Activitat 1

Anàlisi crítica de la situació de les llengües en el sistema educatiu valencià

Benvolgut 2019...

L’avaluació formadora és un terme de renom en educació. Entenem per avaluació formadora la capacitat d’autoavaluació d’un o més alumnes orientada a regular les dificultats i errors que sorgeixen al llarg d’un procés d’aprenentatge. És curiós que, potser per deformació professional, aquesta siga la paraula que ens balla pel cap en pensar en els trenta-cinc anys de Llei d’Ús i Ensenyament del valencià (LUEV). I també és curiós que justament aquesta avaluació formadora no s’haja fet en vint anys que el Partit Popular ha estat governant la Generalitat Valenciana. Ja ho poden ben dir. Feta la llei, feta la trampa. Si ja existeix la medalla, per què cal fer la cursa?

Però, per sort, fa quatre anys els nostres vots van fer canviar el País Valencià i València. I ara sí que esdevé vergonyós que no s’haja fet el dramàtic balanç que pertoca. La LUEV no ha assolit gairebé cap dels seus objectius i el valencià pateix un procés de minorització progressiva cada vegada més preocupant que requereix una actuació legal urgent que demostre un suport institucional compromés i efectiu.

En l’entretant, ballem al ritme del marc legal estatal. La llei Wert ens ha regalat l’aposta definitiva pel plurilingüisme sota el paraigua de la globalització econòmica i la internacionalització del treball. I les nostres lleis ja l’amparen. La teoria bonica ens diu que els estudiants valencians milloraran així la competència lingüística i comunicativa en valencià, en castellà i en anglés, tot evitant així la segregació que implicaven les famoses línies. D’entrada, no és una llei que al nostre entendre genere gaire entusiasme si atenem la gravetat de la situació sociolingüística que pateix el valencià. La llengua pròpia d’un territori és la base més positiva i exitosa per a la formació plurilingüe i, a més, l’ús vehicular de la llengua minoritzada ha de ser majoritari si realment es pretén corregir el bilingüisme social asimètric. I encara que aquesta és la gran ombra de l’ensenyament plurilingüe al País Valencià, hi ha més indicadors que n’avancen el fracàs: les exempcions.

El nostre desig per al 2019 o per a un futur no gaire llunyà és que s’aplique una avaluació formadora a qualsevol decisió legal sobre aquest tema. No és un desig sobrer si pensem que parlem de supervivència lingüística, de supervivència com a poble. I no podem esperar trenta-cinc anys més.

Podeu trobar més informació al nostre twitter: @ngelsdeDavid1

A banda, ací trobeu el nostre Symbaloo