1.2. La planificació dels continguts lingüístics i literaris

"Per què i per a què ensenyar hui literatura? Estimular a les aules el gaudi dels textos literaris i refermar l'hàbit lector i escriptor en l'alumnat ha d'estar al servei de l'objectiu últim de l'ensenyament escolar de la literatura: fomentar sense desmai la imaginació sense límits, l'emoció de les paraules, la insurgència de la intimitat, l'anar a la contra, la indignació davant les injustícies i davant la iniquitat, la compassió davant el sofriment aliè, el plaer del llenguatge, el dret a l'alteritat, la convicció en fi que hi ha altres vides que mereixen ser viscudes o almenys imaginades.

En aquest instant la literatura deixa de ser un àrid deure acadèmic i es converteix en una oportunitat única per apropar-se a la vida d'altres persones, per fer visible l'invisible, per dir fora mida, per divertir-se o enutjar amb el que s'ha llegit, per despertar a l'ètica de l'alteritat i al teixit ètic i estètic amb el qual es construeixen els poemes, els relats, les comèdies i els drames de les literatures que ens parlen d'altra gent, d'altres temps, d'altres llocs i d'altres mons fingits o veritables ".

Carlos Lomas, Conferència “La educación literaria, entre la realidad y el deseo”

1.2.1. Pla Lector: llegiu els següents articles, almenys un per cada grup, i indiqueu com es poden programar les lectures en Secundària i quines coses poden fer amb elles l'alumnat. Comenteu el que trobeu de positiu dels projectes sobre lectura que es presenten tot seguit i prepareu la planificació d'un projecte per fomentar la lectura en una infografia.

Plantegeu-vos les següents qüestions:

• Com planificaríeu la visita d'un escriptor?
• Què farien els alumnes amb la lectura de l'obra de l'escriptor?
• Quina altra activitat desenvoluparíeu en el centre per fomentar la lectura?

Exemples:

• Projecte Formes de llegir
• Recull de projectes, materials, estudis i informes sobre lectura,
• "Els hàbits lectors i el paper de l'administració educativa".
• Lectura col·laborativa: Llegir per conviure: Les ratlles de la vida

Ací teniu algunes eines que us poden servir per fer infografies: 10 eines i recursos gratis per fer infografies

- Articles del BOX de la carpeta del Bloc I que podeu consultar:

• "El lector juvenil", de Mireia Manresa,
• "L'ensenyament de la literatura a l'ESO" ,de Teresa Colomer,
• "Hacer cosas con la lectura", de Aguas Vivas Català i Jose Ignacio Madalena
• Directrius del Pla de Foment de la Lectura
• "Contrast entre textos com a estratègia d'apropament als clàssics", de Laura Santacruz
• "La lectura dels clàssics a secundària", de M. Teresa Verdaguer
• "Quins clàssics triem per a la secundària obligatòria?", de Guadalupe Jover.

Web XTEC sobre projectes del letura.

DECÀLEG SOBRE LA COMPETÈNCIA LECTORA (podeu consultar més al respecte en el blog del professor Felipe Zayas Darle a la lengua )

1. Fes de la lectura i l'escriptura el principal mitjà per a l'aprenentatge.

2. Estableix sempre els objectius de la lectura de qualsevol text: per què es va a llegir el text, per a què va a servir la seua lectura…

3. Diversifica els objectius de la lectura:

• Per a despertar interès pels nous coneixements.
• Per a introduir coneixements nous.
• Per a ampliar coneixements ja realitzats.
• Per a debatre sobre el que es va llegir.
• Per a prendre el text com a model.
• Etc.

4. Diversifica les classes de textos, de manera que es puguen desenvolupar diferents estratègies de lectura (llegir és un verb transitiu):

• Textos de divulgació, periodístics, literaris.
• Textos continus i discontinus.
• Textos multimodals.

5. Acompanya els alumnes en la lectura, de manera que pugues ajudar-los:

• A identificar –amb l'ajuda de representacions gràfiques i altres mitjans- els marcadors de cohesió i els patrons organitzatius, que mostren les relacions entre les idees, etc.
• A inferir els significats que el text no conté de forma explícita.

6. Ajuda els alumnes a comprendre i a usar el llenguatge específic d'un camp de coneixement determinat: no solament la terminologia, sinó els patrons sintàctics en els quals aquests termes intervenen.

7. Redacta els qüestionaris segons els objectius que assignes a la lectura:

• Per a planificar la lectura: objectius, coneixements previs, motivació…
• Per a processar la informació: cercar, seleccionar, analitzar, relacionar, comparar, classificar, predir…
• Per a comprovar que s'ha entès el text: esquematitzar, sintetitzar, valorar, aplicar…

8. Usa fonts i informació disponibles en Internet (biblioteques virtuals, premsa digital, portals institucionals, etc.), de manera que pugues ajudar els teus alumnes a navegar d'acord amb uns objectius, a valorar la rellevància i la fiabilitat de la informació.

9. Usa adequadament el llibre de text: no pretengues utilitzar-ho per a desenvolupar estratègies de lectura, doncs està pensat més per a la memorització que per a la interpretació. Però pot servir, en alguns casos, per a estructurar coneixements després del maneig d'altres fonts.

10. Integra les activitats de lectura i d'escriptura. Llegir per a escriure proporciona motius per a la lectura; i escriure ajuda a reflexionar sobre els textos que s'usen com a font d'informació i com a model de gènere discursiu.

1.2.2. Pla d'Escriptura: quadern del màster. Proposta d'escriptura de Freinet consistent en escriure un text lliure. Consigna: si us ocorre alguna cosa especial i penseu que pot ser interessant pels vostres companys, podeu escriure-ho breument i llegir-ho a classe. També es pot acompanyar el text d'imatges, dibuixos o vídeos. Farem una selecció dels textos i es publicaran al Sites en una nova pàgina. A final del curs es pot imprimir en format de quadern del màster. Haureu de col·laborar tots durant el curs. Cada setmana presentarà un grup els seus textos que podran ser de diversos gèneres i formats: cançons, vídeos, còmic, aforismes, contes, articles, fotos, etc.