Trieu almenys una pel·lícula i un llibre sobre l'educació secundària a les aules per presentar-la a classe. Seleccioneu un fragment significatiu que mostre la metodologia que empra el professor a les classes i inserteu-lo en la vostra pàgina del Sites afegint un comentari sobre les següents qüestions:

Comentari de la lectura La mestra, de Víctor Gómez Labrado.

Aquest llibre narra els fets que van ocórrer a la localitat de Barx (La Safor) entre finals dels anys setanta i principis dels huitanta. Tracta sobre la figura de Marifé, qui exerceix durant aquestos anys com la mestra de l’escola del municipi. En aquestes pàgines s’hi poden observar les dimensions que va assolir l’anomenada, pels mitjans de comunicació, “batalla de valencià” en l’àmbit educatiu. És un relat fidel de les dificultats que va suposar implantar l’educació pública en valencià a les escoles del País Valencià. Queda reflectit l’autoodi de la societat d’aquella època i els contrastos entre qui era favorable al valencià i qui per contra l’odiava com també odiava tot allò que tinguera relació amb ser progressista o amb el català i Catalunya.

Si ens centrem en un fragment de la lectura, m’agradaria destacar el següent:

“-Vol dir-se amb tot això que ja el primer curs, si vols d’una forma encara tímida, inicàrem l’escola moderna, amb tres bases: d’una banda, l’escola activa amb el text lliure i el dibuix; d’una altra banda, l’escola arrelada al medi amb l’ensenyament de la llengua, l’estudi de la cultura popular, les eixides al camp, l’observació directa de la realitat i la discussió d’una sèrie de temes que s’hi relacionaven, i com a tercer element, hi havia el concepte d’escola pobra, perquè, com es podia fer una escola moderna i activa, rica d’idees i activitats, sense mitjans, que no n’hi havia?”

Es tracta d’una conversa entre Marifé i el seu marit Josep Piera, mestre i escriptor que també va formar part durant un temps de l’equip docent de l’escola.

1. Quins obstacles troben fonamentalment els alumnes per aconseguir bones notes o per aprendre? Què proposen els professors per superar aquests obstacles?

Els alumnes, abans de l’arribada de Marifé, es troben amb una educació vehiculada en castellà, la seua L2, i per tant no són ensenyats en la llengua materna. Açò suposa una dificultat per aprendre, ja que el castellà no l’aprenen en casa i quan els alumnes valencianoparlants, com els que s’hi descriuen en el llibre, inicien l’etapa escolar, no tenen les mateixes competències en castellà que en valencià. Per aquest motiu, els és més difícil aprendre continguts vehiculats en una llengua que encara no controlen però la qual poc a poc aprendran.

A més a més, es troben en la problemàtica que l’ensenyament que estaven rebent, purament franquista, era molt estàtic i centralitzat, amb açò vull dir que deixava de banda la participació i la cultura de l’entorn.

El que proposa La mestra Marifé és, com s’hi descriu en el fragment del text, una educació en valencià, en contacte amb el medi natural de la zona i que utilitzara la cultura popular com una eina d’aprenentatge.

Per altra banda, hi havia un gran nombre de xiquets i xiquetes que pràcticament no sabien ni llegir ni escriure però a través de la transcripció de rondalles populars, l’escriptura de textos lliures i de dictats es va aconseguir pal·liar aquest problema.

2. Valoreu les aportacions que heu trobat i comenteu quins aspectes us semblen més o menys encertats respecte a la metodologia que emprenen aquests professors.

Si ens fixem en les aportacions dels docents que apareixen en l’obra de Labrado, cal tenir en consideració l’època històrica que van viure i les pretencions que tenien. Marifé va esdevenir pionera en la implantació del valencià a l’escola, que va ser una de les mesures més importants que va prendre. Podem considerar-la com a una referent per als mestres valencians i compromesos amb el valencià.

Per altra banda, m’agradaria destacar la seua capacitat de connectar amb els alumnes, gràcies en part a utilitzar el valencià com a llengua vehicular tot i que no és la seua llengua materna. Com a mostra d’açò, al final del llibre s’explica la manifestació que van realitzar els alumnes en protesta pel boicot a Marifé i la seua manera d’ensenyar. Finalment, tot i la seua resistència, van poder més les pressions dels veïns de Barx contraris a la implantació del valencià a l’aula i Marifé va haver d’abandonar aquella escola que tant s’estimava i on tant era estimada.

3. Piqueu per veure quines són les 10 competències que haurien de complir els docents actuals i comenteu si els professors que apareixen en les pel·lícules o els textos consultats les acompleixen.

Després de llegir la informació sobre les 10 competències que haurien de complir els docents actuals, he de dir que Marifé les compleix totes i de bon grau excepte la de l’entusiasme amb les noves tecnologies, ja que en aquells anys que es detallen al llibre no s’havia produït l’eclosió tecnològica de hui dia.

Marifé és compromesa amb el seu alumnat; va estar preparada en tot moment per allò que li venia al damunt; és organitzada amb la programació docent; tolerant amb tota mena d’alumnes; sempre disposada a rebre preguntes; amb capacitat per contar hisòries i facilitar l’aprenentatge; innovadora com he dit sobretot en la implantació de la llengua i social ja que es va relacionar amb els mares i pares de la xicalla, malgrat que no acceptaren la seua manera de procedir.

Amb açò, podem dir que acompleix amb les competències tradicionals però com el llibre s’emmarca en el context polític de la mort de Fanco, encara no podem considerar les competències que afecten a l’ús de noves tecnologies.