1.1. Consulteu per grups els articles sobre "L'ús de les TIC en l'educació lingüística i literària" en la carpeta que trobareu en el Bloc 1 del Box. TRIEU l'article que us semble més interessant per tal de fer un mapa conceptual amb les idees més destacades i presentar-lo als companys en la vostra pàgina del Sites. Podeu trobar diferents eines que serveixen per presentar, ordenar i organitzar de manera visual la informació, les idees o els conceptes en la web Del núvol a l'aula
MONAR VAN VLIET, Maite (2015) Articles De Didàctica de la Llengua i de la Literatura: "Sobre la promoció de la lectura amb TIC a l'aula", (núm. 66, 2015), Barcelona: Graó.
Si voleu un mapa conceptual més complet, podeu veure'l al nostre Twitter @ngelsdeDavid1!
1.2. Prepareu també 4 o 5 preguntes en un qüestionari de Socrative per debatre sobre el tema de l'article que hàgeu llegit en les revistes Articles i Aula de Secundaria, i en els capítols dels llibres Les veus del professorat i La lectura entre el paper i les pantalles.
· Quins continguts ha de tenir en compte la programació didàctica d’una matèria? Qui I’elabora? I la programació d’aula?
· Quina diferència hi ha entre els objectius de l’ESO i del Batxillerat?
· Com cal adaptar el currículum oficial en una programació didàctica?
1.2. La seqüència d’objectius i continguts en l’àrea de llengua i literatura
· Quins factors cal tenir en compte per adequar els continguts d’una programació als objectius previstos en una etapa?
· Com es pot facilitar l’aprenentatge significatiu dels continguts en una programació?
· Com se solen organitzar els continguts en els llibres de text? Estan relacionats entre ells? Es facilita d’aquesta manera un aprenentatge significatiu?
1.3. La programació d’aula i la unitat didàctica
· El professor ha de fer una programació d’aula per a cada grup? Té llibertat per fer l’adaptació del currículum com vulga?
· Quines consideracions ha de tenir en compte el professor per fer una correcta programació d’aula?
· Què es preferible quan es prepara una programació: treballar els coneixements lingüístics i literaris separadament o de forma integrada? Es pot ensenyar llengua amb literatura?
TRANSCRIPCIÓ
En aquest podcast es donarà resposta a diverses qüestions que giren al voltant dels continguts curriculars que es treballen a l’educació secundària.
En primer lloc, els continguts que han d’aparèixer en una programació didàctica han de ser almenys els que apareixen al currículum. A més, si el docent ho creu necessari en pot crear d’específics que es relacionaran amb els generals. Tanmateix, el professorat ha d’adaptar el currículum a les necessitats de cada alumne, és a dir, preparar activitats moderadament complexes però raonablement senzilles per abraçar tot l’alumnat i que ningú se senta discriminat.
El mestre és l’encarregat d’elaborar la programació però la responsabilitat recau sobre el cap del departament, és a dir, si algun mestre no prepara la programació, el cap del departament hauria de fer-se’n càrrec. Aquest “traspàs de papers” provoca que moltes vegades els mestres no la preparen i el cap utilitze la que va inclosa en els llibres de text. Així doncs, aquesta deixadesa impedeix que el professorat puga innovar ja que està supeditat a les explicacions del llibre. Això no obstant, si una professora desitja realitzar activitats on es potencia l’esperit crític i siguen més útils que aquelles d’omplir buits, ho put dur a terme mitjançant unitats didàctiques que tinguen en compte els continguts, els objectius i els criteris d’avaluació, això és, el currículum.
I, entre els continguts de l’ESO i els de batxillerat hi ha alguna diferència? La resposta és no. Els continguts són els mateixos però a batxillerat el grau d’exigència i complexitat és major. A més, es demana que facen reflexió crítica i inferències amb els coneixements previs, és a dir, el tractament de la informació regeix major domini.
Pel que fa a les unitats didàctiques, cal tindre en compte que, com a matèries lingüístiques, l’ensenyament de la llengua ha de tindre un enfocament comunicatiu, és a dir, l’alumnat no només ha d’aprendre les regles que regeixen la llengua, sinó que també ha de saber com expressar-se en cada context comunicatiu. A més, per facilitar que l’aprenentatge siga significatiu, el docent ha de procurar tractar la llengua i literatura conjuntament per tal que l’alumnat observe la seua funcionalitat. Per exemple, estem acostumats a la parcel·lació dels continguts per part dels llibres de texts i els textos dels quals no són pròxims als seus usuaris. En lloc d’eixa deixadesa i facilitat que s’ha anomenat abans, caldria tractar els continguts a partir de textos propers per a l’alumnat.
En definitiva, el mestre és el màxim responsable perquè s’innove en una aula ja que a partir de la programació del departament, pot afegir i modificar les activitats. A més, han de ser ells qui creen activitats suficientment adaptades per cridar l’atenció de l’alumnat, que no es desmotiven i que troben la utilitat d’aprendre una llengua, això és, aprenentatge integrat.
El nostre blog és: Blog del Àngels de David
Ací teniu algunes eines que us poden servir per fer infografies: 10 eines i recursos gratis per fer infografies
VISITA D’UN ESCRIPTOR A L’AULA
5. En arribar a la fi del termini, portaríem a terme l’activitat “feu-li una pregunta”, que consistiria a escriure als quaderns alguna curiositat que s’han quedat amb ganes de saber després de llegir el text. Després, a l’aula, posaríem en comú aquestes preguntes per assegurar-nos que totes són qüestions adequades i que no es repeteixen.
6. El dia de la visita de l’autor, doncs, tindria lloc l’interrogatori. La visita acabaria amb la signatura de llibres per part de l’autor, ja que prèviament hauríem avisat els alumnes perquè en portaren l’exemplar.
7. Com a activitat d’avaluació posterior, dedicaríem una sessió de classe a fer una reflexió oral conjunta de l’obra i de la visita de l’autor, guiada i moderada pel professor (que portaria una bateria de preguntes preparada). Després, demanaríem a l’alumnat que redactaren individualment aquesta reflexió amb una extensió d’una cara d’un full a tot estirar.