BLOC III

3.1 Els programes d’educació plurilingüe en el sistema educatiu valencià

Activitat 1

Després de la lectura de la LUEV, del decret i de la llei de plurilingüisme (2012 i 2018) i del decret d'usos institucionals i administratius de les llengües oficials, i de conéixer quina és la situació del valencià en l'ensenyament, feu una anàlisi crítica de la situació de les llengües en el sistema educatiu valencià.

El debat entorn a la situació de les llengües a aquelles regions on el castellà comparteix espai amb altre idioma cooficial, està més viu que mai. En un moment de màxima polarització política i social, on l’aflorament dels nacionalismes ha posat en primer plànol consignes identitàries i culturals com la llengua, aquesta qüestió té més sentit que mai.

Al País Valencià conviuen dues llengues amb el sistema educatiu i les institucions i entitats públiques com a màxima expressió de la cooficialitat que la Constitució espanyola i la Generalitat Valenciana (a partir del LUEV o de la llei de Plurilingüisme, entre altres) garanteixen. Malauradament, tot i que la carta magna reconeix l’existència d’una llengua pròpia i obliga el seu ús normal i oficial junt amb el castellà, ha esdevingut en un debat polític enquistat entre aquells que defensen el valencià com un vehicle d’oportunitats a les aules i entre aquells altres que consideren que la seua imposició coarta la llibertat d’elecció. La situació de les llengües s’ha convertit en una ferramenta política què, més enllà de superar l’etapa en la qual la llengua ha estat un conflicte, revifa constantment el incendi amb unes clares intencions electoralistes per part dels partits.

La llei de Plurilingüisme, aprovada a les Corts el darrer mes de febrer, ha implicat l’equiparació en hores lectives de castellà i valencià. Tot i que hauria de ser més ambiciosa, és un primer pas per tal de cimentar una competència plurilingüe. L’objectiu d’avalar el sistema educatiu amb la normalització de l’ús social i institucional de la llengua pròpia s’ha d’aconseguir mitjançant el consens polític. Fer-ho d’altra forma, mitjançant decrets sustentats en majories de legislatures determinades, sols genera major crispació i, en perdre la majoria, es revoca qualsevol reforma. Per tant, cal seguir avançant però sent conscient del que hi ha en joc i de les sensibilitats socials.

Al valencià, igual com ocorre amb la dona i la violència masclista, cal cuidar-lo, protegir-lo i estimar-lo. Estan en una situació desfavorable, en el cas de la llengua per haver estat perseguida i ser minoritària enfront del castellà. I s’ha de fer a partir de la legislació però, especialment, a partir de la conscienciació social. Si la promoció lingüística comença a l’escola, les futures generacions tindran dins del bagatge sociocultural una forta estima per la llengua pròpia. I no es tracta de menysprear o marginar el castellà, tot el contrari. S’ha de buscar que el sistema educatiu assoleixi competències plurilingües. Perquè, en definitiva, aprendre t’obri portes i t’enriqueix com a persona. És imprescindible recordar les paraules de Joan Fuster: “El que ha de quedar clar és que el valencià, el català que parlem al País Valencià, és encara una llengua postergada, opitosa, perseguida, que ens la volen acorralar al reducte folklòric. I no! Aquí hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua. O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ara, o mai”.

Activitat 2

Elaboreu una línia del temps sobre l'ensenyament en valencià.

3.2. Marc Comú de Referència i Portafoli Europeu de les Llengües

El PLE i el Portafolis

Activitat 3. Elaboreu individualment el vostre PLE sobre les eines TIC per a l'ensenyament.

https://www.symbaloo.com/mix/lamantaalcoll