3.3. La diversitat sociolingüística a l’aula. L’actitud cap a les llengües i els seus parlants

Una proposta d'activitat sociolingüística amb alumnat de 4t d'ESO, per Pere Mayans.

Prejudici lingüístic

Tipus de prejudici social, manifestat en una desviació de la racionalitat que té la forma de judici de valor emès sia sobre una llengua (o alguna de les seves característiques) sia sobre els parlants d’una llengua, generat directament, per la ignorància o per la malvolença, ajustat a estereotips maniqueus i dictat pel neguit que ens produeixen les diferències (Tuson, 1988).

Els estereotips o clixés lingüístics com a manifestació d’actituds prejudicioses se solen manifestar en forma de dicotomies: hi ha llengües suaus o dolces i llengües aspres; llengües fàcils i llengües difícils, etc.

Els prejudicis lingüístics no acaben en el menysteniment d’unes llengües amb relació a les altres, sinó que té també una incidència en les varietats internes de les llengües. És per això que podem diferenciar les actituds lingüístiques prejudicioses en dos nivells de realització:

1 Interlingüístiques: concepcions relacionades amb la llengua com a mitjà de comunicació respecte d’altres llengües.

2 Intralingüístiques: són les que tenen relació amb la diversitat interna de la llengua.

Sobre aquest tema, us recomanem la lectura del llibre Sortir de l'armari lingüístic de Ferran Suay i Gemma Sanginés.

El Taller d'Educació per la Llengua és un taller en valors adreçat a adolescents, especialment a alumnes de secundaria i batxillerat. En el taller es treballa la diversitat lingüística, els processos de substitució, els hàbits lingüístics, l'autoestima dels parlants i altres aspectes sociolingüístics.

Finalment, hi tenim alguns vídeos elaborats per la Plataforma per la Llengua, organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social, i Minoria Absoluta.

Activitat 4. Feu una reflexió sobre les actituds i els prejudicis cap a les llengües i els parlants en l'ensenyament.