BLOC I

1.1.2. Prepareu també 4 o 5 preguntes en un qüestionari de Socrative per debatre sobre el tema de l'article que hàgeu llegit en les revistes Articles i Aula de Secundaria, i en els capítols dels llibres Les veus del professorat i La lectura entre el paper i les pantalles.

Article: L'ensenyament de les llengües a secundària. Les veus del professorat: L'ensenyament i la gestió de les llengües a secundària.

SOCRATIVE: MASTER6407

1.2 La planificació de continguts lingüístics i literaris

ACTIVITAT 2:

2.1 Debatrem a classe sobre les següents qüestions i recollireu els acords als quals hàgem arribat tot creant un podcast en què cada grup gravarà les seues repostes insertant-lo en la vostra pàgina del Sites amb un codi QR:

2.3 SELECCIONEU MODELS DE PROJECTES: per grups, reviseu les propostes sobre els projectes que trobeu tot seguit en els blogs següents per tal de seleccionar aquells que us semblen d'interés tot incloent-los en un blog sobre projectes. Justifiqueu la selecció.

Encetem el nostre blog de projectes El tio pep (https://lallenguaperatots.wordpress.com) recomanant alguns dels blogs que creiem imprescindibles per a qualsevol estudiant i amant de la llengua i literatura valenciana.

2.4. Pla Lector: llegiu els següents articles, almenys un per cada grup, i indiqueu com es poden programar les lectures en Secundària i quines coses poden fer amb elles l'alumnat. Comenteu el que trobeu de positiu dels projectes sobre lectura que es presenten tot seguit i prepareu la planificació d'un projecte per fomentar la lectura en una infografia.

Plantegeu-vos les següents qüestions:

• Com planificaríeu la visita d'un escriptor?
• Què farien els alumnes amb la lectura de l'obra de l'escriptor?
• Quina altra activitat desenvoluparíeu en el centre per fomentar la lectura?

LLEGIR PER OBLIGACIÓ ÉS LLEGIR?

Amb l'article de Mireia Manresa, ''El lector juvenil'', ens endinsem dins d'una tesi doctoral enfocada a la lectura en l'alumnat d'ESO i en quines qüestions caldria revisar a l'hora d'aplicar les lectures obligatòries, així com l'avaluació d'aquestes.

Un bon mètode per tal de fomentar la lectura i crear certa curiositat en l'alumnat és la visita d'un escriptor/a. Aquesta experiència pot ser enfocada des de dos perspectives: una més tradicional, en la qual l'autor/a aniria a l'aula a parlar sobre el seu llibre o, d'altra banda, els xiquets i les xiquetes serien els que es mobilitzarien. Amb aquesta última proposta, s'ofereix la possibilitat de fer una excursió fora de l'aula, a un lloc literari representatiu de la lectura suggerida. Per exemple, en el cas que en un institut de Barcelona tinguera en el seu programa de lectures una obra imprescindible de Mercè Rodoreda com ho és La plaça del Diamant, podria organitzar-se la visita al lloc literari del barri de Gràcia que commemora aquesta creació. D'aquesta manera, una bona activitat de prelectura podria ser que les xiquetes i els xiquets, en aquesta plaça, llegiren alguns fragments del llibre i la professora deixara en l'aire algunes qüestions que pogueren incitar l'alumnat cap a la lectura. Aquesta vivència pot enriquir molt la perspectiva de l'aprenent ja que estar en el lloc on es desenvolupa el fil conductor de la novel·la pot ajudar-lo a posar-se en el paper, fer suposicions sobre els esdeveniments ocorreguts, reflexionar i, en definitiva, sentir d'una manera més propera la lectura.

Seguint amb la línia d'activitats dinàmiques per a la lectura, també és convenient dirigir-los, no només abans de la lectura com hem comentat abans, sinó també durant aquesta. Una de les propostes és crear un club de lectura entre les xiquetes i els xiquets d'ESO on debateren cada setmana sobre un capítol del llibre. D'aquesta manera, a banda d'assegurar-nos com a docents que llegiran les obres, també es promourà la integració entre els companys, l'expressió oral en públic i la capacitat de reflexionar i contraargumentar. Per descomptat, sense oblidar que gràcies a aquesta animació sentiran la lectura com un plaer o un joc, i no com una activitat obligatòria.

Per últim, com a activitat final d'avaluació, deixarem de banda l'examen ja que no creiem que siga un mètode adequat en aquest àmbit i plantejarem la següent tasca: un carnestoltes lector. És a dir, al final del curs i una vegada s'hagen llegit les lectures, l'alumnat haurà de disfressar-se dels personatges, monuments, objectes, etc. més representatius de la història fictícia. La diversió, l'entreteniment, les ganes de llegir i la creativitat seran aspectes que es desenvoluparan sense cap dubte en aquesta activitat. Al cap i a la fi, per què volem fer un examen si el propòsit principal de les lectures en l'ESO és incentivar als escolars a llegir d'una manera plaentera i a crear-los uns hàbits lectors? Aquesta, junt amb l'aprenentatge de les diferents habilitats i els recursos que promou la lectura, són les finalitats principals que, nosaltres com a docents, hem de promoure.

2.5. Pla d'Escriptura: perquè ens conegueu una mica més, seguint la proposta d'escriptura de Freinet, tots els membres del grup al llarg del curs hem anat escrivint xicotets textos que hem volgut compartir amb tots vosaltres.

El menyspreu és el més car

Em trobe asseguda al batedor de la caseta, baix del riurau, amb el so de les cagarneres harmonitzant aquelles vistes idíl·liques a la mar. La gossa meneja la cua, vol que comencem ja la ruta, sap que hui anem a passejar una bona estona perquè m’ha vist posar-me les sabates de muntanya i els calcetins grossos, els que són ben alts. Porte doble dosi d’aigua, per a ella i per a mi. M’insisteix perquè m’alce, buba repetidament fins que li acarone el cap i és aleshores quan es posa panxa cap amunt. Eixe gest ja me’l conec. Pensava que era més curt el camí, uns quaranta minuts m’havia dit l’home i ja en portem més de cinquanta-cinc. Una de les grans virtuts que tinc és la paciència, però és que ja són més de 10 minuts de diferència. Alce la vista. La inquietud d’estar enfront del barranc, del paratge que sempre havia volgut visitar, ple d'insectes menuts voltejant les ales i causant un brunzit estrident, de sobte, em fa estar nerviosa. La humitat sobtada pels peus fa que me n’adone que estic travessant el rierol, però note que l’olor a terra mullada m’encisa. No vull apartar-me, vull sentir coses. Feia mesos que no sentia res. Bé, l'altra nit vaig sentir una punxada al cor.

La mirava fixa. Tenia les pestanyes negres, llargues. Els ulls marrons obscurs. Feia tres anys que l’observava detalladament. Cada vegada que parlava amb una professora, no podia evitar els gestos tremolosos, la respiració accelerada i els dits en contacte continu amb la goma elàstica negra. Cada dos per tres s’arreplegava els cabells, li causaven molta nosa.

Un soroll estrany em fa canviar de posició i eixir del rierol. És el tren, sembla que hi ha una via fèrria a prop. Endinsar-me dins del barranc comença a ser una tasca interessant. Més que interessant, jo diria fangosa. Anit va ploure terra roja, recorde a mon pare aquesta matinada dient, tot just mentre esmorzàvem, que havíem de netejar el cotxe.

-‘’Passa’m el pot d’olives i la tomaca en salmorra.’’

-‘’Estes t’han eixit un poc amargues, ah? Trobe que les hauries d’haver salat més.’’

-‘’Recorda no fer plans per a esta vesprada, que hem de netejar el cotxe a fons. La terra roja costa d’anar-se’n.’’

El ressentiment constant no se n’anava per molts anys que passaren. La perseverança havia decaigut i les ganes d’allunyar-se havien augmentat. Potser encara l’estimava, o potser simplement sentia recança pels instants compartits, pels records que la memòria tenaç li impedia oblidar. La vesprada que berenaren juntes ja li ho havia dit: ‘’Em fas sentir malament, com si fora inferior a tu.’’ Això hauria fet callar a qualsevol ésser de la terra, però a ella no. Ella simplement s’ho va prendre com una broma més i va continuar amb el seu egocentrisme.

Ací estic, dins del barranc. És profund, ample i àrid, sense gaire vegetació, llevat d’un romer ressec que hi ha a l’esquerra, baix de l’ombra de les vessants d’aquest paratge. No se sent ni una papallona. Al final del tot hi ha una cova. Només visualitzar-la, la gossa es llança a córrer i no puc fer una altra cosa que seguir-la.

S’avergonyia d’ella, sempre anaven a bars allunyats del barri. Deia que l’adorava, que no podia viure sense ella i totes eixes fal·làcies amoroses que els éssers humans tenen la mania d’anar dient a tort i dret, com si estigueren demanant un paquet de pipes al venedor del quiosc o unes espardenyes d’espart el dissabte al mercat. Malauradament, sabia com seduir-la psicològicament i manejar-la de la manera que li rotava.

L’eco impregna l’obscuritat, sent panteixar a la gossa. Dins de la cova s’hi troba un deu. Les ganes d’omplir-me la cantimplora van augmentant. L’aigua no para de brollar, es veu nítida. Però, què és allò que hi ha al fons de la cova? Aquell resplendor em clou els ulls.

I no se li clavava al cap com, després de tants anys suportant aquell turment psicològic, no havia tingut el valor d’enfrontar-se a la situació. I aixina i tot, el sentiment de culpabilitat havia arribat a impregnar-la.

Vaig acostant-me poc a poc i una vegada la vista s’acostuma a aquesta claredat, decidisc observar bé el meu entorn: a tot arreu hi ha roques plenes de molsa com a conseqüència de la humitat que desprenen els meus calcetins. La mateixa humitat sobtada pels peus fa que me n’adone que estic travessant el rierol. Però, la diferència recau en què aquest cop soc conscient del que suposa sentir.

Ana Ribes

Records

Pensar el feia malbé, però no podria evitar-ho. Assegut enfront de l’ordinador, es mossegava les ungles envaït per una profunda tristor. L’havia oblidat. Ja no el recordava. Lamentava no haver compartit més temps amb ella. Podia cridar-la o, fins i tot, anar a veure-la. Però ja res era el mateix. Cada vegada que ho havia intentat, les llàgrimes inundaven els seus ulls. S’obligava a no fer-ho davant d’ella.

Tot i que l’estimava molt, sabia que ella ho feia encara més. No creia en Déu, però resava cada nit per a que recuperara la memòria. O, almenys, un moment de lucidesa dintre d’un oceà d’oblit. Quan ocorria, l’agafava de les mans i li palpava el rostre per a recordar la seua cara. L’Alzheimer havia sentenciat a la seua àvia mentre ell s’estava convertit en un estrany.

Ricardo sabater