Vaig anar a l’aula 27 de la uni
disposat/da a aprendre tot el que no sé.
Sense ganes, sense temps, sense fe, sense Ipad.
L’edifici més trist de tot Montolivet.
Hi ha classes que em rosseguen, on espentem per eixir,
hi ha coses que he pensat i que mai no he dit.
Tens raó, sóc tan mandrós/a, com en la facultat.
He volgut conservar eixe encant d’estudiant...
De mal/a estudiant.
Me’n recorde de quan anàvem a la cafe
Amb treballets grupals que ens treien molt de temps.
A la classe, a la nit, a la biblio, a la fresca
fent rutes literàries. seqüències i més.
Passarem temps a l’insit en lloc de vindre ací,
ja no anirem a l’aula de Montolivet.
Si ho sabem, mai serà el mateix, però crec que a pràctiques amb alumnes reals aprendrem molt més...
Que és el que volem fer.
Serem uns profes guais i dinàmics.
Creuant els corredors com correfocs.
No li tindrem por a cap suspens, de cap professor.
Serem uns profes sans i irreductibles.
Devorant assignatures sense pietat.
Poble dorm, psicòleg i dinàmiques grupals
Els profes estan preparats.
Estan preparats.
Ens posàvem camises per a eixir de festa
desitjant que La Peligro no estigués “petà”.
Hem fet jocs per fer glops, hem fet cua, hem fet gresca,
i hem begut anís Tenis d’algun moble bar.
Hi ha records que em rescaten, quan vos trobe a faltar...
Alguns furtant als bar coses per al mural.
És veritat, ens féiem els grans i a classe poc després
desitjàvem regals de l’amic especial...
Si pot ser, ben dolcet.
No hem vingut a estudiar com si res no passara
i com si del “salseo” no en saberem res.
No hi ha pau, no ni ha fam, no hi ha crit que ens distrega,
ens réiem del Sálvame i som el mateix.
Hi ha un bar que ens espera, mira, no importa on
Solament gaudir i està convidat tothom. (I totdon)
Au, companys! Poseu-vos mudats, ens anem de sopar.
Si penseu en dormir busqueu un cau propet...
Que més d'un s'ha bufat.
En el pròxim sopar, l’anís no faltarà,
Els profes han tornat.