BLOC II

2.1. Un currículum integrat

Activitat 1. Lectura i reflexió dels següents textos: El tractament de les llengües en un model d'educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià i La reflexió interlingüística: ajuda a pensar en/amb/sobre tres llengües.

1- RUIZ BIKANDI, Uri (2006): “La reflexió interlingüística: ajudar a pensar en/amb/sobre tres llengües”, monografia Diversitat de llengües a l’aula, Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 38, p. 51-66. Barcelona: Graó.

S’ha de defensar una escola plurilingüe, en què s’aborde i es promoga la reflexió metalingüística i discursiva, açò és, en què el professor ajude el seu alumnat a establir ponts interlingüístics entre les llengües que l’alumnat parla i les que està aprenent. Hem d’afavorir, en definitiva, el desenvolupament de les capacitats de comparació interlingüística i de cap de les maneres presentar i ensenyar les llengües de manera aïllada a l’aula. L’escola bilingüe ha d’esforçar-se a no minortizar cap llengua, sinó a ajudar l’alumnat a desenvolupar les capacitats discursives equitativament en cadascuna de les llengües. La L1 exerceix una poderosa influència en el procés de construcció de la llengua següent, atès que l’aprenent va construint aproximacions sistemàtiques entre la seua L1 i les altres llengües. Així, la convivència de dos o més llengües en la ment convida a relacionar-les, ja que totes les llengües responen a les mateixes necessitats humanes de representació i comunicació i, per tant s’ha d’impulsar l’alumnat a la reflexió metalingüística que l’ajude a revisar d’una manera conscient el seu propi coneixement lingüístic.

2- PASCUAL GRANELL, Vicent (2006): “Tractament de les llengües dins el model d’educació plurilingüe i pluricultural”, El tractament de les llengües en un model d'educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià. València: Generalitat Valenciana - Conselleria de Cultura, Educació i Esport (Suport a l'ensenyament en valencià; 15).

Aquest article que resumeix Alícia Martí tracta, en primer lloc, sobre quin ha de ser el model lingüístic educatiu. El que diu és que, almenys en els primers cicles, s'hauria d'utilitzar la varietat dialectal més pròxima als alumnes. Ara bé, quan els alumnes ja són de l'ESO o del Batxillerat han d'entendre que la nostra llengua té diferents variants dialectals sense problemes.

Un altre punt important que tracta aquest article és la problemàtica entra la L1 i la L2, sobretot quan es tracta del Valencià-Castellà. El bilingüisme ens obliga a parlar dels problemes educatius que pot causar, per exemple en les persones que tenen dificultats en el procés d'aprenentatge. Vicent Pasqual proposa diferents alternatives tenint en compte el PEV, PIP i el PEL. Per tant, arriba a la conclusió de com fomentar l'aprenentatge del valencià des de cursos inferiors junt amb el castellà i, després, com incorporar l'aprenentatge d'una L3, que seria l'anglés.

Activitat 2. Reflexió sobre el tractament de les llengües

El País Valencià té una situació sociolingüística ben particular i aquest fet, malauradament, també afecta en l'àmbit de l'ensenyament de les llengües. Cal dir que en cada centre educatiu (segons es trobe a una ciutat o a un poble) el tractament que reben les diverses llengües varia. Parlem, doncs, del valencià, castellà i l’anglés.

Hui en dia, l’ensenyament de la L3 (l’anglés) és més que ben valorat en els nostres centres, tant pels alumnes com pels seus pares, segurament perquè s'ha associat aquesta llengua a la llengua del “futur”, de les empreses, del cosmopolitisme… Pel que fa al castellà (segons les regions L1 o L2), tampoc ha tingut mai cap problema en l’àmbit de l’aprenentatge ja que és la llengua oficial de l’estat espanyol. Però què passa amb el català? No és el mateix com s’ensenya (en la pràctica) a l’IES Joan Fuster de Sueca que com es fa a l’Institut Jorge Juan d’Alacant, per exemple.

És evident que en els instituts que es troben en les poblacions on es parla el castellà com a L1 és més difícil trobar una bona disposició per part de l’alumnat per tal de poder aprendre valencià. Ras i curt, per qüestions polítiques, sovint veiem que alguns dels alumnes mostren reticències a tenir la classe de la llengua i la literatura catalana, cosa que no passa, per exemple, en els casos de les altres dues llengües.

En aquest sentit, el fet d’introduir un ensenyament efectiu de les dues llengües oficials del País Valencià (valencià i castellà) ja des de ben menuts potser ajudaria a canviar aquesta situació, cosa que es defenia al segon article. Hem de trobar la manera en què l'ensenyament del valencià siga tan valorat i respectat com ho és el del castellà i l’anglés, és a dir, hem d'aconseguir que quan parlem de plurilingüisme es parle de les tres llengües per igual, sense establir rangs. Si no es dóna des de l'inici en què s'estan aprenent les dues llengües (més o menys als 3 anys) prou valor a l’ensenyament de la pròpia llengua (en els casos que el català és la L1) o de la llengua cooficial (en els casos que el català és la L2), les generacions futures no es preocuparan per ser plurilingües, sinó que es limitaran a ser bilingües per comoditat, sense preocupar-se de tenir les suficients competències lingüístiques del català.

2.2. Les competències bàsiques: del desenvolupament curricular a la pràctica docent