologies, de revisar constantment el nostre treball i de fer tot això amb responsabilitat i realisme, coneixent les nostres possibilitats i les nostres debilitats.
Reivindicar la paraula i el saber. Educar des de la passió, el compromís i l'amor. Això és el que defensa l'escriptor i psicoanalista Massimo Recalcati, nascut a Milà el 28 de novembre del 1959, al llibre La hora de clase, Por una erótica de la enseñanza (Anagrama). En llegim 14 fragments.
Davant d'un model escolar basat en la tríada d'nformática, anglés i empresa, en la filosofia de les competències, en el fàcil accés a la informació, Recalcati defensa l'Escola com a sentinella de l'erotisme del saber, com un lloc de resistència contra l'hiperhedonisme contemporani, tot reivindicant el paper del mestre-testimoni que sap obrir nous mons a través del poder eròtic de la paraula i del saber que aquesta és capaç de vivificar en els alumnes.
1. Quan un professor entra a l'aula (o quan un pare pren la paraula en família), ha de guanyar-se una vegada i una altra el silenci que honora la seva paraula, ja no pot recolzar-se en la força de la tradició –que mentrestant s'ha fet engrunes–, sinó que ha d'apel·lar únicament a la força dels seus actes.
2. El mestre que pretén posseir el saber només pot ser una ridícula caricatura del saber.
3. Un dels enemics més tenaços de la feina del professor és la tendència a reciclar i a la reproducció d'un saber sempre idèntic.
4. El veritable cor de l'Escola està format per hores de classe que poden ser aventures, trobades, profundes experiències intel·lectuals i emocionals.
5. Un bon ensenyant no és aquell que és capaç de fer existir mons nous? No és aquell que encara creu que una hora de classe et pot canviar la vida?
6. Avui preval un model hipercognitiu que aspira a emancipar-se per complet de tota preocupació pels valors, per enfortir les competències orientades a resoldre problemes enlloc de saber plantejar-se'ls.
7. Què és el que es premia quan avaluem? Quina classe de rendiment és el que s'estimula? [...] Si, en altres paraules, l'estudiant sap repetir amb la màxima precisió possible el coneixement que li ha estat impartit, l'avaluació aconseguirà la nota màxima.
8. Sense desig de saber no hi ha possibilitat d'aprenentatge.
9. Avui en dia, el mestre està cada vegada més sol. Aquesta soledat no reflecteix només la seva condició de precarietat social, sinó també la ruptura d'un pacte generacional amb els pares.
10. Mai donarem prou importància al fet que la trobada amb un professor pot canviar realment una vida, fer-la diferent del que era, afavorir la seva transformació singular. Passa el mateix que amb la trobada amb certs llibres o obres d'art. El món segueix sent el mateix que abans, però ja no és el mateix. És com abans i ja no és com abans.
11. Saber no significa només incrementar el coneixement.
12. A classe la confiança es genera quan la paraula del docent es revela digna de respecte i només s'hi torna si s'apassiona pel que ensenya.
13. Els vertaders mestres no són els que ens han omplert el cap amb un saber preconstituït i, per tant, ja mort [...]. Són els que fan néixer preguntes sense oferir respostes prefabricades. És un procés que no pertoca només a l'alumne, sinó a l'ésser del propi mestre.
14. Ningú pot ensenyar a ensenyar, com ningú, en el fons, pot ensenyar a aprendre.
Després veieu també la intervenció en el TED de Sevilla de Ramón Barrera: "Sorprendizaje: Como acabar con una educación aburrida". Valoreu la imatge que dóna de l'actual sistema educatiu i del paper del professor.
La práctica Educativa. Cómo Enseñar. from Adolfo Napoleón Flores Martínez
Destaqueu algunes idees que considereu encertades, com les següents, i indiqueu quins valors els transmetem als alumnes
"La qualitat és també equitat, diversitat, flexibilitat, participació i coneixement".
"Com major siga la qualificació, major serà l'ocupabilitat. L'educació és un valor. Educar suposa "arrancar algú del limitat horitzó on està per portar-lo a ocasions o a mons mai pensats".
"En defintiva, una bona formació és aprendre a llegir".
"Ensenyar és una voluntat plena d'interés. És la voluntat d'incidir i influir, per a ensenyar aprendre".
"El bon mestre és el que diu: no fes el que jo et diga sinó fes-ho amb mi".
"El bon mestre, a vegades, no et dóna la sensació que t'ha ensenyat coses útils. És el que sap que el coneixement determina una forma de viure".
"El coneixement condiciona tota la vida". "Un vertader mestre t'ensenya permanentment a viure, genera vida a través del coneixement."
Lectures:
Pel·lícules:
Célestin Freinet (1896-1966) va ser un pedagog molt involucrat en el moviment d'una escola nova. En la pel·lícula L'ecole buissonniere (Célestin Freinet, 1949) ens demostra part del seu pla de treball didàctic perquè els alumnes aprengueren més i millor.
Més recentment, La professora d'història (2014), una pel·lícula dirigida per de Marie-Castille Mention-Schaar, ens demostra que un canvi en els grups conflictius és possible si hi ha esperança i es canvia la metodologia de treball perquè l'alumnat participe de l'ensenyament i de l'aprenentatge. Es tracta del film que va guanyar el premi a la millor pel·lícula de la Seminci Jove; un guió basat en fets reals i protagonitzat brillantment per **Ariane Ascaride**, la guanyadora del César per Marius i Jeanette i protagonista de pel·lícules compromeses com Les neiges du Kilimandjaro.Títol original: Les héritiers.Crítiques en castellà: Fotogramas i El cine en la sombra.
Podeu trobar més propostes ací. També altres exemples en l’educació en el cinema i la literatura
Comencem el seminari amb la següent qüestió:
“Pensant en tota la vostra vida, quines són les dues o tres experiències d’aprenentatge més significatives que heu tingut? És a dir, feu una llista dels moments (o els fets) en què vàreu descobrir alguna cosa que ha tingut un significat que ha durat tota la vostra vida”.
Cadascú ha de preparar alguna qüestió mes i la de proposar en el vostre compte de Twitter amb l'etiqueta #seminari20
Abans del seminari llegireu l'extracte del llibre de Finkel indicat. Després del Seminari, es trauran unes conclusions sobre quines situacions ens han ajudat més a aprendre i perquè, avantatges i dificultats de diferents metodologies docents. Aquestes conclusions s'inclouran en Twitter i les recollireu en la vostra pàgina del Sites.
Finkel, Don (2008), Ensenyar amb la boca tancada, (selecció), Universitat de València.Al llibre es descriuen propostes i experiències docents reals amb la convicció que els alumnes aprenen més si en lloc d’”explicar” el que el professor vol que sàpiguen, dissenya una experiència a partir de la qual els aprenents “generen” o conquereisquen aquests coneixements. I en segon lloc, i relacionat amb l’afirmació anterior, la convicció que l’aprenentatge és més profund si s’aprèn a partir dels processos i no dels resultats, de manera que el professorat es compromet a “reconvertir els productes de les seves disciplines acadèmiques en els processos que hi van conduir.” (Finkel, 2011, p. 167).
Trobareu un extracte del llibre en PDF al BOX, a la carpeta del Bloc V
TERTÚLIA LITERÀRIA: Anirem comentant el que ens suggereix la lectura a Twitter i es farà una posada en comú. Quan feu un comentari a l'etiqueta indiqueu el vostre nom i la inicial del 1r cognom per saber qui està participant. Podeu participar a Twitter amb comentaris, cites, reflexions, enllaços a documents, webs, etc. sobre el que esteu llegint. Sempre haureu de posar l'etiqueta correctament. Us plantege una 1a qüestió abans de la lectura per comentar en Twitter: Quin tipus de propostes docents conegueu que responen a la idea d'ensenyar amb la boca tancada?
IMPORTANT: Cal seguir l'etiqueta i interactuar entre vosaltres. No es tracta de fer un monòleg. Podeu seguir l'etiqueta de manera manual, fent clic sobre l’etiqueta per veure tots els missatges que s’hi han publicat o bé fent ús d’altres eines, com Hootsuite o TweetDeck, programari en el qual podeu configurar una columna amb una etiqueta que s’actualitza sempre que hi ha nous tuits. Després comentarem els aspectes de la lectura més destacats per tots.
Altres lectures suggerides:
Ken Bain, (2006); El que fan els millors professors universitaris
Què fa gran a un gran professor? Quins són els professors que els estudiants recorden temps després de la graduació? Aquest llibre, el resultat de l'estudi durant quinze anys de gairebé cent professors d'una àmplia diversitat de camps i d'universitats, ofereix respostes valuoses per a tots els educadors. En breu, la resposta és: no és el que els professors fan, és el que entenen. Els plans de classes i els apunts per fer-les importen menys que la manera especial que tenen els professors de comprendre l'assignatura i valorar l'aprenentatge humà. Siguen historiadors o físics, a El Paso o a St. Paul, els millors professors es coneixen les seues assignatures del dret i de l'inrevés, però també saben com atreure els estudiants i plantejar-los reptes i provocar respostes apassionades. Sobretot, creuen ferventment en dues coses: que l'ensenyament importa i que els estudiants poden aprendre. Amb històries alhora divertides i colpidores, Ken Bain descriu exemples d'ingenuïtat i compassió, d'estudiants que descobreixen noves idees i la profunditat del seu propi potencial. Què fan els millors professors d'universitat és un tresor de perspicàcia i d'inspiració tant per als professors novells com per a educadors experts.
Francesc Ferrer i Guàrdia va néixer a Alella el 10 de gener del 1859 i va morir afusellat el 13 d'octubre del 1909 a Barcelona, acusat d'haver fomentat la Setmana Tràgica. Recordem el pedagog que el 1901 va crear l'Escola Moderna, i que pel seu ideari era considerat un revolucionari perillós. I ho fem recollint-ne 14 reflexions del seu llibre pòstum L'Escola Moderna (Eumo Editorial). Aquest llibre pretén combatre tots els prejudicis que dificulten l'emancipació total de l'individu. Adopta el racionalisme humanitari que consisteix a inculcar en la infància l'anhel de conèixer l'origen de totes les injustícies socials, per després poder combatre-les i oposar-s'hi.