Embedded Files
En aquesta pàgina podeu escriure les vostres històries particulars. Serà el quadern de classe on podreu explicar aquelles coses especials que us ocórreguen durant el curs i que podria ser d'interés compartir amb els companys del màster. No cal dir que té una intenció literària per tal de donar-vos un pretext per escriure i també compartir experiències i situacions especials, extraordinàries i que creieu interessants. Potser algú de vosaltres pot explicar-ho millor mitjançant una fotografia, un dibuix o un vídeo. Tot val sempre que faça guanyar a la història. Estaria bé que li posareu un títol. Extensió la que vulgueu i també el gènere, encara que hem titulat la pàgina "notícies" però podrien tenir format de poema, de cançó, de diàleg teatral, de còmic, fotonovel·la, etc. Sorprengueu-nos!
Cada setmana un component dels diferents grups llegirà la seua història. Al final de curs, tindrem un recull d'experiències personals de tota la classe. El podem editar com un llibre digital i, qui vulga, se l'imprimix en paper. Creeu una subpàgina per a cada grup i així podeu anar incloent les històries quan us vaja millor.
Per cert, us recomane el llibre de contes que acaba de traure Sergi Pàmies, on trobareu molts exemples de com barrejar la realitat i la ficció, o com crear ficció a partir de la realitat.
Exemples per escriure una història
Diu l'escriptor Sergi Pàmies que per fer ficció es basa en la realitat. No se sap mai on és la frontera entre realitat i ficció. A partir d’un detall es construeix un conte, com per exemple com es vesteix als morts. Però no e tracta de contar només la vostra història sinó una història que pot ser de molts. Per exemple, vaig anar a casa d’un escriptor i tenia totes les parets escrites pels seus fills, als quals no veia més que dues vegades al mes. Això podria ser el motiu per a un conte.
Des de la ficció i fent una exageració d’un fet es pot fer una denúncia. Es tracta de fer pensar al voltant d’una història, de situacions injustes, d’unes paraules, dels tòpics que ens poden angoixar, etc. Per exemple, en el conte “Ataràxia” a un pacient li extirpen la nostàlgia (versió pornogràfica de la memòria) o també podria ser l’esperança (la religió, les ideologies, i l’autoajuda són tres exemples d’esperança organitzada que poden arribar a fer molt de mal perquè són una enganyifa).
Un altre exemple: en un conte un personatge li diu al seu antic amant, després de molt de temps sense veure’s, que “hauria d’haver insistit”. Per què no li ho va dir en aquell moment? Ara ja és massa tard.
Altres exemples: Contes possibles que podria haver escrit a partir de converses arreplegades a la sala de professors (que són reals, transcrites al peu de la lletra):
“... – Aleshores era un horror- L’hipopòtam ens dutxà a tots- Quan estava a Vivers eren unes instal·lacions provisionals. Trenta-tres anys de precarietat... El Safari Park de Vergel el van tancar fa poc i sembla que anaven a vendre els animals a un altre zoològic.- Jo vaig veure allí un au fènix- Existeixen?- Una cosa és un animal mitològic i l’altra l’animal que porta aquest nom.- El fènix és com un lloro gran i roig. El de H. Potter el fan més gran.- El basilisco és un drac mexicà i l’arpia una àguila de l’Amazonas.- A la meua filla li comprarem un periquito, se li va escapar i va agafar un disgust, i això que ja tenia 9 anys. Ara li vull comprar una nimfa (....)"- Hi ha un a Londres, que és la cadena NH que depén de qui t’entenga és en castellà o en anglès. Ha canviat molt a Anglaterra, ara ja t’atenen d’una altra manera perquè deixes diners. Com quan no érem de la comunitat europea. Menuda diferència! Jo me’n recorde de la 1a vegada que vaig anar i ho portava tot tan organitzat. Mare meua! Que em deien...”
“El problema és com donar la classe perquè ho entenguen i que no es relaxen. Si t’enfrontes a d’ells no hi ha res a fer...”“Tinc una mare ahí i tinc un conflicte. L’altre dia li vaig dir a un tio: Ves-te’n fora! Quan vaig aconseguir que estigueren tots callats a classe, va entrar ell cridant i ara la mare diu que l’he amenaçat. Li vaig dir: espera’t ahí que vaig a a parlar amb tu. Damunt em quede 1 hora més perquè no sap ni sumar. Este xiquet està com una cabra. Però jo ho negaré tot, no hi ha testimonis de les meues amenaces... “.“-Jo el dissabte me’n vaig anar a Madrid amb l’Alaris. Vaig dinar, aní a la conferència i torní al dia següent. Hauríem d’haver anat aquest pont tota la família però com no teníem pont.-L’Alaris 43 euros en preferent, més barat que en turista amb les tarifes estrella.-En turista els seient són còmode.-En preferent pots escollir on et seus, igual que en els avions, que et pots posar al costat de la porta d’emergència, que és més ampla.-Diuen que si hi ha un accident, els de la cua se salven abans. El que passa és que vas a la vora del motor o del vàter.-Jo el que passa és que fins que no vaig en horitzontal, no obric els ulls.-Tu, dóna’t compte. Ma mare, pobreta, arreplegant els trossos. A quin tros li resaria?-Això és macabre!-Jo els he dit a la meua família que a mi m’enterren, no que em cremen.-A mi també, i en la caseta del cementeri per parlar amb els veïns. El dilluns me’n vaig anar d’enterrament i ell era de Barx. El van enterrar allí, al costat dels sogres, amb el malament que es duien. Un amic meu, que farà uns 7 o 8 anys que es va morir (tenia la SIDA), doncs, jo el vaig a veure i, quan passes pel cementeri vas veient tots el que coneixes.-A Sueca, hi ha una revista que li diuen la dels morts (la revista de societat).-Visc molt a prop del cementeri de Benimaclet i, de tant en tant, vaig a veure’l..."
Google Sites
Report abuse