BLOC II

2. El currículum de Llengua i Literatura en Secundària: Eso i Batxillerat.

ACTIVITAT:

Amb l'ajuda de la guia del professorat i dels centres del curs 2018-19 realitzada per STEPV, contesteu les següents preguntes:

1. Quina normativa regula el sistema de provisió de llocs de treball en règim d'interinitat?

-Resolució de 26 de novembre de 2010, del director general de Personal de la Consellera d’Educació per la qual s’acorda la publicació de l’acord subscrit per la Conselleria d’Educació i les organitzacions sindicals pel que s’estableix el sistema de provisió de llocs de treball en règim d’interinitat.

-Addenda de 2015 (DOCGV 31/12/2015).

-Resolució de 23 de gener de 2018...

2. Quina ordre regula les programacions didàctiques? Quina estructura han de tenir les programacions didàctiques?

Ordre 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d’Educació per la qual es regula l’estructura de les programacions didàctiques en l’ensenyança bàsica DOCV 16/06/2011.

Introducció, objectius, competències bàsiques, unitats didàctiques, metodologia, foment de la lectura (12 punts en total).

3. On podem trobar els dies festius del calendari escolar 2018-19?

En la Resolució del 30 de maig de 2018, de la Direcció General de Centres i Personal Docent, per la qual es fixa el calendari escolar del curs acadèmic 2018-2019 (DOGV 05/06 2018).

4. Quina normativa estableix la formació pedagògica i didàctica necessària per a exercir la docència en ESO i Batxillerat?

Ordre 30 de setembre de 2009. (la mateixa que baix, de les pràctiques).

5. Quina és l'ordre que regula el procediment per a la selecció dels vostres centres de pràctiques?

Ordre de 30 de setembre 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula la convocatòria i el procediment per a la selecció de centres de pràctiques i s’estableixen orientacions per al desenrotllament del PRACTICUM dels títols oficials de màster que habiliten per exercir les professions de professor d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyança d’Idiomes (DOCV 15/10/2009).

6. Hi ha alguna normativa que regule el trànsit de l'Educació Primària a la Secundària?

Ordre 46/2011 de 8 de juny de la Conselleria d’Educació per la qual es regula la transició des de l’etapa d’Educació Primària a l’Educació Secundària que impartisquen el primer cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana (DOCV 14/01/09).

7. Què són els àmbits en l'etapa d'ESO? Podríem treballar en algun d'ells?

-A efectes de la catalogació i habilitació de llocs de treball, els llocs de treball d’àmbit queden definits en llocs d’àmbit sociolingüístic i d’àmbit científic.

-Podrà optar a ocupar un lloc de treball d’àmbit sociolingüístic: el personal docent del cos de professors o de catedràtics d’Ensenyança Secundària que siga titular d’una o diverses de les especialitats següents: Filosofia, Geografia i Història, Grec, Llatí, Llengua Castellana i Literatura, Llengua i Literatura Valencianes, Francés, Anglés, Alemany i Italià. 3. Podrà optar a ocupar un lloc de treball d’àmbit científic: el personal docent del cos de professors o de catedràtics d’Ensenyança Secundària que siga titular d’una o diverses de les especialitats següents: Biologia i Geologia, Física i Química, Informàtica, Matemàtiques i Tecnologia.

8. En què consisteix l'habilitació transitòria?

Consisteix en la recol·locació i redistribució de personal docent amb destinació definitiva en els centres docents públics no universitaris depenents de la Conselleria competent en matèria d’educació.

9. Quin decret estableix el currículum de Batxillerat?

Reial Decret 1105/2014, de 26 de setembre, pel que s’estableix el currículum bàsic de l’ESO i el Batxillerat (BOE 03/01/2015).

10. Quines matèries optatives comunes per a totes les modalitats pot impartir el professorat de Valencià?

Valencià, llengua imatge, etc.

11. Quina és l'ordre que regula les proves de certificació de les EOI?

Ordre 87/2013, de 20 de setembre, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la que regula l’organització i funcionament de l’Escola Oficial d’Idiomes (DOCV 25/09/2013).

12. En quina normativa podem trobar el currículum del C2 de Valencià de l'EOI?

En el Decret 138/2014, de 20 d’agost, del Consell.

13. La jornada laboral del cos de Secundària de quantes hores consta i com estan distribuïdes?

20 laborals setmanals.

14. Quina diferència hi ha entre una plaça itinerant i una plaça compartida? Quina normativa ho regula?

La plaça compartida es realitza en centres de la mateixa localitat, mentre que la plaça itinerant es realitza en centres de localitats diferents.

Ho regula el Decret 6/2011, de 27 de maig, del Consell (DOCV 30/05/2011).

2.1. Un currículum integrat

ACTIVITAT:

• RUIZ BIKANDI, Uri (2006): “La reflexió interlingüística: ajudar a pensar en/amb/sobre tres llengües”, monografia Diversitat de llengües a l’aula, Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 38, p. 51-66. Barcelona: Graó.

En aquest article, es defensa el plurilingüisme als centres educatius. Ja que aquest, promou entre altres el coneixement i la reflexió metalingüística i discursiva en l'alumnat. D'aquesta manera l'estudiant desenvolupa les seues capacitats de comparació i assimilament interlingüística. A l'article, s'assenyalen algunes raons des del punt de vista sociolingüístic: en què a través de l'ensenyament plurilingüe, el parlant té més facilitat per a fer un ús adequat i correcte de la llengua i expressar-se amb espontaneïtat i fluïdesa. Des del punt de vista psicològic: a partir de l'aprenentatge més intern d'una llengua, l'alumnat constitueix el fons comú amb el material semàntic que li serveix, per a pensar, relacionar-se, parlar, escoltar, llegir i escriure. I des del punt de vista lingüístic: de manera que totes les llengües responen a les mateixes necessitats humanes de representació i comunicació.

En definitiva, hem pogut comprovar de primera mà, que el nostre sistema educatiu fins ara, ha tendit a treballar de manera aïllada els continguts de les matèries lingüístiques. Com s'assenyala a l'article, les teories de l'ensenyament de llengües demostren més bé tot el contrari: el camí d'ensenyament plurilingüe amb més èxit, és aquell que estableix relacions interlingüístiques, partint de la base que l'L1 ens aporta uns continguts bàsics i mecanismes de referència que serveixen per a qualsevol llengua que s'aprenga posteriorment. Per tant, cal reflexionar.

• PASCUAL GRANELL, Vicent (2006): “Tractament de les llengües dins el model d’educació plurilingüe i pluricultural”, El tractament de les llengües en un model d'educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià. València: Generalitat Valenciana - Conselleria de Cultura, Educació i Esport (Suport a l'ensenyament en valencià; 15).

Després de llegir i comentar a classe amb la resta dels companys, d'aquest article, destaquem tres punts fonamentals: la unificació de criteris, la diversificació de tractaments i l'organització de les llengües.

El primer d'aquests, consisteix a aprofitar les coincidències entre llengües, a través de la coordinació interdepartamental, d'aquesta manera podrem evitar confusions entre l'alumnat a l'hora de treballar aspectes que són comuns a les diverses llengües que estudien i crear així en aquests la sensació d'unió i aprenentatge continu. S'han d'evitar les repeticions de continguts entre llengües. Cal esmentar també com a adversitat a aquest punt, la separació en diferents departaments per llengües que dificulta el treball cooperatiu entre aquest i redueix les possibilitats, encara que no les impossibilita.

Pel que fa al segon ítem, la diversitat respon tant a l'alumant coma al tractament de les llengües. En aquest punt, tots els companys com a especialitzats en llengua catalana i coneixedors del context que l'envolta, vam comentar un punt fonamental per a nosaltres: l'estatus de la llengua. La cooficialitat compartida amb el castellà, a la pràctica, ha portat la nostra llengua a ser una llengua minoritzada en molts contextos. La mancança fins ara de televisió pública referent, la preferència a l'àmbit públic d'una altra segona llengua i el menyspreu moltes vegades a aquesta, entre moltes altres raons, ens ha portat a una situació de minorització. A l'article s'assenyala que en el cas que açò ocórrega, que una de les llengües patisca una situació de minorització, malgrat que no siga l'L1, cal donar-li prioritat, ja que l'ambient afavoreix l'aprenentatge de la llengua majoritària.

També cal donar prioritat a la llengua de l'entorn, és a dir, aquella que es parla en el territori en què es troba el centre, tenint en compte que en el cas que una persona tinga dificultat d'aprenentatge per la procedència d'aquest, li hauríem de donar les classes en la seua llengua materna perquè puga progressar ràpidament i després podrà aprendre altres llengües. De fet, la llengua materna és la base de l'aprenentatge d'altres llengües, quan coneixem bé la nostra L1 ens resulta més fàcil aprendre una L2 i fins i tot una L3. Una altra recomanació és anar introduint la modalitat estàndard en l'aula de manera progressiva: treballar amb un model lingüístic pròxim a la seua realitat, que l'alumne s'identifique amb les peculiaritats del seu àmbit sociolingüístic i a mesura que aquest entenga i desenvolupe el seu procés cognitiu, podem treballar amb la varietat estàndard i més formal (aquesta última seria l'ideal per al segon cicle).

Per últim, pel que fa a l'organització de les llengües, estem tots d'acord, s'hauria de prioritzar el valencià, per la situació ja comentada anteriorment i en segon lloc, s'hauria d'introduir el castellà, sense estar al mateix nivell que el valencià ja que com tots sabem, el castellà és la llengua dominant en la nostra societat. Finalment es recomana incloure L3: l'anglés, el francés o altra llengua, abans dels 6 anys per tenir un bon resultat. I fonamental, la cooperació i el treball entre els departaments de les diferents llengües.

2.2. Les competències bàsiques: del desenvolupament curricular a la pràctica docent