Contesteu les preguntes sobre l'article "El valor de educar sin pizarra":
Una aula és un espai de convivència molt especial perquè es passa molt de temps i es van a produir molts contactes entre professorat i alumnat, de vegades són amargs i altres dolços. És molt temerari no donar-li importància a eixos contactes. Els professors hem d'aprendre a gestionar aquestes relaciones interpersonals. El resultat ha de ser un clima afavoridor de la convivència interpersonal i del treball. Un altre nivell és el de les relacions intrapersonals, les preocupacions de cadascú. També hi ha un nivell referit a l'atenció que li dedica els professor als alumnes i dels alumnes a la tasca que han de fer a classe i, després, a casa on han d'intentar ser cada vegada més autònoms. Cal augmentar l'autoestima i la motivació de tots els alumnes per poder aconseguir una major efectivitat en el treball.
La gestió d'aula es pot millorar tenint en compte el que indiquen les 5 vocals:
-Atenció, imprescindible per poder treballar
-Empatia per connectar i poder influir amb els alumnes
-Interés, plantejar-se quina classe se'ls pot oferir per interessar a tots a partir del que els agrada als alumnes
-Obligatorietat, comporta que cal compensar-ho amb el que indiquen les altres vocals
-Utilitat, fer alguna cosa que no serveix és absurda.
La convivència a l'aula es pot aconseguir tenint en compte el respecte de tots, dels alumnes i professors.
- També la web de Graó té un apartat de temes clau dedicat a l'Escola inclusiva i la Diversitat amb revistes i vídeos sobre aquest tema.
- La pel·lícula L'enfant sauvage, de François Truffaut (1969), és un exemple d'intent d'implantar un tipus d'educació especial per a xiquets en situacions marginals, basat en un cas real ocorregut a França a prinicipis del S. XIX.
Entre els estrets marges que separen la crueltat pròpia de la civilitzada vida d'una ciutat per una banda, i les lleis salvatges de la natura, per l’altra; Víctor troba en les finestres de la casa un cert equilibri que marcarà la transició entre el món interior i civilitzat i la natura exterior i salvatge. No obstant, les seves habilitats per esdevenir un ésser social van en detriment de la seva capacitat per continuar vivint lliure i en estat salvatge.
La pel·lícula de Truffaut ens planteja una temàtica molt interessant tant a nivell científic com filosòfic. En el terreny científic ens presenta la dicotomia existent entre Nurture Vs. Culture: el paper de la naturalesa enfront el de l’educació. I el que s’extreu és que aquests dos conceptes no han d’estar contraposats, sinó que la personalitat dels humans es fonamenta d’aquest híbrid entre ambdues.
En el camp filosòfic, dotat de tints rousseaunians, sembla entonar un clam a favor de la vida natural deslligada de les convencions i normes socials. On l’infant pateix la forta contradicció entre el desig de tornar a la selva i ser lliure; i saber que no pot prescindir del seu nou entorn social per a sobreviure. Mostra la societat com a gresol de les vicissituds que pateixen els éssers humans i del conflicte intern entre les nostres pulsions biològiques i les normes estrictes d’una societat que intenta canalitzar aquestes pulsions en formes socialment acceptades.
Segons aquesta teoria, tots els éssers humans, posseeixen les huit intel·ligències en major o menor mesura. Totes són igualment importants i necessàries. Un enginyer necessita la intel·ligència espacial ben desenvolupada però també necessita les altres, la lògico-matemàtica per poder realitzar càlculs d'estructures, la intel·ligència interpersonal per poder presentar els seus projectes, la corporal-cinestèsica per poder conduir el cotxe fins a casa. El problema seria per Gardner que el sistema escolar vigent no les tracta per igual sinó que prioritza la intel·ligència lògico-matemàtica i la lingüística. A més, es qüestiona si una educació així és la més adequada per preparar els alumnes per viure en un món cada cop més complex.
Com es treballa l'educació mediàtica en el nostre sistema educatiu?
___________________________________________________________________________________________________________
1. - Carol A. Tomlinson, "Estrategias para trabajar con la diversidad en el aula":
Què és la bona educació?
Com es produeix una aprenentatge més significatiu a les aules?
Quines dificultats per aprendre poden tenir esl estudiants més avançats?
Com es poden dissenyar experiències d'aprenentatge adequades pels estudiants avançats?
Com poden maximitzar els estudiants amb dificultats la seua capacitat a l'escola?
Quins principis cal tenir presents en la planificació d'activitats per a estudiants amb dificultats?
En què consisteix l'ensenyament diferenciat?
Com pot ajudar el docent als estudiants que ho necessiten?
2. - Carol A. Tomlinson i Jay McTighe, "Enseñar para la comprensión en aulas académicamente diversas"
Quins enfocaments didàctics poden desenvolupar i aprofundir la comprensió dels alumnes?
3. - Rosa Blanco, "Los docentes y el desarrollo de las escuelas inclusivas":
Com es poden aconseguir docents que siguen inclusius?
4. - Elena Martín, "Currículo y atención a la diversidad"
Què ha de tenir en compte un bon projecte curricular?
Com es pot programar atenent a al diversitat?
Com s'explica l'èxit dels programes de diversificació curricular?
Com resulta millor agrupar els alumnes en grups homogenis o heterogenis?
5. - Delia Lerner, "Enseñar en la diversidad"
Com es poden connectar els coneixements previs dels estudiants amb allò que volem ensenyar?
Què significa aprendre per a un alumne?
Què podem fer des de l'escola per a què l'alumnes siga un subjecte cognitu i estableisca una relació personal amb el saber?
Quines condicions didàctiques són essencials per fer que tots els alumnes aprenguen?
6. - Carmen Corral i Ana Martínez, "Orientacions per a la programació de l'àmbit lingüístic i social dels programes de diversificació curricular"
Quins són els aprenentatges fonamentals relacionats amb l'àrea de llengua i literatura que s'han de tenir en compte en una programació de diversificació curricular?
Quin són els aspectes positius dels projectes de treball en l'ALS?
7. - Larrañaga i Ruiz Bikandi, "Plurilingüisme i biculturalisme en un programa d'immersió"
- És important el desenvolupament de la 1a llengua per a facilitar millors resultats en l'adquisició de la L2?
- Com es pot aconseguir una bona integració per als alumnes immigrants?
8. - Ruiz Bikandi,"Consideraciones básicas para facilitar el aprendizaje de la L2 a los principiantes"
- Quina és la milor forma d'aprendre una 2a llengua en el mitjà escolar?
- Quina importància té l'input i l'intake per poder aprendre bé una llengua?
- Quin és el millor enfocament per aprendre una segona llengua: a partir dels continguts o a partir de l'ensenyament gramatical?
- Què és més important aprendre primer la llengua oral o l'escrita?
- Quin és el factor fonamental que facilita o dificulta l'adquisició de la L2?
9. - Luci Nussbaum i Virgínia Unamuno, "Práctiques interactives entre aprenents de llengües segones i estrangeres"
- Què s'aprén en la interacció?
-------------------------------------------------------------------------------------
4.2.12. Consulteu la Guia per a l'educació inclusiva i la següent Entrevista | Tony Booth
Creieu que és possible l'educació inclusiva en la realitat de les nostres aules? Què caldria fer per aconseguir-ho?
“En una escola amb valors inclusius la col·laboració es dóna a totes hores i entre tothom”
El professor britànic Tony Booth és un dels grans referents mundials en educació inclusiva: "Tot el que no sigui compatible amb els valors inclusius no és una metodologia adequada"
Quina seria la metodologia que recomanaria als professors a l’hora d’afrontar una aula amb diversitat d’alumnes?
En el meu treball tot comença pels valors inclusius. Tot el que no sigui compatible amb els valors inclusius no és una metodologia adequada. O sigui, que hi ha persones que creuen que el sistema competitiu funciona, però per mi no és un sistema inclusiu. En una escola que es regeix pels valors inclusius hi ha col·laboració, i aquesta col·laboració es dona dins i fora de l’aula, dins i fora de l’escola, entre alumnes, entre professors, entre alumnes i professors, entre professors i equip directiu, entre l’escola i la seva comunitat. I no es dóna només quan el professor decideix que ara s’ha de fer un treball cooperatiu, sinó que passa a totes hores, al pati, a casa. O sigui que una escola amb aquests valors està constantment desenvolupant una cultura de tal manera que les intervencions no s’han de provocar específicament, sinó que tenen lloc perquè així és com som.
4.2.13. Expliqueu aspectes en contra i a favor de l'ABP després de llegir l'article de Fernando Trujillo