LA RONDALLA FA RIALLA

2. Introducció / Justificació

La nostra proposta didàctica consisteix a treballar la literatura tradicional narrativa a partir de les rondalles. Aquest gènere, hi apareix com a contingut del «Bloc 2: Llegir i escriure» al primer nivell d’Eso, de manera que les activitats es durien a terme a l’aula de 1 d’Eso durant el període d’abans de vacances de Nadal.

A la tradicionalitat que comporta aquest gènere, volem aportar una nova manera de treballar-les, a partir de l’ús de les TIC, transportant aquest gènere clàssic i popular als nostres temps.

Al llarg de cinc sessions treballarem les característiques pròpies del gènere rondallistic: el caràcter popular, l’oralitat, la barreja de fantasia i realitat… Prendrem com a referent l’obra d’Enric Valor. L’originalitat de la nostra proposta didàctica recau en què l’alumne després d’endinsar-se en el gènere, serà el protagonista i productor de la seva pròpia rondalla, una rondalla amb uns personatges amb molts anys al coll, que s’hauran d’adaptar als nostres espais i temps.

El treball permet introduir no sols el gènere com a tal, sinó que a més volem incentivar l’originalitat, la creativitat i l’expressió, tant escrita com oral, a través del producte final proposat a l’alumnat: un videolit. En aquest gravaran el seu grup contant la rondalla de creació pròpia. D’aquesta manera aconseguirem els objectius específics plantejats, com el desenvolupament del pensament crític a partir de les exposicions a classe, el treball en grup, la posada d’informació en comú, l’ús de les noves tecnologies pel seu autoaprenentatge, l’expressivitat i l’assoliment del coneixement de la manera més didàctica possible.

El motiu pel qual hem escollit aquesta temàtica per al nostre projecte final és que com a futurs docents som conscients que la transmissió oral i generacional de les rondalles s’ha perdut. En general, la rondalla no ha format part de la infantesa dels alumnes d’aquests temps. La televisió, les xarxes socials i les noves tecnologies han suplantat els moments abans ocupats pels contes orals. La tradició rondallística s’ha perdut en favor dels nous fenòmens allunyats de la tradició i del món globalitzat en què vivim. Com a responsables de la seua formació pensem que cal capgirar aquesta inèrcia. És dels centres educatius la responsabilitat de recuperar el prestigi de la llengua, facultats entre les quals es troben les rondalles. Així doncs, a continuació, plantegem la nostra proposta per treballar les rondalles a les nostres aules.

Tots els objectius de la nostra didàctica responen als objectius generals propis de l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria trets del Reial Decret 1105/2014 de 26 de desembre pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat:

Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte a la resta, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes, com valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com condició necessària per una realització eficaç de les tasques del aprenentatge i com mitjà de desenvolupament personal.

Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb la resta, així com refutar la violència, els perjuís de qualsevol mena, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a, amb sentit crític, adquirir nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i comunicació.

Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en un mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

Conèixer, valorar, i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies de la resta, així com el patrimoni artístic i cultural.

Així com apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

3. Objectius:

• Treballar les característiques pròpies del gènere rondallístic: el caràcter popular, l’oralitat i la barreja de fantasia i de realitat.
• Conéixer, analitzar i interpretar les rondalles d’Enric Valor.
• Aportar una nova manera de treballar les rondalles a partir de l’ús de les TIC per tal de transportar aquest gènere clàssic i popular als nostres temps.
• Fomentar el treball en grup: recerca d’informació, distribució de les tasques, desenvolupament del pensament crític, escolta activa, col·laboració…
• Realitzar un producte final: videolit.

5. ACTIVITATS:

SESSIONS:

• Dues sessions dedicades a introduir què són les rondalles i mostrar l'estructura que segueixen.

Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i reals. La trama sol ser molt senzilla amb situacions i personatges comuns a tots els pobles i cultures; els personatges, plans, i el temps i l'espai indeterminats. Destinada especialment a l'entreteniment dels infants alhora que té intenció moralitzadora. La rondalla té un caràcter anònim, a més, les rondalles pertanyen a un patrimoni col·lectiu que remet ocasionalment a la cultura indoeuropea.

La rondalla es caracteritza per tenir una estructura fixa, tant en els personatges com en les paraules utilitzades per obrir i tancar una rondalla.

Estructura narrativa:

• Situació inicial: és la presentació d'alguns personatges de la narració i de les circumstàncies que els envolten.
• Conflicte: és qualsevol fet o acció que ocasiona un canvi del plantejament inicial de la narració.
• Acció: aquesta és la part clau de la narració, l'equiparable al nus de l'obra. Moment en el qual alguns personatges intenten resoldre el conflicte.
• Resolució: és el resultat de l'acció dels personatges per resoldre el problema.
• Situació Final: en aquesta part final de la rondalla, és el moment de tornada a la situació estable del principi, però diferent.

Les rondalles valencianes es classifiquen en tres tipus:

• Rondalles meravelloses, en què intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals oi objectes amb virtuts màgiques que ajuden a l’heroi a arribar al seu fi.
• Rondalles de costums, que reflecteixen la manera de viure de la societat agrària, amb persones que resolen els conflictes sense cap ajuda meravellosa.
• Rondalles d’animals, en què els personatges són animals humanitzats; les més pròxims a les faules.

Personatges:

Normalment en tota rondalla hi sol haver set tipus de personatges, encara que no sempre hi apareixen tots. Aquest tipus de classificació fou proposat pel folklorista rus Vladimir Propp, seguint la metodologia estructuralista. Aquests set tipus de personatges són aquests:

• L'Heroi.
• L'Agressor és el personatge antagònic de l'heroi, el qual acaba sent el perdedor.
• El donant de l'objecte màgic és molt habitual en les rondalles de caràcter meravellós i és l'encarregat de donar l'objecte màgic a l'heroi.
• La princesa apareix en les rondalles meravelloses i sempre exigeix les tasques més difícils i arriscades, que servirà per desemmascarar al fals heroi, i fer sobresaltar l'heroi de tots els altres personatge. La princesa acaba casant-se amb l'heroi.
• Els auxiliars de l'heroi són els encarregats d'ajudar a l'heroi durant l'aventura. En les rondalles meravelloses té una caràcter màgic o sobrenatural.
• El fals heroi és la persona que sembla ser l'heroi autèntic, però amb les tasques exigides per la princesa es desemmarcara a aquest fals heroi.
• La víctima és la persona que serà rescatat per l'heroi. A vegades la víctima pot ser la princesa, però no obligatòriament.

Formes per tancar i obrir un relat:

En les rondalles ofereix una gran gamma molt variades de fórmules per obrir i tancar un relat. Aquestes marques són fixes i són utilitzades sempre de la mateixa manera i sol poden patir petits canvis. Els connectors més habituals poden ser: ‘vet aquí en aquell temps les bèsties parlaven i les persones callaven…’. Aquest tipus d'entrada és un mètode per endinsar-se en el món on és tot impossible i deixar enrere el món concret de la realitat. En canvi, en les formes de tancament tornen a l'oient al món concret. Una de les fórmules habituals per tancar les rondalles, és aquesta: ‘’Una reina tenia tres filles, una mandarina, una taronja, una melmelada, i aquesta historia s'ha acabada.’’

Tercera sessió: Enric Valor i les seus rondalles:

Enric Valor i Vives va nàixer a Castalla, comarca de l'Alcoià, el 1911, en el si d'una família de la petita aristocràcia rural. Durant anys, Enric Valor es dedica pacientment a recopilar rondalles de la tradició oral a les zones rurals de tot el País Valencià, i reuneix un corpus de trenta-sis rondalles de gran valor folklòric i narratiu. A més de la tasca compiladora, amb aquestes rondalles crea un món literari propi, amb el triple objectiu de reforçar-les de contingut valencià, de posar en joc un llenguatge expressiu i de convertir-les en peces literàries.

Ens centrarem en Les Rondalles valencianes, que són una sèrie de rondalles populars, recopilacions de narrativa tradicional d'arrel oral, replegades i literaturitzades per Enric Valor i Vives, essent un apartat importantíssim dins de la seua obra, i el més ben acollit pel públic lector. Estan considerades un referent ineludible de l’etnopoèticavalenciana.

Quarta sessió:

Proposta del projecte final que han de realitzar:

L’alumnat haurà de fer un videolit, és a dir, una càpsula audiovisual que s’articula a partir d’un text literari i que s’inclou en les estratègies d’aprenentatge actiu a través d’un projecte de creació. Les pautes que han de seguir són:

-Agrupar-se en 6 grups de 5 persones.

-Triar una rondalla dins de Les Rondalles valencianes, d’Enric Valor.

-A partir de la rondalla escollida, escriure’n una nova, modificar una part de la història i crear un final diferent, original i creatiu adaptat a la societat del segle XXI.

-Fer el videolit a partir de http://videolit.org/.

Cinquena sessió: presentació dels videolits.

L’última sessió la dedicarem a presentar els 6 videolits diferents que han fet els grups. Cada grup haurà d’introduir el seu videolit i farà una exposició breu sobre la rondalla que ha escollit i amb justificar la finalitat amb la qual ha decidit canviar el desenllaç de la història. Cada grup tindrà sis minuts aproximadament per a fer la presentació i la breu exposició.

RESUM D'ACTIVITATS:

AP 1. Introducció sobre què són les rondalles, quina estructura segueixen i les característiques principals d’aquest gènere narratiu.

AP 2. Presentació d’Enric Valor i de la seua tasca com a rondaller.

AR 3. Lectura i anàlisi interpretativa de Les Rondalles valencianes d’Enric Valor.

AR 4. Explicació de la realització del producte final: selecció per grups d’una rondalla que hem treballat a l’aula i adaptació d’aquesta als nostres temps per tal de crear-ne una nova.

AR 5.Producció del videolit. Cada grup es gravarà representant teatralment la seua rondalla d’una manera original i creativa.

AA 6. Presentació a l’aula dels resultats finals. Cada grup introduirà el seu videolit, farà una exposició breu sobre la rondalla que ha escollit i justificarà la finalitat amb la qual ha decidit canviar el desenllaç de la història.

AA 7. Coavaluació dels alumnes i el professor sobre els projectes. S’entregaran els premis als videolits més originals i creatius.

PÒSTER