1

Resolució de 26 de novembre de 2010, del director general de Personal de la Consellera d’Educació per la qual s’acorda la publicació de l’acord subscrit per la Conselleria d’Educació i les organitzacions sindicals pel que s’estableix el sistema de provisió de llocs de treball en règim d’interinitat i Addenda de 2015 (DOCGV 31/12/2015).

2

Ordre 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d’Educació per la qual es regula l’estructura de les programacions didàctiques en l’ensenyança bàsica DOCV 16/06/2011.

Introducció, objectius, competències bàsiques, unitats didàctiques, metodologia i pla de foment de la lectura.

3

Resolució del 30 de maig de 2018, de la Direcció General de Centres i Personal Docent, per la qual es fixa el calendari escolar del curs acadèmic 2018-2019 (DOGV 05/06 2018).

4 i 5

Ordre de 30 de setembre 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula la convocatòria i el procediment per a la selecció de centres de pràctiques i s’estableixen orientacions per al desenrotllament del PRACTICUM dels títols oficials de màster que habiliten per exercir les professions de professor d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyança d’Idiomes (DOCV 15/10/2009).

6

Ordre 46/2011 de 8 de juny de la Conselleria d’Educació per la qual es regula la transició des de l’etapa d’Educació Primària a l’Educació Secundària que impartisquen el primer cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana (DOCV 14/01/09).

7

"A efectes de la catalogació i habilitació de llocs de treball, els llocs de treball d’àmbit queden definits en llocs d’àmbit sociolingüístic i d’àmbit científic. Podrà optar a ocupar un lloc de treball d’àmbit sociolingüístic: el personal docent del cos de professors o de catedràtics d’Ensenyança Secundària que siga titular d’una o diverses de les especialitats següents: Filosofia, Geografia i Història, Grec, Llatí, Llengua Castellana i Literatura, Llengua i Literatura Valencianes, Francés, Anglés, Alemany i Italià."

8

"Recol·locació i redistribució de personal docent amb destinació definitiva en els centres docents públics no universitaris depenents de la Conselleria competent en matèria d’educació."

9

Reial Decret 1105/2014, de 26 de setembre, pel que s’estableix el currículum bàsic de l’ESO i el Batxillerat (BOE 03/01/2015).

10

Valencià: llengua i imatge.

11

Ordre 87/2013, de 20 de setembre, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la que regula l’organització i funcionament de l’Escola Oficial d’Idiomes (DOCV 25/09/2013).

12

Decret 138/2014, de 20 d’agost, del Consell.

13

"La jornada laboral és de 37 h i mitja. El professorat dedicarà a les activitats del centre 30 hores setmanals, de les quals com a mínim 20 seran lectives, i les restants es distribuiran entre complementàries setmanal i complementàries computades mensualment. Les 7 hores i 30 minuts restants fins a completar la jornada laboral seran de lliure disposició del professorat per a la preparació de classes, el perfeccionament individual o qualsevol altra activitat pedagògica complementària."

14

Els docents amb plaça compartida fan classe en més d'un centre de la mateixa localitat, mentre que els que tenen plaça itinerant fan classe en centres de localitats diferents.

Decret 6/2011, de 27 de maig, del Consell (DOCV 30/05/2011).

Per parlar del tractament integrat de llengües (TIL), en primer lloc, cal fer referència als tres pilars sobre els quals es fonamenta aquest mètode: la unificació de criteris, la diversificació de tractaments i l’organització de l’actuació coordinada.

La unificació de criteris fa referència a molts factors, l’objectiu dels quals és comunicar els continguts de les diverses llengües que s’estudien per tal d’economitzar els esforços en l’aprenentatge d’aquestes. Aquest concepte s’anomena crear ponts. Entre les pràctiques que es poden dur a terme per afavorir la unificació de criteris i crear ponts entre llengües, podem destacar l’establiment d’una gramàtica general que incloga els continguts que s’imparteixen en les diverses llengües que estudia l’alumnat (en aquest cas, com a mínim els continguts de Valencià i de Castellà), per tal de minimitzar les repeticions d’explicacions sobre conceptes que estan presents en les dues llengües. Així doncs, aquest mètode es basa en aprofitar les coincidències entre llengües, a través de la coordinació interdepartamental, la qual cosa redueix les confusions de l’alumnat a l’hora de treballar aspectes que són comuns a les diverses llengües que estudia. Una altra idea, és presentar una nomenclatura referent als continguts comuns a les diverses llengües que s’imparteixen al centre, per tal de millorar la comprensió de l’alumnat dels continguts. Tanmateix, el fet que els departaments de llengua no compartisquen espai ni horaris en un centre educatiu dificulta molt la possibilitat d’arribar a un consens per establir paral·lelismes en l’ensenyament de les dues matèries.

Quant a la diversitat de tractaments, cal tenir en compte el tractament de les llengües i el tractament de l’alumnat. Pel que fa al tractament de llengües, un dels factors que s’ha de valorar és l’estatus de les llengües que s’estudien. En el cas que una de les llengües patisca una situació de minorització, malgrat que no siga la L1, cal donar-li prioritat, ja que l’ambient afavoreix l’aprenentatge de la llengua majoritària. També cal donar prioritat a la llengua de l’entorn, és a dir aquella que es parla en l’àrea en què es troba el centre educatiu. Aleshores, per exemple, si la llengua que es parla en un poble és el valencià, caldria posar l’aprenentatge de castellà en segon pla, perquè el dèficit que es puga generar es compensa gràcies a la presència que té aquesta llengua en la resta d’àmbits socials (mitjans de comunicació, xarxes socials...). Al llarg d’aquesta reflexió, en tot moment ens referim al valencià i al castellà, perquè el tractament integrat de llengües resulta complicat de realitzar incloent la llengua estrangera (generalment anglès), ja que els currículum d’aquesta matèria dista massa del de les dues llengües cooficials.

Si ens centrem en l’alumnat, cal tenir molt en compte la llengua materna de l’alumne/a, ja que resulta molt més fàcil aprendre aquesta llengua que no una altra menys familiar. Per això, com a exemple, si l’alumne/a presenta dificultats d’aprenentatge en alguna de les dues llengües, no s’ha de considerar que la millor opció és fer que l’alumne/a empre la llengua majoritària per norma, partint del fet que està present en més contextos de la societat, ja que implicaria dificultar a l’alumnat el procés d’aprenentatge. A més, la llengua materna es pot utilitzar com a base per a l’aprenentatge d’altres llengües, perquè si l’alumnat coneix bé la seua L1, li resultarà més fàcil aprendre una L2 o una L3. Aquesta idea es basa en els múltiples estudis que demostren que com més llengües aprèn una persona, genera una capacitat major per aprendre’n de noves. Cal considerar també la procedència de l’alumnat i, en el cas que l’estudiant vinga d’un context lingüístic diferent, caldria que aprenguera en la llengua que anara a utilitzar amb més freqüència i que li anara a resultar més necessària en el context acadèmic i social on es desenvolupa. Per tant, el típic argument d’ensenyar castellà a l’alumnat nouvingut perd sentit en una situació sociolingüística on domina el valencià.

Pel que fa a l’actuació coordinada, a l’hora d’aplicar el TIL, resulta més fàcil en centres d’educació primària, que no en centres d’educació secundària, perquè el mateix docent imparteix diverses matèries i, per tant, sovint no s’ha de coordinar amb ningú. En canvi, a l’institut, el professorat de llengua valenciana i de llengua castellana pertany a departaments diferents i té horaris diferents, de manera que la coordinació és complicada. Una manera de solucionar aquest problema seria exigir que les reunions dels departaments de les dues llengües foren comunes, per tal d’arribar a acords sobre el tractament de les llengües.

Un altre aspecte que cal valorar és que l’alumne/a ha d’aprendre un model lingüístic pròxim a la seua realitat, amb les peculiaritats pròpies del seu àmbit sociolingüístic i, a mesura que madure, ha d’aprendre també la modalitat estàndard de la llengua en qüestió i altres varietats de la llengua, per tal de mostrar-los la realitat i la diversitat de la llengua que parlen. Si no s’introdueixen aquestes varietats a l’alumnat, es genera un gran desconeixement i molts prejudicis.

Finalment, es pot considerar el tractament integrat de llengua i continguts, basant-nos en els quatre models que presenta Vicent Pascual: l’ensenyament/aprenentatge de llengua estrangera mitjançant continguts ja apresos en altres matèries (la metodologia que s’utilitza en l’ensenyament de llengua anglesa, per exemple); l’E/A integrat de llengua i continguts (PIL, que seria el model que segueix l’alumnat nouvingut quan arriba a un nou context lingüístic i aprèn els continguts a través de la llengua vehicular de la zona); l’E/A de continguts mitjançant una segona llengua (per exemple, quan l’alumnat de PIP estudia determinades matèries en valencià) i l’E/A de llenguatge acadèmic a través del currículum (que és la metodologia que s’empra per ensenyar valencià a l’alumnat valencianoparlant).