Si voleu un mapa conceptual més complet, podeu veure'l al nostre Twitter @ngelsdeDavid1!

1.2. Prepareu també 4 o 5 preguntes en un qüestionari de Socrative per debatre sobre el tema de l'article que hàgeu llegit en les revistes Articles i Aula de Secundaria, i en els capítols dels llibres Les veus del professorat i La lectura entre el paper i les pantalles.

ACTIVITAT 2:

2.1. Debatrem a classe sobre les següents qüestions i recollireu els acords als quals hàgem arribat tot creant un podcast en què cada grup gravarà les seues repostes insertant-lo en la vostra pàgina del Sites amb un codi QR:

• 1.1.Els nivells de decisió en programar els continguts lingüístics i literaris

· Quins continguts ha de tenir en compte la programació didàctica d’una matèria? Qui I’elabora? I la programació d’aula?

· Quina diferència hi ha entre els objectius de l’ESO i del Batxillerat?

· Com cal adaptar el currículum oficial en una programació didàctica?

1.2. La seqüència d’objectius i continguts en l’àrea de llengua i literatura

· Quins factors cal tenir en compte per adequar els continguts d’una programació als objectius previstos en una etapa?

· Com es pot facilitar l’aprenentatge significatiu dels continguts en una programació?

· Com se solen organitzar els continguts en els llibres de text? Estan relacionats entre ells? Es facilita d’aquesta manera un aprenentatge significatiu?

1.3. La programació d’aula i la unitat didàctica

· El professor ha de fer una programació d’aula per a cada grup? Té llibertat per fer l’adaptació del currículum com vulga?

· Quines consideracions ha de tenir en compte el professor per fer una correcta programació d’aula?

· Què es preferible quan es prepara una programació: treballar els coneixements lingüístics i literaris separadament o de forma integrada? Es pot ensenyar llengua amb literatura?

TRANSCRIPCIÓ

En aquest podcast es donarà resposta a diverses qüestions que giren al voltant dels continguts curriculars que es treballen a l’educació secundària.

En primer lloc, els continguts que han d’aparèixer en una programació didàctica han de ser almenys els que apareixen al currículum. A més, si el docent ho creu necessari en pot crear d’específics que es relacionaran amb els generals. Tanmateix, el professorat ha d’adaptar el currículum a les necessitats de cada alumne, és a dir, preparar activitats moderadament complexes però raonablement senzilles per abraçar tot l’alumnat i que ningú se senta discriminat.

El mestre és l’encarregat d’elaborar la programació però la responsabilitat recau sobre el cap del departament, és a dir, si algun mestre no prepara la programació, el cap del departament hauria de fer-se’n càrrec. Aquest “traspàs de papers” provoca que moltes vegades els mestres no la preparen i el cap utilitze la que va inclosa en els llibres de text. Així doncs, aquesta deixadesa impedeix que el professorat puga innovar ja que està supeditat a les explicacions del llibre. Això no obstant, si una professora desitja realitzar activitats on es potencia l’esperit crític i siguen més útils que aquelles d’omplir buits, ho put dur a terme mitjançant unitats didàctiques que tinguen en compte els continguts, els objectius i els criteris d’avaluació, això és, el currículum.

I, entre els continguts de l’ESO i els de batxillerat hi ha alguna diferència? La resposta és no. Els continguts són els mateixos però a batxillerat el grau d’exigència i complexitat és major. A més, es demana que facen reflexió crítica i inferències amb els coneixements previs, és a dir, el tractament de la informació regeix major domini.

Pel que fa a les unitats didàctiques, cal tindre en compte que, com a matèries lingüístiques, l’ensenyament de la llengua ha de tindre un enfocament comunicatiu, és a dir, l’alumnat no només ha d’aprendre les regles que regeixen la llengua, sinó que també ha de saber com expressar-se en cada context comunicatiu. A més, per facilitar que l’aprenentatge siga significatiu, el docent ha de procurar tractar la llengua i literatura conjuntament per tal que l’alumnat observe la seua funcionalitat. Per exemple, estem acostumats a la parcel·lació dels continguts per part dels llibres de texts i els textos dels quals no són pròxims als seus usuaris. En lloc d’eixa deixadesa i facilitat que s’ha anomenat abans, caldria tractar els continguts a partir de textos propers per a l’alumnat.

En definitiva, el mestre és el màxim responsable perquè s’innove en una aula ja que a partir de la programació del departament, pot afegir i modificar les activitats. A més, han de ser ells qui creen activitats suficientment adaptades per cridar l’atenció de l’alumnat, que no es desmotiven i que troben la utilitat d’aprendre una llengua, això és, aprenentatge integrat.

2. 2. CADA GRUP TRIARÀ UNA DE LES SEGÜENTS PROPOSTES PER COMENTAR-LA A CLASSE en format de videoblog:

• Es pot programar sense llibre de text i amb la Lomque? LLegiu aquestes 10 raons i contrasteu-les amb els articles que trobareu en el BOX en la carpeta del tema 1: "El currículum i la programació de llengua" de Carmen Duran i "TIC, TAC, TAP? què hi ha darrere? Innovació, metodologies i transformació social i educativa" de Carles Monclús.
• Després de llegir l'article del Suplement Criatures de l'ARA Noves maneres d'ensenyar més enllà del llibre de text, expliqueu metodologies d'ensenyament innovadores que no utilitzen el llibre de text, a partir del que es proposa a l'article i d'altres que conegueu.
• Com podem preparar una programació de Llengua i Literatura que intente conciliar l'honestedat professional -la contribució al desenvolupament de la competència comunicativa de l'alumnat des d'uns fonaments ètics- i la mirada estratègica davant l'amenaça d'unes revàlides que acabaran per seleccionar uns estàndars d'aprenentatge com a "saber legítim"? Anar a contravent
• Aprenentatge basat en projectes: (ABP) és una de les formes més esteses de globalització curricular que, amb matisos diferents, apliquen totes les escoles d’innovació transformadora.
• Cal posar deures? Llegiu el que proposa Francesco Tonucci
• Visioneu alguns d'aquests 7 vídeos sobre com es pot millorar l'educació i indiqueu els encerts i els inconvenients que trobeu per aconseguir millorar l'ensenyament-aprenentatge de la llengua segons els que proposen.

2. 3. SELECCIONEU MODELS DE PROJECTES: per grups, reviseu les propostes sobre els projectes que trobeu tot seguit en els blogs següents per tal de seleccionar aquells que us semblen d'interés tot incloent-los en un blog sobre projectes. Justifiqueu la selecció.

Blogs educatius:

• Ràdio Serpis
• 1r ESO Àmbits
• 2n d'ESO
• 3r d'ESO
• Socials 3r Serpis
• 1r Batxillerat
• Ad litteram
• V. A. Estellés des del Serpis
• Blogs didàctics
• Rebombori, revista digital
• Projecte “FlowSession”

El nostre blog és: Blog del Àngels de David

2. 4. Pla Lector: llegiu els següents articles, almenys un per cada grup, i indiqueu com es poden programar les lectures en Secundària i quines coses poden fer amb elles l'alumnat. Comenteu el que trobeu de positiu dels projectes sobre lectura que es presenten tot seguit i prepareu la planificació d'un projecte per fomentar la lectura en una infografia. Exemples:

• Recull de projectes, materials, estudis i informes sobre lectura,
• "Els hàbits lectors i el paper de l'administració educativa".
• Lectura col·laborativa: Llegir per conviure: Les ratlles de la vida

Ací teniu algunes eines que us poden servir per fer infografies: 10 eines i recursos gratis per fer infografies

- Articles del BOX de la carpeta del Bloc I que podeu consultar:

• "El lector juvenil", de Mireia Manresa,
• "L'ensenyament de la literatura a l'ESO" ,de Teresa Colomer,
• "Hacer cosas con la lectura", de Aguas Vivas Català i Jose Ignacio Madalena
• Directrius del Pla de Foment de la Lectura
• "Contrast entre textos com a estratègia d'apropament als clàssics", de Laura Santacruz
• "La lectura dels clàssics a secundària", de M. Teresa Verdaguer
• "Quins clàssics triem per a la secundària obligatòria?", de Guadalupe Jover

VISITA D’UN ESCRIPTOR A L’AULA

• Com la planificaríem?

1. La primera idea, que sovint es desatén a les aules, seria presentar als alumnes de 3r d’ESO el llibre que s’ha escollit com a lectura trimestral. Els explicaríem bé per què hem escollit aquest llibre i no un altre, és a dir, tot allò que aquest llibre en concret por aportar-los.
2. En acabant, els faríem saber la proposta de portar l’escriptor a l’aula perquè funcione com a element motivador afegit. Seria important, en aquest punt, comentar alguna dada d’interés sobre la vida de l’autor perquè s’hi interessen per endavant.
3. A fi de preparar la lectura, llegiríem el primer capítol a l’aula i en comentaríem les característiques: els personatges, el context, el punt de vista del narrador...
4. Després d’aquest primer contacte, establiríem un termini de lectura (que es faria a casa). Programaríem, però, alguns moments de seguiment a l’aula que faríem servir per a aclarir dubtes i per a assegurar-nos que la lectura progressa adequadament.

• Què farien els alumnes amb la lectura de l’obra?

5. En arribar a la fi del termini, portaríem a terme l’activitat “feu-li una pregunta”, que consistiria a escriure als quaderns alguna curiositat que s’han quedat amb ganes de saber després de llegir el text. Després, a l’aula, posaríem en comú aquestes preguntes per assegurar-nos que totes són qüestions adequades i que no es repeteixen.

6. El dia de la visita de l’autor, doncs, tindria lloc l’interrogatori. La visita acabaria amb la signatura de llibres per part de l’autor, ja que prèviament hauríem avisat els alumnes perquè en portaren l’exemplar.

• Quina activitat desenvoluparíem posteriorment?

7. Com a activitat d’avaluació posterior, dedicaríem una sessió de classe a fer una reflexió oral conjunta de l’obra i de la visita de l’autor, guiada i moderada pel professor (que portaria una bateria de preguntes preparada). Després, demanaríem a l’alumnat que redactaren individualment aquesta reflexió amb una extensió d’una cara d’un full a tot estirar.