El professor de llengua i literatura i el centre d’educació secundària

ACTIVITAT 5

5.1. Trieu una de les següents activitats per fer-la amb el vostre grup, incloure-la a la vostra pàgina del Sites i difondre-la en Instagram:

Escolteu l'entrevista amb el psicopedagog Juan Vaello i indiqueu allò que considereu més destacat sobre el treball del professor.

Al vídeo, el psicopedàgog Juan Vaello aporta el seu punt de vista des de l’especialitat de la Psicologia Evolutiva sobre quin hauria de ser el paper del professor. Primer de tot, s’enumeren conflictes més difícils d’abordar per un professor a l’ESO, es parla d’un “sistema de plantes de tractament”, on els alumnes es poden classificar en funció de: quin comportament social tenen, alumnes quin tenen dèficit d’atenció, alumnes que no tenen interès, alumnes amb falta d’integració social...

I és que a mesura que anem pujant d’etapes, anem centrant-nos en continguts, i aquests van oblidant-te amb el pas del temps. Hauríem de treballar sistemàticament en l’aula l’entrenament de la força de voluntat i la capacitat de renúncia i de demora de l’alumnat. Aprendre tot açò és molt més prioritari que aprendre continguts que poden oblidar d’ací a deu anys.

Normalment, el professorat de Secundària té fonamentalment una formació acadèmica i resulta molt més còmode això que el fet de formar-se en un terreny desconegut. Segons Vaello, a l’ESO no hi ha cabuda per a l’entrenament de la voluntat, la potenciació de l’autoestima... Estes competències són vitals haurien de ser el centre del treball, no tant dels professors, sinó dels equips de professors, amb l’objectiu de saber dir que “sí” o que “no” en un futur”.

Cal destacar que cal implicar-se com a docent, però protegir-se emocionalment perquè els desencants no t’afecten. En aquesta línia, cal dir que per a educar estaria bé que els professors treballaren en equip en Secundària, ja que són molt més nombrosos que potser en Infantil o en Primària. És molt important descobrir els interessos dels alumnes, però també entrenar la força de voluntat perquè siguen capaços d’esforçar-se en tasques que no els abelleixen. Per acabar, com a conclusió, l’expert senyala que l’escola ideal hauria de ser una escola on es formen persones socials, competents, altruistes, solidàries, capaces de marcar-se metes i persones emocionalment felices amb elles mateixes.

Reflexions per Twitter

A més, trobareu al nostre Twitter @ngelsdeDavid1 reflexions sobre el paper del professor al cinema, en concret, trobareu L'Onada (#LOnada) i El buen maestro (#ElBuenMaestro).

Conclusions finals

• Quines són les experiències amb les quals hem aprés més?
• Quin tipus de professor seríem en un futur, quines metodologies utilitzaríem...

En aquest Màster de Secundària, encara que hi ha molts treballs i moltes exposicions, tenen una molt bona utilitat perquè estan pensats, generalment, a fer-nos aprendre significativament. Aquest tipus d'aprenentatge ens ajuda a fer treballs cooperatius i col·laboratius, a perdre la vergonya davant del públic (ja que probablement ens passarem tota la vida parlant davant dels alumnes), a gestionar el temps, a planificar classes, a saber utilitzar i ensenyar a utilitzar les TIC, a intentar innovar en termes pedagògics.

Aquest últim apunt és especialment rellevant, i potser és això el que té més valor entre tot el que estem aprenent. Hui dia no tot hauria de ser seguir el llibre de text i fer les activitats 1, 2 i 3 de la pàgina 180 que consisteixen a relacionar conceptes o omplir buits. El llibre de text és un producte comercial de les editorials destinat a un alumnat homogeni. I el que cal, hui dia, és observar bé l'heterogeneïtat i les necessitats particulars de les adolescents i els adolescents que ens escolten a fi d'adaptar els continguts que impartirem.

Per tot això, ja sentim que comença a bullir dins nostre la il·lusió de ser les professores i els professors que marquen els alumnes perquè trenquen amb les classes convencionals i fan coses diferents perquè innoven i s'atreveixen a tot, perquè proven què volen fer fins a reeixir-hi i fan que els alumnes gaudisquen i se senten motivats i partícips del procés d'aprenentatge. Que transformen la classe en família i fan que anar a l'institut no els faça nosa. També, és clar, que fan que els seus alumnes estimen la llengua. I sí, potser que els nostres primers anys de treball no aconseguim ni la meitat d'allò que esperem, però estem convençuts que amb ganes i voluntat ho aconseguirem un dia. I les ganes i la voluntat ja han nascut a l'aula que compartim amb molts altres companys d'aspiracions.