4 - Ull de Ter - Beget

ULL DE TER – BEGET

QUARTA ETAPA

Després d’una nit força freda però que hem dormit molt bé al refugi Pastuira, ens aixequem aviat, esmorzem i comencem la jormada. Primer hem de pujar fins a dalt a les pistes d’esqui i ho fem per un petit caminet a la dreta de la carretera. Arribats a dalt, darrera de l’edifici gros hi ha un tubo que raja aigua que ens han dit que és bona i aprofitem per carregar els 2 litres d’aigua que portem.

Pugem per el camí que porta a la portella de Mantet i a mig camí girem a la dreta direcció a la Portella de Morenc. Veiem uns isarts molt aprop nostre cap al cim. Aviat arribem a dalt amb una vista impressionant sobre el circ de Ull de Ter on destaquen tots els cims sobre tot el Gra de Fajol a l’esquerra i el Bastiments a la dreta.

A dalt arribem a un planer enorme i ja veiem una mica el camí que hem de seguir direcció est. Ara destaca darrera nostre el Pic de la Dona amb una forta pujada fins a dalt. Ara les vistes són del cantó francès. El camí no té pèrdua, està marcar amb unes pedres que suposo que són per dies de boira. Es planer i sempre per la mateixa cota. Trobem un grup de juvilats i fem un bon tros de camí amb ells, ens van bé perquè s’ho coneixen tot molt bé. Deixem a la dreta el cim de Coma Ermada, el Pic de la Llosa i les Roques Blanques, i ens dirigim cap a la portella de Callau. Aquí hi ha dues possibilitats: Pujar fins al Roc Colom i des d’allà tot planer fins al peu de Costabona. O bé deixar a la dreta el Roc Colom i continuar fins la Riba de Campmagre. Nosaltres escollim aquesta opció i ens despedim dels nostres companys que pugen al Roc Colom. Ara ens queda el Rocacolom a la dreta i el Roc de la Mort de l’Escolà a lesquerra. Ja avistem el Canigó al fons cap a l’est.

Ara ens toca baixar una mica i de seguida arribem a les fons del Tec. Descansem una mica i ens refresquem. Veiem clarament el camí que hem de fer direcció sudest cap al coll del Pal. El Costabona destaca impressionant a l’est del Coll del Pal. Hi arribem facilment i veiem el monument del meridià verd que passa per allà. Des d’aquí també veiem el Canigó. Des del Roc de la Mort de l’Escolà surten les Esquerdes de Roja com si fos una cresta. Nosaltres ja sóm a l’altre costat.

La vista que es veu des d’aquí és molt maca. Som a la frontera i cap al sud es veu un paisatge molt verd, es veu la carretera de pista que va de Setcases a Molló i podem seguir el camí que farem fins a trobar altre cop el GR-11 a la collada de la Fembra Morta.

El camí que surt del Coll del Pal va baixant cap a l’esquerra. Veiem a sota nostre un refugi i sabem que ben a prop hi ha les Fonts de Fra Joan. Ens hi arribem per menjar i descansar una mica i de passo arreglem la font. Continuem amb una llarga baixada fins a trobar la pista que va de Setcases a Molló. Llavors la seguim direcció Molló durant uns 2 Kmts aproximadament i pugem per un corriol a la dreta. Anem planejant per un prat amb vaques fins que arribem al bosc, Ara només hem d’anar seguint fins a retrobar el GR-11 i de seguida comencem a trobar les marques. Ara només ens queda una llarga baixada fins a Molló. Arribem a les 4 de la tarda i aquesta baixada ens ha matat i hem agafat una bona soleiada. Anem directes al safareig del poble de Molló on hi ha una bona font i descansem una estona.

Tenim una habitació reservada a Beget, per això ens cal continuar el camí. Si no tinguessim reserva ens podriem quedar a Molló i hagues sigut un dia fantàstic. Amb això es planteja la conveniencia o no de reservar habitació. Aquest tema s’ha de pensar bé per la propera vegada.

Des de Molló a Beget tenim 12 Kmts i són les 16h30 o sigui que calculem que no arribarem pas abans de les 8 del vespre.

Baixem de Molló fins al riu Ritort on hi ha el camí de la Costa i després pugem una pista força rato, el Collet de la Costa, travessem uns camps i i una linea electrica i després tenim una durissima baixada per un bosc molt tupit. Arribem a una petita urbanització on trobem una aixeta per rentar-nos. Hi ha tanta humitat i fa tanta calor que fa que suem molt. Passem per sota del castell de Rocabruna i seguim baixant, sempre seguint les marques del GR.-11. Els últims kilómetres van per un camí paral.lel a la riera de Beget molt maco, però cansats com estem no podem gaudir gens del paisatge.

Arribem a Beget a les 8 del vespre. Dutxa a casa la July i cap a sopar. Després de sopar ens porten a una casa que crec que era cap al veinat de la Figuera, ho dedueixo perque anavem direcció al Comanegra. Passem la nit força malament degut a que feia molta calor però al menys descansem de la duríssima jornada d’ahir.

RESUM: Lo millor de la jornada d’ahir va ser el primer tram des de que ens vam enfilar a dalt de les pistes d’esquí fins que vam arrivar a Molló. Lo pitjor va ser la llarga baixada fins Beget que era molt maco però degut a que estavem molt cansats no ho vam poder apreciar bé.

MAPA