PEL·LÍCULA: LA PROFESSORA D'HISTÒRIA
Són una classe conflictiva, en què han coincidit diversos alumnes amb mal comportament, molts dels quals provenen d’entorns familiars amb dificultats.
En aquest cas, la professora els proposa fer un projecte d’investigació per presentar-lo a un concurs estatal.
Els aspectes més positius són, sobretot, la manera com tracta l’alumnat: sense prejudicis, confiant en ells, apropant-se, però sempre guardant una distància de respecte. La professora és sincera en tot moment: quan se sent decebuda ho diu, però també quan se sent orgullosa.
Els ensenya a ser autònoms, a prendre les decisions per ells mateixos; només actua com a guia, no els imposa res, sinó que els aconsella i els proposa.
L’únic aspecte negatiu (i considere que no té tant a vore amb la professora, sinó més bé amb els guionistes) és el posicionament que adopta davant el conflicte que hi ha a Palestina: nega que siga un genocidi. Des del meu punt de vista, és prou greu que s’hi negue una realitat així.
1- Compromesa: sí
2- Preparada: sí
3- Organitzada: tot i que no es veu clarament a la pel·lícula, per dur endavant un projecte així cal ser-ho.
4- Tolerant: sí
5- Oberta a preguntes: sí
6- Contadora d’històries: sí, l’exemple del principi de la pel·lícula en història de l’art ho demostra.
7- Innovador: sí
8- Entusiasta de les Noves Tecnologies: no
9- Social: sí
10- Friki: no
Entrevista a Carles Monereo
Amb motiu del seu llibre Docentes en tránsito. Incidentes críticos en secundaria, el professor Monereo parla amb TVE sobre diverses qüestions relacionades amb l'educació. El primer que cal destacar és el motiu del títol del seu llibre: en opinió de Monereo, és precís que els docents facen una transició d'instructor a educador. Té com a objectiu donar recursos als professor per a resoldre conflictes a l'aula, amb els pares...
Durant l'entrevista, el professor de la UAB reivindica el model educatiu finlandés perquè, assegura, allà els professors són escollits d'entre els millors, i a més la professió de docent està considerada un honor i, per tant, té un gran reconeixement social.
D'altra banda, Monereo, parlant ja del sistema educatiu a l'Estat espanyol, defensa que cal llevar continguts del currículum, ja que molts d'eixos continguts no són assimilats ni retinguts per la major part de l'alumnat. Però al mateix temps es mostra partidari d'aprofundir més en els continguts que hi romanguen, per tal que els i les alumnes comprenguen el que aprenen. "El que no es comprén s'oblida", ressumeix. Finalment, Monereo afirma que s'ha de formar les persones no per a que siguen capaços de respondre a les preguntes d'un test, sinó per a que entenguen un telediari, sàpiguen demanar un crèdit o puguen trobar feina.