Salt del Fitó i Pla de l'Arca
El salt del Fitó és una cascada de uns 60 metres del riu Llobregat d'Empordà , afluent de la Muga, molt a prop del Pertús.
Aproximació
Per arribar-hi hem d'anar fins el poble d'El Pertús passat la Jonquera. Quan veiem les primeres cases i arribem a la frontera ens posem al carril de la dreta i seguint el carrer passem un petit túnel sota l'autopista. A l'altre costat del túnel tenim un aparcament públic gratuït i no vigilat.
Dificultat
Si bé l'excursió no té cap dificultat important sí que s'ha de dir que a partir del Salt del Fitó pugem per una tartera que ens puja gairebé 150 metres. Alguns passos són complicats per nens, o sobretot si anem amb gossos o amb gent gran. Si bé es pot fer cal extremar les precaucions, tenir en compte que seria més difícil baixar que pujar, per això és aconsellable fer la ruta en aquest sentit.
La durada és de unes 3 hores i mitja, uns 6 kilòmetres i el desnivell es de uns 350 metres sobretot entre el Salt i Sant Pere Pla de l'Arca.
Si fem la ruta al revés és una llarga pujada fins a dalt i després la dificultat de baixar per la tartera.
El camí
Comencem a caminar a partir d'aquest aparcament i ja veiem un cartell que ens indica la direcció. Anem uns metres al costat de l'autopista i després agafem a l'esquerra per pujar per una pista paral·lela al riu. Quan la pista gira clarament a l'esquerra nosaltres agafem un sender a la dreta al costat del riu (està indicat). Seguim aquest sender que a poc a poc es va enfilant, passem el riu i anem pujant. Al cap de una mitja hora ja som a dalt i baixem per l'altre cantó de la vall. Al fons ja sentim el riu Llobregat que baixa ple a uns 60 metres sota nostre.
Des de dalt veiem el Castell de Belleguarda, el Portús i al fons el Canigó.
Mirant cap a l'oest veiem el massis de les Salines a la dreta, i el Basegoda al fons.
Seguim baixant i arribem al riu, Hi ha un parell de passeres metàl·liques i ja veiem el salt del Fitó a la nostra esquerra. Cau des de uns 60 metres entremig d'unes parets de roca. Es interessant d'anar-hi després d'unes pluges per veure un bon cabal d'aigua.
Feta la visita busquem el camí per continuar cap al Pla de l'Arca. Molt aprop del salt veiem les marques grogues i s'ha de pujar per una tartera. Al principi hi ha inclús unes cadenes que ajuden força, però s'ha de continuar pujant ajudant-se de les mans durant una bona estona. Hi ha trams realment complicats, per sort les marques grogues ens ajuden a trobar el millor pas. Pugem per la tartera almenys que fa uns 125 metres durant mitja hora ben bona i al final arribem a dalt. Ara seguirem per un sender direcció est força planer que travessa un bosc d'alzines i roures on encara hi ha les restes del gran incendi del 2012. Durant tot el camí seguirem veient marques d'aquest incendi en forma d'arbres cremats que encara queden verticals o de restes de poda i neteja del bosc per terra que dificulten la marxa. Arribem a la pista altre vegada poc abans del Pla de l'Arca.
Sant Pere Pla de l'Arca
Al cap de poc arribem a Sant Pere Pla de l'Arca. Situada en un pla es troba en un estat ruïnós però es interessant de veure l'exterior de l'absis amb el seu Opus Spicatum.
Aprofitem per fer un descans per disfrutar de les vistes, sobretot el Castell de Bellaguarda en primer terme i el Canigó al fons.
Seguim la pista 50 metres i baixem una mica a l'esquerra per retornar al camí, és un sender aèri que al cap de poc ens fa travessar un parell de recs on hi les antigues mines de Sant Pere i on hi ha una instal·lació sismogràfica. Aquestes mines estàn tancades amb una porta metàlica. Pugem suaument per l'altre cantó del rec i arribem al mas Nou, un mas molt ben situat dalt d'un turó però en ruïnes.
Vista del Mas Nou amb el Canigó al fons.
A l'altre costat del mas trobem la pista que hem de seguir durant uns 800 metres baixant de forma molt pronunciada, fins hi tot amb certa dificultat. Al final agafem una drecera per un petit corriol a la dreta molt brut de restes de poda i poc marcat però que en un moment ens porta a un clar on tenim el Llobregat que baixa per la nostra dreta, i davant nostre tenim un prat amb una casa al mig que després veig que és un refugi obert amb llar de foc, taula, aigua i lliteres per 6 persones. Un bon lloc per passar un parell de dies, és la zona del mas de l'Illa, un racó molt tranquil.
Paratge prop del Mas de l'Illa
Continuem baixant paral·lels al riu a tocar del mas de l'Illa que deixem a dreta completament en ruïnes. i tornem a la pista. Seguim baixant fort. Arribem a una petita casa sobre el riu on és interessant de saber que hi ha un punt d'aigua a l'exterior. 30 metres abans de la casa agafem a la dreta i baixem per un corriol al costat d'una conducció d'aigua inútil perquè de vegades està trencada. S'ha d'anar amb comte en aquest tram ja que la tuberia dificulta on posar els peus. Des d¡aqui és pot veure a l'altre costat del riu la tartera per la que hem pujat i també les roques per on baixa el salt del Fitó.
El Salt del Fitó s'endevina entremig d'aquestes roques al fons de la vall des d'el camí de tornada.
Tornem a la pista i seguim baixant durant uns 400 metres fins que trobem un cartell que ens marca El Pertús cap a l'esquerra. Baixem fins al riu, i anem a parar molt aprop del Salt del Fitó. Travessem el riu i tornem al camí d'anada tancant la ruta circular. Només ens queda resseguir el camí que ja hem fet fins al cotxe.
Darrer tram de l'excursió amb el castell de Bellaguarda davant nostre.
MAPA