“ANOTACIONS SOBRE LES FUNCIONS DEL PROFESSORAT DE LLENGÜES”, dins L’EDUCACIÓ LITERÀRIA de Josep Ballester.
Josep Ballester parla sobre les funcions que hauria de tindre el professorat de llengües als instituts de secundària. Destaca que els professors de ser les persones que han d’establir que l’educació literària i lingüística s’han d’orientar cap a domini expressiu i comprensiu, ja que la comunicació és la base de tota interacció social i del mateix aprenentatge dels alumnes. Però el professor no només ha de saber de la seua matèria, en aquest cas llengua i literatura, sinó que també ha de tindre una sèrie de valors que ha de transmetre als seus alumnes a partir de les seues classes.
Ballester parla sobre els elements que necessita un professor en l’actualitat com són: l’aula, el discent, el currículum, la superació del mètode, el paper del context i l’enfocament comunicatiu, entre d’altres. Però a més també destaca que el professor ha de ser un motivador del saber perquè els alumnes s’impliquen en l’aula, també ha d’organitzar la matèria d’una manera clara perquè l’alumnat puga seguir-la fàcilment. L’avaluació és important però el docent ha de canviar el mètode, no ha d’importar la nota quantitativa, sinó la qualitativa i valorar l’esforç dels estudiants que han anat millorant. Ha de ser un transmissor de coneixements culturals i dels continguts de la matèria i un gestor i investigador de la matèria.
L’activitat ens demana la nostra perspectiva com a alumnes i pensem que aquest tipus de professor del qual parla Ballester es tracta d’un superheroi i que no es troben fàcilment a les aules.
Els professors que ens hem trobat als instituts no tenen res a veure amb un professor transmissor de valors, més aviat tot el contrari, anaven amb el llibre de text i llegien fins que acabaven les classes, no han innovat... potser açò passa perquè ells van estudiar fa molts anys i no s’han posat al dia en les noves tecnologies i en els gustos dels adolescents perquè cada generació té diferències amb les anteriors. Pensem que en l’actualitat, es podria fer a tots aquests professors algun tipus de curs per a dinamitzar i modernitzar les seues classes, perquè tenen alumnes que no són els mateixos que fa 30 anys, per tant, l’assignatura tampoc poden donar-la com ho feien als nostres pares. És el moment de canviar!!
L’onada és una pel·lícula que tota la nostra generació ha vist. És una pel·lícula que ens ensenya, a partir d’un experiment de classe, els perills de l’autocràcia. Davant una classe amb personalitats diferents, el professor per a fomentar el treball cooperatiu proposa un projecte per a fer-los veure com començà i va anar creixent el feixisme a Europa. L’experiment va agradar a la classe i cada dia el professor anava donant unes normes que havien de seguir (el professor era el líder, la salutació, el vestuari...). A poc a poc, s’anirà unint més gent a l’experiment, és a dir, el projecte va eixir de l’aula per a formar part de la seua vida personal i açò es convertirà en un problema perquè les pors que volia fer veure el professor als seus alumnes, era el que estava passant a la seua pròpia classe. No podia parar-ho, s’havia convertit en una “onada” que tothom seguia. Quan va concentrar a tots els seguidors del moviment, va decidir finalitzar amb el projecte i fer veure els perills i les coses roïnes que comportava aquest tipus d’estat, tot el món ho va veure, menys una persona que estava molt arrelat al projecte i va acabar suïcidant-se, ja que no podia suportar la seua vida sense el moviment de l’onada. Açò farà que el professor siga detingut per iniciar aquest projecte que començà amb una finalitat educativa i acabà sent un perill per a la societat.
Si parlem de les 10 competències que ha de tindre un professor actual, el professor de l’onada està compromès en el projecte de classe, de fet, ell és el líder del grup. També va ser innovador perquè a partir d’un contingut d’història, com és el feixisme a Europa, fa que la seua classe s’implique i que participen tots.