Ull de Ter - Costabona

Ull de Ter – Costabona

Excursió feta amb en Xavi Loste, en Jaume Costa i jo l'agost del 2010

Aproximació :

Anem a Vallter, per tant agafem sortim de Portbou direcció Figueres, Olot, tunels de Collabós, I a la sortida del tunel agafem a la dreta dirección Camprodón. Aquí agafem dirección Setcases i pugem fins a les pistes d’esqui.

Aquesta ruta ja la vaig fer amb les excursions del GR-11, es la ruta Vallter Beget.

El camí

Situats a l’aparcament de Vallter (hem de pujar fins a l’aparcament superior a dalt de tot) tenim a la vista tot el circ amb totes les muntanyes a sobre nostre, Pic de la Dona, Bastiments, coll de la Marrana i gra de Fajol gran i petit.

A la zona NE veiem una canal que puja i que a mig camí es bifurca. La que segueix recte amunt va a la portella de Mentet i l’altre que gira més planera cap a l’Est o cap a la dreta va a la portella de Morens.

Comencem a pujar i ja d’entrada puja fort. Ens enfilem per la canal i al cap de 20’ girarem a la dreta després de travessar el torrent que baixa. Continuem pujant i en 20’ més arrivem a dalt de la portella de Morens. Arrivats aquí la vista és impressionant: tenim un pla enorme al davant, Som a la carena i per tant a la frontera, tot el que baixa cap a l’altre cantó, al nord és França i el pla va baixant en dirección a la vall de Py i de Mantet, que són dues reserves Naturals.

Nosaltres hem d’agafar dirección a l’Est per un camí fressat de tant pasar-hi. Tot està net de vegetació, no hi ha ni un arbre, només prat alpi. Volem anar carenejant per fer tots els pics que tenim abans d’arrivar al Costabona.

El primer pic que fem es el Coma Ermada (2.496 m.), per això hem de pujar un petit promontori de uns 50 metres a la dreta del camí. Des d'aqui no es gaire alt, i a tota la seva falda hi ha ple de grans rocs de granit. Des del cim la vista és impressionant, i així com per la part esquerra baixa en planer, a la part sud hi ha un gran avenc que de vegades pot ser perillos. A pesar que es el mes d’agost encara hi ha alguns llocs on hi ha neu. Un peu a la neu i et pots trovar lliscant cap avall 300 metres. Continuant cap a l’est tenim el pic de la Llosa (2.504 m.) que forma part del mateix massis del Coma Ermada.

Ara hem de baixar uns 80 metres, tenim a la nostra dreta el Circ de Concrós que baixa gairebé en vertical però a pesar de tot es veu un camí que va fins al Roc Colom. Nosaltres baixem suaument del Pic de la Llosa cap als Rocs Blanc (2.456 m.), i cap a la Portella de Callau, sempre seguint la carena. Tenim al davant el Pic del Roca Colom (2.505 m.) que puja com una pirámide uns 60 metres. Anem pujant una mica en ziga-zaga i de seguida sóm a dalt. Allà fem una parada per descansar i ens trovem amb 6 o 7 persones més que també han fet el cim i tots fem unes fotos.

Ara veiem el nostre objectiu el Costabona molt a prop d’aquí, però nosaltres baixarem i passarem per les Gorgues del Tec. Hem d’anar sempre dirección est cap a la Riba de Campmagre i el Roc de la mort de l’Escolà. Si continuessim per aquí aniriem cap a la Portella de Rojà, Esquerdes de Rojà, i dirección el Canigó que ja es veu encara que una mica lluny. Ja hem baixat del Roc Colom i ara hem de baixar una mica per entrar al circ de les Gorgues del Tec. Efectivament el Tec neix aquí mateix amb una aigua fresquíssima on aprofitem per descansar 5 minuts. Pujem per l’altre costat i de seguida sóm al coll del Pal (2.319 m.) on hi ha unes roques granítiques molt grans i un petit monument al Meridià Verd. Tenim davant nostre una forta pujada de uns 15 minuts per fer els 50 metres de pujada que ens queden.

Arrivem al cim del Costabona (2.467 m.) havent fet un darrer esforç per pujar aquests 50 metres. El Costabona no es el pic més alt dels que hem fet però es un pic solitari i punxegut, i a més es veu des de l’Empordà. Podriem dir que vist des de l’Empordà és el primer que es veu després del Canigó tirant cap a l’W, també queda més al sud que els altres pics.

Descansem una estona amb la resta de gent que hi ha i aprofitem per repassar el paissatge. A sota nostre hi ha el refugi de Fra Joan i les Fonts de Fra Joan. El camí baixa i va cap al coll de la Dona Morta i al final hi ha Molló. Es el camí que he fet amb l’Angel no fa gaire temps.

La tornada la fem més o menys per el mateix camí però en comptes de fer tots els cims anem per el camí. Aquest camí ara deixa la carena dels cims a la nostra esquerra i França a la nostra dreta. Tornem a travessar les Fonts del Tec i pujem per l’altre cantó. Ara tot el camí es planer i a pesar que hi ha molta visibilitat i cap arbre ens adonem que en momens de mal temps, pluja, poca visibilitat o boira, si no es veiessin els pics que ens serveixen de referencia, seria molt fácil perdrens. Sobretot hem d’estar al tanto quan hem de fer el gir sud-oest després de la portella de Callau a l’altura de les roques Blanques. Es una dada a tenir molt en compte, sobretot no deixar mai el camí.

Tardem al menys 1 hora en fer tot el camí de tornada. Per fi arrivem a la portella de Morens i baixem a poc a poc fins a l’aparcament on tenim el cotxe.

MAPA