BLOC IV

4. Males pràctiques:comencem per reconéixer quines formes de treballar no serien adequades. Veieu els següents exemples i comenteu quines altres pràctiques les podrien substituir.

-Mandar deberes repetitivos que se basan en los ejercicios o actividades del libro de texto. "Para mañana actividades de la 1 a la 12. Página 149 de vuestro mamotreto".

Allò ideal seria manar els treballs escrits que complementen el contingut que s'ha donat en classe. D'aquesta manera cada vegada els exercicis seran diferents i, a més, l'alumne trobarà certa lògica en que li'ls demanem. No serà «manar per manar» feina.

-Solicitar trabajos escritos, demasiado generales o específicos, que suponen un simple corto y pego para los alumnos. No hay un ejercicio de razonamiento o lectura comprensiva. "Elaborad un dosier sobre los diferentes contratos de trabajo en España".

En aquest cas caldria parar-se a projectar l'exercici i pensar que volem que aprenguen i com volen que ho facen. Si hi ha un objectiu clar i el professor coneix l'exercici sabrà potenciar els guanys acadèmics que l'alumne pot extraure; ja siga completant l'exercici amb un debat, una exposició o qualsevol eina que el professor trobe adient.

-Realizar presentaciones, tipo PowerPoint, soporíferas con decenas de diapositivas con mucho texto y sin interacción con el alumnado. "Hoy presentación del Tema 3: Tipos de vendedores".

En aquest cas no crec que hi haja cap problema en el format -el power point- sinó en l'ús que el professor li dóna. Si les diapositives són l'eix teòric que vertebra la classe resultarà avorrida, si es complementa amb altres activitats que facen que l'alumne participe el power point pot ser un recurs tan bàsic com qualsevol altre.

· Reproducir documentales o películas sin unas preguntas previas o posteriores al visionado. Una mínima preparación es básica para exprimir los contenidos o valores de cada video:

Des del nostre punt de vista, no té cap sentit aportar material audiovisual sense cap tipus de contextualització prèvia, ni treball posterior: l’audiovisual ha de ser un mitjà per treballar certs aspectos, un recurs que ens ajude a arribar a l’alumnat, però mai podrá ser el gruix del contingut per ell mateix.

· Dedicar las clases, fundamentalmente, a una exposición magistral y a unos ejercicios del libro. Esa dinámica durante horas no hay estudiante que la resista.

Com ja hem esmentat en nombroses ocasions, incórrer en les clases magistrals no és pertinent: no hem de perdre de vista que l’alumnat ha de ser el centre de les nostres classes i això passa per incentivar la seua participació.

· Expulsar a un alumno ante cualquier tipo de falta y como medida disuasoria. O enviarlo ante el jefe de estudios o dirección. Ni funciona, ni educamos al alumno disruptivo o maleducado.

No és una bona mesura si el que pretenem és que l’alumnat aprenga dels seus errors.

-Ser inflexible en el cumplimiento de las normas y con el aprendizaje individual de cada alumno. Es conveniente personalizar y adaptarse a las diferentes situaciones.

Cal adaptar-se a la situació personal de cada alumne. Així, l'educació milloraria substancialment.

-Estar sentado en la mesa durante toda la clase. No preguntar, pasearse entre los alumnos, revisar sus trabajos o evaluar su desempeño cuando están utilizando ordenadores, móviles o tabletas.

És necessari que l'alumnat complisca unes normes bàsiques de conducta a l'aula. A més, és convenient interessar-se pel procés del treball d'un alumne, per tal d'incrementar el seu rendiment amb el nostre interés.

-No empatizar. Recordar que todos hemos sido jóvenes. Que nuestras prioridades son distintas a las suyas. Que somos parte de su proceso de maduración y debemos tratar de conectar con ellos. Ni son extraterrestres ni son una generación perdida.

Per tal que l'alumnat aprenga el millor possible, és important tenir en compte els seus gustos i interessos i, com hem dit més amunt, apropar-se a la situació o qüotidianitat de cada aprenent. Amb açò, augmentem el seu interés per l'assignatura i, posssiblement, per la llengua.

-No compartir con los compañeros mis experiencias del aula, ya sean buenas o malas. Hablar de lo positivo, no sólo de lo negativo, de mis alumnos. Nos falta cultura de trabajo colaborativo entre docentes.

Seria una bona idea crear un espai per a que els professors pogueren posar en comú periòdicament les seues impressions i experiències, i potenciar així la cooperació entre els docents.

-Evaluar al alumno, fundamentalmente, en base a exámenes escritos de contenidos memorísticos. "Examen parcial más exámen final y calculamos la media aritmética como nota final de la evaluación".

Caldria explorar alternatives per tal d'avaluar l'alumnat de manera que no només es tinguera en compte la seua capacitat memorística, sinó que es potenciara també la seua capacitat reflexiva i crítica.

-No realizar actividades creativas con los alumnos. Innovar significa crear actividades y/o materiales para mis alumnos. Actividades de investigación que se centren en el proceso y no sólo en un resultado final. Con TIC o sin TIC.

Cenyir-se als materials que apareixen al llibre de text és l'opció més còmoda, però també sol ser la que menys estimula i motiva l'alumnat. És imprescindible que el professor renove de manera constant els seus materials i que en cree de nous de manera que s'adapte a les necessitats i els interessos del seu alumnat.