Inicialment, segons la LUEV es planteja una situació de diglòssia entre la llengua oficial de l'Estat Espanyol i la llengua minoritària al País Valencià que calia resoldre mitjançant la recuperació i la protecció de la llengua valenciana. Per això, es planteja la qüestió de la incorporació del valencià en en tots els nivells educatius, tret dels territoris castellanoparlants on la incorporació havia de ser progressiva, la qual cosa sembla que només ha dificultat l'aprenentatge del valencià en els llocs on se'n permet l'exempció. Tot i això, s'afirma que el valencià és una llengua obligatòria en l'ensenyament i que l'assoliment del coneixement oral i escrit d'aquesta ha de ser igual que el del castellà en acabar l'etapa educativa. Novament, ens trobem davant d'una situació ideal en la teoria que, en la pràctica, ha resultat d'una manera ben diferent: el fet que als territoris castellanoparlants no es realitze una immersió major en el valencià, considerant la manca que hi ha de context sociolingüístic, només genera un desconeixement cada vegada major i un rebuig, en no considerar-la pròpia. Es diu també que el professorat ha de conèixer el valencià, però realment fins el 2017 no hi havia obligatorietat pel que fa a aquest requisit, la qual cosa demostra la poca aplicació que tenia realment la LUEV i el poc efectiva que ha demostrat ser en aquest sentit. No obstant, encara que no s'haja aconseguit l'objectiu principal: l'anivellament de les llengües cooficials; ha hagut una evolució positiva respecte al valencià des de la publicació d'aquesta llei.

En el decret i en la llei de plurilingüisme, del 2012 i 2018 respectivament, sorgeixen per a donar resposta tant a la poca aplicació de la LUEV com a la necessitat actual d'incloure una llengua estrangera. S'afirma que la llengua vehicular de l'aula serà aquella del contingut que s'ensenya, la qual cosa implica que, havent-hi ara tres llengües en les quals cal que l'alumnat siga competent, se li ha restat importància al valencià. Tanmateix, de nou, s'afirma que l'assoliment de les competències en valencià ha de ser igual que en castellà. Tot i que, en aquest cas, els percentatges de temps que es dediquen a cada llengua estan més equilibrats, és cert que el fet d'incorporar una tercera llengua, ha restat dedicació a la tasca de recuperació i protecció del valencià que es plantejava en un primer moment. D'aquesta manera, tot i que la llei afirma garantir un ús normal de valencià i la igualtat d'oportunitats, la realitat no és aquesta.