Llig els següents textos i després feu una reflexió sobre el tractament de les llengües a l’ensenyament.

EL TRACTAMENT INTEGRAT DE LES LLENGÜES . VICENT PASQUAL GRANELL

A l’article de Pasqual es diferencien tres temes centrals a tractar que són la unificació de criteris pel que fa a les llengües, la diversificació de tractaments segons les llengües i els aprenents i l’organització de l’actuació coordinada en les diferents llengües del currículum. A continuació vorem els tres apartats per separat:

- Unificació De criteris:

En aquesta part de l’article, l’autor ens deixa clar que per a tindre un correcte plantejament didàctic de les llengües ha d’existir un consens entre el professorat de què són les llengües, com s’adquereixen i com s’aprenen i quin model metalingüístic s’hauria de fer servir. Entre aquest consens ha de destacar la idea que la llengua ha de ser l’objecte d’aprenentatge.

Per altra banda, a partir de les seues idees, hem pogut deduir que independentment de la metodologia que utilitzem per ensenyar qualsevol de les llengües hem de tindre en compte la forma, ja que aquesta és necessària per a garantir la competència lingüística, en tots els seus aspectes, de l’alumnat. Per aquest fet que senyala Vicent Pasqual, sembla necessari que cada centre tinga garantitzada una certa uniformitat de criteris a l’hora de tractar l’ensenyament de les llengües, així com una coordinació entre els professors de les diferents llengües impartides en el centre.

Aleshores és injustificable que els professionals docents no tinguen un consens interlingüístic, és a dir, tindre l’ensenyament de les diferents llengües coordinat. Pensem açò perquè no s’haurien de repetir les lliçons bàsiques i comunes de totes les llengües, ja que la repetició condiciona el grau d’atenció que té l’alumnat i és més bé perjudicial per a l’ensenyament de les llengües.

Així dons, els departaments de castellà i valencià (posem per exemple el País Valencià) deurien fer un repartiment del temari i no solapar-se ni repetir les explicacions. El temari d’aquestes dues matèries és pràcticament idèntic.

- Diversificació de tractaments:

A l’article se’ns explica que a l’hora de tractar les diferents llengües hem de tindre en compte: la situació sociolingüística de dominància o minorització en la societat i el fet de ser L1, L2 o L3 de l’alumnat. També s’indica que una llengua dominant no presentarà cap problema específic pel que fa al seu aprenentatge, però sí que en presentaran les llengües minoritzades.

Si en fixem en la realitat del País valencià les llengües L1 i L2 acostumen a ser el castellà i el valencià, i depenent de la zona variaran la seua posició. L’únic fet que no acostuma a canviar entre l’alumnat és l’anglés, que sempre sol ser la L3 de l’alumnat.

En la nostra opinió, fixant-nos en la realitat del País Valencià, deuríem de situar en un primer espai el valencià, ja que acostuma a ser la llengua minoritzada, sobretot en les poblacions més grans. Aquesta priorització adaptada a un ensenyament plurilingüe l’entenem com una distribució lingüística de les diferents matèries que s’imparteixen en un centre. D’aquesta manera, per exemple, si hi ha 10 assignatures impartiríem 6 en valencià (pel fet de ser la llengua minoritzada en el nostre cas) i 4 en castellà (ja que és la llengua dominant i no presenta cap dificultat en el seu aprenentatge). Pel que fa l’anglés el limitaríem a la seua utilització en l’assignatura corresponent al seu ensenyament o, com a molt, en altra assignatura més per tal que els alumnes practiquen la seua fluïdesa.

- Organització de l’actuació coordinada:

Pel que fa a l’organització de la coordinació de les llengües pensem que, com ja hem dit abans, S’hauria de prioritzar el valencià i ensenyar-lo des del primer moment de l’educació, ja siga per a nouvinguts com per a alumnes nascuts al País Valencià. En segon lloc s’hauria d’introduir el castellà, però no fins el mateix nivell que el valencià pel fet que hem dit abans que el castellà és la llengua dominant en la societat. Finalment hauríem d’incloure l’anglés abans dels 6 anys si es vol introduir les llengües estrangeres i que tinguen bon resultat. Això sí, sempre entendríem l’anglés com a L3.

Tot açò, òbviament, ho hem d’enfocar cap a una mínima obtenció de destreses en cada llengua abans d’arribar a l’etapa de l’ensenyament de Primària.

Altres possibilitat serien o bé introduir el castellà i el valencià en un primer estadi al 50% cadascuna o bé introduir aquestes dues llengües simultàniament però donant un tant per cent major a una de les dues llengües.

LA REFLEXIÓ INTERLINGÜÍSTICA. URI RUIZ BIKANDI

Després de la lectura de l’article “La reflexió interlingüística: ajudar a pensar en/amb/sobre tres llengües” monografia Diversitat de llengües a l’aula, de l’autor RUIZ BIKANDI, Uri (2006), hem realitzat a classe una reflexió crítica de les idees més rellevants que l’autor a tractat en l’article.

En primer lloc, l’opinió que té sobre el tractament diferencial que tenen les llengües que cohabiten en el sistema educatiu ja que per a l’aprenentatge d’aquestes no s’utilitza el mateix model didàctic o programació. Açò aporta una grau de dificultat a la realització d’un ensenyament de manera transversal.

En segon lloc, cal destacar la crítica que fa al sistema educatiu actual en l’aprenentatge de les llengües, les quals s’aprenen de manera separada sense tindre en compte el vincles o punts d’unió per crear sinergies lingüístiques i afavorir l’adquisició d’aquestes. Per això, s’ha de proposar activitats que interessen a l’alumnat, partint de l’objectiu que l’assoliment de les llengües s’ha de basar en l’aprenentatge significatiu, assolint coneixements a través de la via oral i la interacció entre els parlants.

A més, l’ensenyament de les llengües en un estat on hi ha una interacció de varies llengües, suposa que aquesta formació ha de ser unificada de manera que els continguts es repartixen, distribueixen o s’organitzen per a impartir-los en les diferents llengües però sense repetir els conceptes perquè suposa un avorriment en l’estudiant. Un clar exemple d’aquest sistema és el model que s’utilitza en la facultat de Magisteri de la UV, la qual distribueix els conceptes teòrics a explicar entre les assignatures de llengua.

També, el text tracta sobre la problemàtica dels alumnes nouvinguts els quals deurien d’aprendre la llengua més important en la regió o territori on es desenvoluparan com a persones a nivell social i educatiu, ja que sino es així en el futur tindran un marca de llenguatge per expressar-se en el seu entorn. Un clar exemple, son aquells alumnes nouvinguts a València, els quals aprenen abans l’espanyol que la llengüa actòctona.

En conclusió, aquestes són les idees fonamentals que s’han tractat a la classe arrel de la lectura del text esmentat i aportant una valoració constructiva.