Activitat 4

4.1. Consulteu els Programes d'atenció a la diversitat i feu un esquema on indiqueu els objectius de cadascun. Més detalls en Inclusió Educativa

• Pla d'Actuació per a la Millora (PAM), cada centre dissenya les intervencions educatives que millor s'ajusten a la seua realitat.
• Programa de millora de l’aprenentatge i del rendiment (PMAR) de 3r d'ESO, Programa de Reforç (PR) per a 4t d'ESO (PR4), programes específics d'atenció a la diversitat per a facilitar l'èxit escolar i l'obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria. Tant els programes antics de diversificació curricular com els nous de millora de l’aprenentatge i rendiment estaven o estan dissenyats per donar resposta a una tipologia d’alumnat que, sense necessitar adaptacions curriculars significatives, sí que s’aprofiten d’uns ensenyaments amb una metodologia específica. L’organització dels continguts i les activitats és diferent a la que es fa amb caràcter general però encaminada a assolir els mateixos objectius que la resta i a obtenir la titulació d’ESO.
• Programa Aula Compartida (PAC), té com a finalitat optimitzar el desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional de l'alumnat que presenta dificultats d'adaptació en l'entorn escolar i educatiu, conductes disruptives, risc d'exclusió social, tendència a l'abandó i a l'absentisme escolar, o escasses expectatives d'obtindre el títol de Graduat en ESO de manera ordinària. El programa establirà per a la consecució dels seus objectius un entorn alternatiu de cooperació entre un o més centres docents i altres entitats, públiques o privades.

4.2. Trieu una de les qüestions següents per presentar amb el vostre grup allò que té de més interés per treballar l'atenció a la diversitat en un Prezi o Petka-kutxa. Pugeu la presentació a la pàgina del vostre Sites i un Vblog (videoblog) on comenteu el més rellevant de les presentacions fetes pels companys.

4. 2. 1. Llegiu l'entrevista amb Neus Sanmartí i expliqueu què es pot fer amb els alumnes considerats "dolents".

4. 2. 2. Llegiu l'article de Xavier Gual SENTIR NO ÉS ESCOLTAR i contesteu les següents preguntes:

• Per què als alumnes no els agrada escoltar?
• Com s’avalua l’actitud?
• Com influeix la cultura actual en aquesta manca d’atenció?
• Com es pot aconseguir que els alumnes escolten?
• Com es pot aconseguir que els alumnes parlen?
• Com es pot aconseguir que els alumnes reflexionen?

Contesteu les preguntes sobre l'article "El valor de educar sin pizarra":

• És millor pensar en lloc de memoritzar?
• Fins a quin punt hem de seguir el currículum?
• Com es pot motivar els alumnes perquè participen a classe?
• Com es pot aconseguir un aprenentatge actiu?

4. 2. 3. Llegiu el següent article i indiqueu quines coses creieu que sí que s'acompleixen als instituts de Secundària actualment i quines no. Expliqueu els motius :

14 coses obsoletes en escoles del s. XXI

4.2.4. Males pràctiques: comencem per reconéixer quines formes de treballar no serien adequades. Veieu els següents exemples i comenteu quines altres pràctiques les podrien substituir.

4.2.5. Com donar classe als que no volen? Com es pot reaccionar adequadament davant de les normes incumplides? Com es pot controlar sense control? Recolliu informació dels següents vídeos i articles que us propose per donar resposta a aquestes complicades qüestions.

Una aula és un espai de convivència molt especial perquè es passa molt de temps i es van a produir molts contactes entre professorat i alumnat, de vegades són amargs i altres dolços. És molt temerari no donar-li importància a eixos contactes. Els professors hem d'aprendre a gestionar aquestes relaciones interpersonals. El resultat ha de ser un clima afavoridor de la convivència interpersonal i del treball. Un altre nivell és el de les relacions intrapersonals, les preocupacions de cadascú. També hi ha un nivell referit a l'atenció que li dedica els professor als alumnes i dels alumnes a la tasca que han de fer a classe i, després, a casa on han d'intentar ser cada vegada més autònoms. Cal augmentar l'autoestima i la motivació de tots els alumnes per poder aconseguir una major efectivitat en el treball.

La gestió d'aula es pot millorar tenint en compte el que indiquen les 5 vocals:

-Atenció, imprescindible per poder treballar

-Empatia per connectar i poder influir amb els alumnes

-Interés, plantejar-se quina classe se'ls pot oferir per interessar a tots a partir del que els agrada als alumnes

-Obligatorietat, comporta que cal compensar-ho amb el que indiquen les altres vocals

-Utilitat, fer alguna cosa que no serveix és absurda.

La convivència a l'aula es pot aconseguir tenint en compte el respecte de tots, dels alumnes i professors.

Per aprofundir més podeu consultar els articles següents de la revista de Secundària Dotze18: Didàctica · Tutoria · Gestió · Orientació

Motivar adolescents

Escola inclusiva i diversitat

- També la web de Graó té un apartat de temes clau dedicat a l'Escola inclusiva i la Diversitat amb revistes i vídeos sobre aquest tema.

- La pel·lícula L'enfant sauvage, de François Truffaut (1969), és un exemple d'intent d'implantar un tipus d'educació especial per a xiquets en situacions marginals, basat en un cas real ocorregut a França a prinicipis del S. XIX.

Entre els estrets marges que separen la crueltat pròpia de la civilitzada vida d'una ciutat per una banda, i les lleis salvatges de la natura, per l’altra; Víctor troba en les finestres de la casa un cert equilibri que marcarà la transició entre el món interior i civilitzat i la natura exterior i salvatge. No obstant, les seves habilitats per esdevenir un ésser social van en detriment de la seva capacitat per continuar vivint lliure i en estat salvatge.

La pel·lícula de Truffaut ens planteja una temàtica molt interessant tant a nivell científic com filosòfic. En el terreny científic ens presenta la dicotomia existent entre Nurture Vs. Culture: el paper de la naturalesa enfront el de l’educació. I el que s’extreu és que aquests dos conceptes no han d’estar contraposats, sinó que la personalitat dels humans es fonamenta d’aquest híbrid entre ambdues.

En el camp filosòfic, dotat de tints rousseaunians, sembla entonar un clam a favor de la vida natural deslligada de les convencions i normes socials. On l’infant pateix la forta contradicció entre el desig de tornar a la selva i ser lliure; i saber que no pot prescindir del seu nou entorn social per a sobreviure. Mostra la societat com a gresol de les vicissituds que pateixen els éssers humans i del conflicte intern entre les nostres pulsions biològiques i les normes estrictes d’una societat que intenta canalitzar aquestes pulsions en formes socialment acceptades.

4.2.6. Inteligencias múltiples en el siglo XXI (Howard Gardner)

1. Intel·ligència musical
   1. Intel·ligència lingüística
   2. Intel·ligència lògica-matemàtic
   3. Intel·ligència espacial
   4. Intel·ligència corporal-cinestèsica
   5. Intel·ligència interpersonal
   6. Intel·ligència intrapersonal
   7. Intel·ligència naturalista

Segons aquesta teoria, tots els éssers humans, posseeixen les huit intel·ligències en major o menor mesura. Totes són igualment importants i necessàries. Un enginyer necessita la intel·ligència espacial ben desenvolupada però també necessita les altres, la lògico-matemàtica per poder realitzar càlculs d'estructures, la intel·ligència interpersonal per poder presentar els seus projectes, la corporal-cinestèsica per poder conduir el cotxe fins a casa. El problema seria per Gardner que el sistema escolar vigent no les tracta per igual sinó que prioritza la intel·ligència lògico-matemàtica i la lingüística. A més, es qüestiona si una educació així és la més adequada per preparar els alumnes per viure en un món cada cop més complex.

4.2.27. Comenteu el que us semblen les següents actuacions d'èxit:

- Comunitats d'aprenentatge

- IES Jordi de Sant Jordi

- Col·legi Santiago Apòstol

- Discurs d'Ania Ballesteros en el Parlament Euroeu sobre els grups interactius

4.2.8. Llegiu aquest article sobre l'educació mediàtica a Finlàndia.

Com es treballa l'educació mediàtica en el nostre sistema educatiu?

• Escolteu aquestes 3 raons per les quals els xiquets finlandesos són els que millor lligen.

4.2.9. Com es potencia la lectura en el nostre sistema educatiu?

• CONSULTEU aquests recursos didàctics de comprensió lectora alliberats de PISA i indiqueu quines estratègies de comprensió s'empren.

4.2.10. Llegiu els següents articles i expliqueu quines estratègies poden ajudar en la comprensió lectora i si cal posar deures per millorar l'aprenentatge: "Llegir per aprende: estratègies de suport a alumnes amb comprensió pobra", que trobareu al BOX, i "El colegio español que supera la educación de Finlandia"

___________________________________________________________________________________________________________

4.2.11. A partir de la consulta d'un dels articles que apareixen en el BOX del Bloc V, contesteu aquestes preguntes sobre com gestionar la diversitat a l'aula emprant un generador de còmics com el Pixton.

1. - Carol A. Tomlinson, "Estrategias para trabajar con la diversidad en el aula":

Què és la bona educació?

Com es produeix una aprenentatge més significatiu a les aules?

Quines dificultats per aprendre poden tenir esl estudiants més avançats?

Com es poden dissenyar experiències d'aprenentatge adequades pels estudiants avançats?

Com poden maximitzar els estudiants amb dificultats la seua capacitat a l'escola?

Quins principis cal tenir presents en la planificació d'activitats per a estudiants amb dificultats?

En què consisteix l'ensenyament diferenciat?

Com pot ajudar el docent als estudiants que ho necessiten?

2. - Carol A. Tomlinson i Jay McTighe, "Enseñar para la comprensión en aulas académicamente diversas"

Quins enfocaments didàctics poden desenvolupar i aprofundir la comprensió dels alumnes?

3. - Rosa Blanco, "Los docentes y el desarrollo de las escuelas inclusivas":

Com es poden aconseguir docents que siguen inclusius?

4. - Elena Martín, "Currículo y atención a la diversidad"

Què ha de tenir en compte un bon projecte curricular?

Com es pot programar atenent a al diversitat?

Com s'explica l'èxit dels programes de diversificació curricular?

Com resulta millor agrupar els alumnes en grups homogenis o heterogenis?

5. - Delia Lerner, "Enseñar en la diversidad"

Com es poden connectar els coneixements previs dels estudiants amb allò que volem ensenyar?

Què significa aprendre per a un alumne?

Què podem fer des de l'escola per a què l'alumnes siga un subjecte cognitu i estableisca una relació personal amb el saber?

Quines condicions didàctiques són essencials per fer que tots els alumnes aprenguen?

6. - Carmen Corral i Ana Martínez, "Orientacions per a la programació de l'àmbit lingüístic i social dels programes de diversificació curricular"

Quins són els aprenentatges fonamentals relacionats amb l'àrea de llengua i literatura que s'han de tenir en compte en una programació de diversificació curricular?

Quin són els aspectes positius dels projectes de treball en l'ALS?

7. - Larrañaga i Ruiz Bikandi, "Plurilingüisme i biculturalisme en un programa d'immersió"

- És important el desenvolupament de la 1a llengua per a facilitar millors resultats en l'adquisició de la L2?

- Com es pot aconseguir una bona integració per als alumnes immigrants?

8. - Ruiz Bikandi,"Consideraciones básicas para facilitar el aprendizaje de la L2 a los principiantes"

- Quina és la milor forma d'aprendre una 2a llengua en el mitjà escolar?

- Quina importància té l'input i l'intake per poder aprendre bé una llengua?

- Quin és el millor enfocament per aprendre una segona llengua: a partir dels continguts o a partir de l'ensenyament gramatical?

- Què és més important aprendre primer la llengua oral o l'escrita?

- Quin és el factor fonamental que facilita o dificulta l'adquisició de la L2?

9. - Luci Nussbaum i Virgínia Unamuno, "Práctiques interactives entre aprenents de llengües segones i estrangeres"

- Què s'aprén en la interacció?

-------------------------------------------------------------------------------------

4.2.12. Consulteu la Guia per a l'educació inclusiva i la següent Entrevista | Tony Booth

Creieu que és possible l'educació inclusiva en la realitat de les nostres aules? Què caldria fer per aconseguir-ho?

“En una escola amb valors inclusius la col·laboració es dóna a totes hores i entre tothom”

El professor britànic Tony Booth és un dels grans referents mundials en educació inclusiva: "Tot el que no sigui compatible amb els valors inclusius no és una metodologia adequada"

Quina seria la metodologia que recomanaria als professors a l’hora d’afrontar una aula amb diversitat d’alumnes?

En el meu treball tot comença pels valors inclusius. Tot el que no sigui compatible amb els valors inclusius no és una metodologia adequada. O sigui, que hi ha persones que creuen que el sistema competitiu funciona, però per mi no és un sistema inclusiu. En una escola que es regeix pels valors inclusius hi ha col·laboració, i aquesta col·laboració es dona dins i fora de l’aula, dins i fora de l’escola, entre alumnes, entre professors, entre alumnes i professors, entre professors i equip directiu, entre l’escola i la seva comunitat. I no es dóna només quan el professor decideix que ara s’ha de fer un treball cooperatiu, sinó que passa a totes hores, al pati, a casa. O sigui que una escola amb aquests valors està constantment desenvolupant una cultura de tal manera que les intervencions no s’han de provocar específicament, sinó que tenen lloc perquè així és com som.

4.2.13. Expliqueu aspectes en contra i a favor de l'ABP després de llegir l'article de Fernando Trujillo