Bloc 4

En aquesta secció del grup "Bola de drac" podeu veure les activitats corresponents al Bloc 4:

1. - Carol A. Tomlinson, "Estrategias para trabajar con la diversidad en el aula"

Què és la bona educació?

Segons el que sostenen alguns docents, una “bona” educació és la que garanteix que tots els alumnes aprenguen certa informació essencial i dominen certes competències bàsiques d’una manera i en un temps prescrits. Per a altres, una “bona” educació és aquella que ajuda als alumnes a maximitzar la seua capacitat d’aprenentatge. Com que aquesta segona suposa un permanent empeny en fer créixer els objectius i posar a prova els límits personals, sembla ser la més lògica per a tots els estudiants.

Com es produeix una aprenentatge més significatiu a les aules?

Un aprenentatge significatiu es pot produir assegurant-nos que els alumnes, sobretot aquells amb dificultats, aprenguen les idees importants, els conceptes claus i els principis rectors de la matèria en qüestió. Aquest enfocament no sols ajuda als alumnes amb dificultats, sinó que també contribueix a edificar una base de significat, una estructura requerida per a l’èxit futur.

Quines dificultats per aprendre poden tenir els estudiants més avançats?

Els estudiants més avançats poden tenir dificultats per aprendre a l’hora de desenvolupar les seues habilitats, per això necessiten docents que els orienten cap al creixement i programes d’estudis que els estimulen. També poden trobar dificultats per a explotar el seu potencial.

A banda dels inconvenients esmentats, els alumnes més avançats poden:

• tornar-se mentalment mandrosos tot i que els vaja bé a l’escola
• quedar “enganxats” en les xarxes de l’èxit
• convertir-se en perfeccionistes
• veure frustrada la seua sensació d’eficàcia personal
• no adquirir destresa per a estudiar i eixir endavant

Per tant, és evident que els estudiants més avançats, com tots els alumnes, necessiten experiències d’aprenentatge dissenyades per a satisfer les seues necessitats.

Com es poden dissenyar experiències d'aprenentatge adequades pels estudiants avançats?

Es poden dissenyar experiències d’aprenentatge adequades per als estudiants avançats seguint els següents principis claus que serveixen per a orientar cap al creixement a aquestos estudiants:

• Elevar contínuament les expectatives per a que competisquen amb les seues pròpies possibilitats més que amb un estàndard.
• Posar en clar què constituirà l’exel·lència per a que sàpiga, al menys en gran mesura, cap on es dirigeixen en els seus estudis.
• Elevar les expectatives a mesura que es reforça el sistema de recolzament disponible per a que l’estudiant supere els seus reptes. Quan les tasques representen un desafiament adequat es comprovarà que els estudiants avançats necessiten el recolzament i acompanyament per a aconseguir un repte real com els altres alumnes.
• Assegurar-se d’equilibrar el rigor i plaer de l’aprenentatge. És difícil imaginar que un estudiant amb talent seguisca preservant quan no troba plaer en allò que abans li resultava fascinant. També costa concebre que cresca acadèmicament si sols hi ha plaer i res de rigor.

Com poden maximitzar els estudiants amb dificultats la seua capacitat a l’escola?

Els principis amb els que podem maximitzar els estudiants amb dificultats la seua capacitat a l’escola són:

• Buscar les qualitats positives de l’estudiant amb dificultats.
• No deixar que allò que vaja mal trenque allò que funciona bé.
• Prestar atenció a la rellevància.
• Apuntar a l’aprenentatge significatiu.
• Ensenyar elevant el nivell.
• Utilitzar moltes vies d’aprenentatge.
• Mirar amb efecte. Moltes vegades, aquestos estudiants necessiten un docent que siga el seu amic.

Quins principis cal tenir presents en la planificació d'activitats per a estudiants amb dificultats?

Cal tenir presents:

• Posar en clar allò que els alumnes deuen saber, entendre i ser capaços de fer amb l’objectiu d’avançar en la comprensió d’una matèria. La falta de claredat del docent no farà altra cosa que fer més fosc un panorama ja difícil de divisar.
• Fixar metes importants de comprensió i aplicació d’idees i, després, determinar com construir una base que els conduïsca a aconseguir eixos objectius. No reduir les metes.
• Posar en context l’aprenentatge. És a dir, ajudar a l’alumne a veure com les idees i destreses formen part de la seua pròpia família, el seu barri i el seu futur. El fet d’ajudar als estudiants a connectar les seues pròpies vides amb idees i destreses pressuposa que, com a docents, entenem els barris, les cultures i les famílies dels alumnes i sabem quines connexions són possibles.
• Planificar l’ensenyament i aprenentatge a travès de moltes modalitats. Si un estudiant escolta una idea, canta una cançó relativa a eixa idea, construeix alguna cosa que la represente i llig sobre ella, tindrà majors probabilitats d’aconseguir les metes d’aprenentatge que si es fa us d’una sola via per a abordar la idea en qüestió.
• Trobar maneres de fer saber a l’estudiant que el professor creu en ell. Reforçar els seus autèntics reptes superats cada vegada.

En què consisteix l'ensenyament diferenciat?

L’ensenyament diferenciat no consisteix en limitar-se a assignar tasques “normals” a la majoria dels alumnes i tasques “diferents” als estudiants avançats o amb dificultats ja que aquest enfocament crea la “llei del més fort” entre els alumnes i, potser, després aquest fet es converteix en un conflicte.

Durant la jornada, tots els alumnes realitzen tasques individualment i en grups, i també hi ha activitats per a tota la classe. Com que tenen lloc moltes coses diferents, cap tasca defineix allò que és “normal” i cap “es diferència”. El docent pensa i planifica en funció de diferents camins cap a l’aprenentatge per a diverses necessitats, i no en termes d’allò “normal” i allò “diferent”. La meta per a cada alumne és el màxim creixement a partir de la seua posició actual d’aprenentatge. La meta del docent, en canvi, és arribar a conèixer cada vegada més eixa posició a efectes de que l’aprenentatge s’adeqüe a allò que l’alumne necessite.

Com pot ajudar el docent als estudiants que ho necessiten?

En última instància, tots els estudiants necessiten l’energia, l’afecte i la capacitat del docent però difereixen en quant a com ho necessiten. Necessitem tenir en compte eixes diferències per a ser un suport per a l’alumne.

Els docents més eficaços es dediquen escrupolosament a cultivar la seua estima per aquells xics als que no els resulta tan fàcil apreciar en primera instància, mentre trauen forces dels que els resulten automàticament més simpàtics.