Embedded Files
REFLEXIÓ SOBRE EL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES A L'ENSENYAMENT (Ruiz Bikandi (2006))
- RUIZ BIKANDI, Uri (2006): “La reflexió interlingüística: ajudar a pensar en/amb/sobre tres llengües”, monografia Diversitat de llengües a l’aula, Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 38, p. 51-66. Barcelona: Graó. -
Integració o res
El primer que ens sorpren de les conclusions de Ruiz Bikandi és el gran canvi que s'està gestant en l'aproximació lingüística en comparació amb l'època en què jo vaig estudiar a Secundària. A finals dels 90, cada llengua semblava un compartiment estanc, mai es relacionaven les tres llengües entre si. Inclus recorde contradiccions en les estructures dels textos, argumentatiu o narratiu, per exemple, que mai van ser comparades en una mateixa classe. La tasca, aleshores, era que cadascú es fera la idea de quines eren les diferències possibles. Però sembla prou raonable fer cas a les indicacions de Ruiz Bikandi i obrir-se directament a la comparativa interlingüistica per «detectar les construccions pròpies» de les llengües minoritzades i que l'alumne siga conscient de les mancances de la seua expressió en aquestes, per tal de reestructurar-la i reduir-ne la distància existent.
Però és que, en aquella època, hi havia una gran diferència en el professorat, també, al qual no se li exigia el requisit lingüístic. No podien o no abastaven a fer-ho perquè ningú tenia l'obligació de conèixer la llengua que no era de la seua assignatura i abundava la creença que el professor d'aquella se'n faria càrrec. Però avui sí que la tenim, l'obligació de saber totes tres llengües, i pot ser el canvi necessari per a una educació trilingüe de qualitat. El que encara ens manca hui, als professors, és formació en com establir ponts de contacte entre les llengües.
En la meua opinió -admet que en tinc una mica de fixació sobre açò-, el cinema i la ficció audiovisual ens podrien ajudar en aquest aspecte. La composició de discursos de diferents registres, gràcies als diàlegs dels personatges, podria extreure interessants comparatives lingüístiques, que enfrontades a l'estàndard informatiu dels mèdia farien una espècie de norma conjunta de l'ús del registre formal i els seus límits en totes les llengües. Podria ser igualment un focus interdisciplinar per a les assignatures de llengua, que deurien treballar de forma coordinada i sumativa, aleshores.
Així doncs, l'objectiu primordial, siga quina siga l’estratègia que seguim per comparar les tres llengües i servir de guia, seria impulsar una «actitud reflexiva i indagatòria en l'alumne que el porte a revisar de forma conscient el seu coneixement lingüístic».
REFLEXIÓ SOBRE EL TRACTAMENT INTEGRAT DE LES LLENGÜES (Pascual Granell (2006))
- PASCUAL GRANELL, Vicent (2006): “Tractament de les llengües dins el model d’educació plurilingüe i pluricultural”, El tractament de les llengües en un model d'educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià. València: Generalitat Valenciana - Conselleria de Cultura, Educació i Esport (Suport a l'ensenyament en valencià; 15). -
Seria bo, alhora, ajudar l'alumnat a «considerar la llengua com a instrument de comunicació, com a organitzador del pensament i com a regulador de la conducta pròpia i d'altri», en lloc de «l'estudi i la pràctica de regles gramaticals descontextualitzades». Bàsicament que es dediquen a fer coses interessants amb la llengua, coses útils o divertides («diferents multilectoescriptures»), i no tasques de repetició gramaticals a tota hora.
Realment, segons, les idees de Pascual, els alumnes tenen prou oportunitats de fer servir la llengua als mateixos centres, per exemple amb l'assistència a esdeveniments amb altres alumnes valencianoparlants, on la distància lingüística és mínima respecte del castellà si hi ha «una actitud positiva per part de l'oient». Hem de parar atenció, en una situació educativa, perquè el valencià al carrer té «divergències respecte a l'estàndard» i que l'ús social promou que només amb un individu que parle castellà tots ho faran. Això no deuria succeir a classe ni, probablement, al centre. Assenyala també la importància d'incloure al currículum la toponímia, l'antroponímia i els costums i tradicions culturals valencianes, a banda de: literatures, expressions, salutacions, refranys i cançons, jocs, etc. Segons ell, quan s'aborda la L2 de forma descontextualitzada:
«La competència conversacional, que és idiosincràtica de cada llengua i que ha d'aprendre's per separat, es negligix i, com a conseqüència, la L2 esdevé una llengua que els alumnes i les alumnes dominen més o menys a nivell escrit, però que amb prou feines poden utilitzar de manera oral.»
Google Sites
Report abuse