Projecte: *ESTELSdePAPER

1. JUSTIFICACIÓ

La seqüència didàctica que hem elaborat és una proposta de treball d’un mensuari o magazine literari adreçat als alumnes de 4t d’ESO, tot tenint en compte el contingut que exigeix el currículum de la Generalitat Valenciana d’aquest nivell perquè l’alumnat assolisca la competència comunicativa.

Per fer efectiu això, l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura té la finalitat de proporcionar els mitjans suficients perquè un alumne es desenvolupe progressivament vers la vida adulta amb un coneixement de la llengua que li permeta “interactuar, comprendre i expressar-se oralment i per escrit, a més de millorar la seua educació literària”, segons les exigències del currículum. Això permetrà que les habilitats lingüístiques, els continguts de llengua i els de literatura s’integren conjuntament i es desenvolupen en els quatre blocs de: “comunicació oral: escoltar i parlar”, “comunicació escrita: llegir i escriure”, “coneixement de llengua” i “educació literària”.

Aquestes destreses, com hem dit a la capçalera, es tradueixen en uns continguts específics de nivell per a la producció de les diferents tipologies textuals, a partir del mensuari o magazine literari, com s’observa en la llista següent:

• Gèneres dialogats de la comunicació oral, formals i espontanis, dels mitjans de comunicació social i dels àmbits professional i administratiu.
• Assumpció de distints rols en equips de treball.
• Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatges cooperatiu.
• Característiques bàsiques dels textos de l’àmbit periodístic (notícia, reportatge, entrevista, editorial, article d’opinió, columna, carta al director, crítica) i dels textos publicitaris: funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals.
• Aplicació del coneixement sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) en l’escriptura de textos dels àmbits periodístic i publicitari.
• Actuació eficaç en equips de treball: compartir informació i recursos, buscar l’autonomia en el funcionament de l’equip, responsabilitzar-se del treball individual, valorar el treball dels companys animant-los i mostrant sensibilitat i comprensió pels seus punts de vista, usar estratègies de supervisió i resolució de problema, avaluar processos i el treball individual i el de l’equip resultant, etc.
• Ús de les ferramentes més comunes de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes, etc.
• Anàlisi de l’adequació textual: tipologia textual, del gènere i àmbit d’ús, en funció de la finalitat del text i de la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); relació existent entre l’emissor i el receptor; les marques lingüístiques de modalització (dixi personal i social; verbs modals; quantificació i qualificació: ús valoratiu d’adjectius determinatius, articles, pronoms, adjectius qualificatius i lèxic connotatiu; grau de certesa; modalitat oracional; figures literàries valoratives; variació del registre lingüístic, atenent l’ús de col·loquialismes, barbarismes, vulgarismes, imprecisions, expressions clixés, estereotips lingüístics i argot) i ús d’un llenguatge no discriminatori; en funció dels elements de la situació comunicativa.
• Aproximació al coneixement d’altres mons (reals o imaginaris) a partir de la lectura.
• Connexió entre la literatura i la resta d’arts (música, pintura, cine, etc.) relacionant obres, personatges i temes universals: el món de la raó, el destí, anhels de llibertat, la visió de l’insòlit, l’home en societat, la visió d’Europa i Espanya.

4. DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS

AP 1. Els gèneres periodístics són un dels camps de treball dels escriptors que més projecció en la societat tenen per la seua capacitat d’informar, fer entendre i oferir nous punts de vista. D’acord amb aquestes premisses, la primera activitat que s’ha de fer a classe és distingir els tipus de text (tipologies) i gèneres de manera molt general fins arribar al text explicatiu i argumentatiu, en què hi incidirem en les seus característiques. La sessió consistirà a exposar el contingut teòric i a practicar-ne les distincions entre les diferents tipologies amb textos d’exemple.

AP 2. La tipologia explicativa i argumentativa formen part dels gèneres literaris com l’entrevista, l’article d’opinió, la notícia, el reportatge i la ressenya. D’acord amb el contingut teòric que han aprés a l’activitat anterior, han d’aplicar/subratllar en dos textos periodístics que el professor/a els proporcionarà les característiques més importants respecte al contingut d’aspectes gramaticals i de forma. Pel seu compte, han de cercar a Internet un exemple de cadascun. Això suma un total de huit textos a analitzar més els quatre que hauran buscat. En un quadern, faran una graella de característiques generals perquè els quede visualment fàcil de consultar. Aquesta activitat es pot fer en grups de dos persones perquè comencen a treballar ºcooperativament, tot i que la graella, s’acabe o no a classe, ha de ser individual. El professor/a donarà les pautes convenients a cada parella.

AP 3. Hi ha diferents gèneres periodístics i diferents formats de presentació. Farem preguntes generals sobre els tipus de format que coneixen. A continuació els exposarem els tipus més mediàtics: els informatius de televisió i la premsa escrita i digital. Pas a pas veurem les diferents seccions de cada modalitat i, en el casos que s’hi done, els suplements. Pretenem arribar al suplement cultural que es publica setmanalment o mensualment en cada publicació. Els explicarem que el treball d’aquesta seqüència didàctica és un suplement cultural relacionat amb la literatura. No serà, però, un suplement estrictament parlant, sinó un magazine literari amb un visió de la literatura personalista, desenfadada i amb un model de llengua actual i propi dels alumnes de 4t d’ESO. A tall d’exemple, els mostrarem diferents tipus de magazines i en prendrem un de model. Finalment, perquè entenguen el treball veurem les seccions que el formen i la perspectiva que prenen d’allò que comunicaran per escrit.

AP 4 - AR 5. Aquest projecte cultural s’ha de realitzar al darrer trimestre dels curs perquè l’alumnat tinga assolit la majoria dels conceptes literaris del nivell de 4t d’ESO i això els facilite la tria de contingut, ja que l’hauran aprés als dos primers trimestres del curs. El més important d’aquesta sessió és que formen grups de cinc persones. Això fa una mitja aproximada de trenta alumnes. Cada membre del grup ha de tenir un grau de responsabilitat pel seu bon funcionament. Un en coordina el funcionament, dos es documenten i dos redacten. A grans trets és així com es presenta el treball cooperatiu. Finalment tots revisen i milloren. Aquest esquema l’han d’aplicar a les responsabilitats de creació de contingut del magazine.

Com? El suplement cultural de qualsevol diari serà el model que haurem de seguir per crear el blog que tindrà forma de magazine. Wordpress és la plataforma d’edició que s’ha d’usar per a publicar els continguts que creen els alumnes, però que serà gestionat pel professor/a. Cal que sàpien que cada grup ha de redactar com a mínim quatre entrades que seran: una notícia, una entrevista, un reportatge, un perfil i una ressenya. Els encabirem en cinc seccions diferents i respectives als gèneres que acabem d’esmentar: societat, entre arts, el perfil, creant. Per tant, en aquesta sessió s’han creat el grups, el blog i les seccions.

AR 6 - AR 9. Agrupem quatre sessions en una descripció de la SD perquè l’estructura de la classe en relació a l’aprenentatge i el contingut serà gairebé el mateix. En cadascuna de les sessions hauran de treballar amb el guiatge del professor/a un dels gèneres periodístics. Per exemple, en l’AR 6 faran una entrevista. Recordem que la teoria ja l’hem vista en les primeres sessions i, ara, el que es demana és que apliquen com se’n fa una amb un referent literari. És important que sàpien que son activitats transversals en què s’hi combina literatura, llenguatge i perspectiva propis del nivell i gèneres actuals. Per tant, poden fer una entrevista fictícia però versemblant, per exemple, a Ausiàs March. Poden cercar informació a Internet sobre March, la seua vida i la seua literatura, i confegir una bateria de preguntes que ells mateixos han de contestar. Si no l’acaben a classe, que ho facen a casa. Seguint, per tant, aquest plantejament han de fer el mateix a AR 7 amb una notícia, AR 8 amb un reportatge i, finalment, AR 9 amb una ressenya i un perfil. Recordem que cada text ha de ser no massa extens i ha d’anar acompanyat, amb aquest ordre, d’una imatge sense drets d’autoria i un vídeo que hagen trobat a la xarxa. En acabar-lo l’enviaran al professor/a que s’encarregarà d’apujar-lo al blog/magazine amb el nom del grup, que hauran triat prèviament.

AR 10 - AA 11. En aquesta activitat han de fer conjuntament dos tasques: exposar i avaluar. En la primera, cada grup farà una presentació de tot allò que han creat al magazine amb el suport d’un projector que visualitzarà el producte final. És important que expliquen el procés d’elaboració, parant especial atenció als problemes que n’han sorgit. En la segona, la resta de grups avaluaran tant el contingut com la capacitat expressiva, d’actitud i lingüística del grup i de cada membre.

5. PRODUCTE FINAL

https://estelsdepaper.home.blog/