El Carlit
El llac de la Bullosa amb els pics Perics al fons
El Carlit
Dia 11-07-2014 ens trobem 5 amics per anar a pujar al Carlit. Tots 5 som treballadors dels ferrocarril en diferents àmbits i amants de la muntanya. Lluís, Sebastian, Vicente, Lucio i Jordi.
Les Bulloses és un parc natural on s'hi troben 12 llacs a diferents altures que desgüacen l'un a l'altre. Aqui neix el riu Tet. Els recs de les muntanyes tenen força neu encara i pensen que haurem de passar alguna gelera.
Avui dormirem al Refugi de les Bulloses demà pujarem per els llacs, farem el Carlit i baixarem fent els llacs per l'altre costat així els hi farem una volta circular.
El Refugi de les Bulloses on dormirem
Aproximació.
Sortim de Portbou direcció França passant per Cerbere, Elna, Thuir, Ille-sur-Têt i d'aquí remuntant la vall del Têt fins a Mont Lluis. . A la primera rotonda agafarem a la dreta direcció Els Angles i poc després trobem un trencant a l'esquerra on ens indica la ruta cap a les Bulloses. Mig kilòmetre després hi ha un càmping i una rotonda amb una barrera. L'accés a les Bulloses està tancat des de les 7 del matí a les 7 del vespre. Si volem anar-hi durant el dia hem d'agafar un autobús que surt d'aquí cada 15 minuts.
Nosaltres arribem poc abans de les 7 del vespre i ens esperem que obrin la barrera per pujar amb el nostre cotxe.
Hi ha 10 kilòmetres fins a dalt i arribant tenim el refugi de les Bulloses en primer lloc a la nostra dreta. Ens instal·lem. Ens donen sopar (hem agafat mitja pensió per 45 euros) i fem una volta fins al llac. Fa un vent molt fort i una temperatura a la nit força freda, deu fer uns 8º. Els cims no es veuen degut a la boira que hi ha. Esperem que demà faci més bon temps.
El camí
Sortim del refugi a les 8 preparats per caminar. El temps ha millorat una mica encara que anem equipats d'hivern, no fa tant de vent. Els cims continuen entre la boira.
Els 5 excursionistes
Travessem el dic del llac de les Bulloses i arribats a l'altre costat comencem a pujar lleument enmig de pins. Ja veiem que el camí no es fàcil. El terra es de blocs de granit i grans arrels dels pins, cosa que fa que sovint s'han de pujar escalons i s'ha de mirar bé on posem els peus. Això serà important a la baixada ja que cansats podem ensopegar i caure o bé patinar si està moll. La ruta està molt ben marcada amb marques grogues i no ens podem apartar gaire del camí ja que baixa aigua per tot arreu.
Pujant entre mig de nerets florits (1)
Anem remuntant suaument i passem llacs on hi ha sempre algun pescador de truites. Arribem a l'altura de l'estany Sec i sortim del bosc i entrem en un lloc més planer on tenim davant nostre el Tossal Colomer de 2.373 metres. El camí ens portarà a voltar-lo per la part nord, deixant-lo a la nostra esquerra i anar a buscar el Carlit darrera seu. El camí gira cap al nord i travessem un petit pont sobre l'aigua que desguassa l'estany de Vallell a l'estany Llonc. Després girem a l'esquerra i ja veiem el camí cap al Carlit. Els cims no es veuen però ja intuïm el camí i veiem que hem de passar al menys dues geleres. A partir d'aquí el camí s'enfila de debò per una tartera. Estem a una altura de uns 2.400 metres. Després de la tartera tenim la primera gelera que deu fer uns 80 metres amb pujada. Hem de clavar els peus i ajudar-nos dels pals si no volem caure cap avall.
Aguns racons del llacs son de postal
Pujant per la tartera veiem el camí davant nostre i el cim
Travessant la primera gelera amb els llacs al fons
Seguim pujant i trobem la segona gelera de uns 100 metres amb dura pujada. Fins aquí la pujada ha sigut dura i ens trobem al peu del Carlit per atacar el cim. La temperatura ha baixat i comença a caure una petita pluja de neu molt fina.
Pujant la segona gelera amb el cim encara despejat
Bona vista del Carlit
El cim no el veiem perquè està entre la boira i la pujada és molt més dura amb rocs i ens hem d'agafar sovint amb les mans. Pràcticament no hi ha camí i hem perdut les marques, només hem d'escalar cap amunt. A mida que anem pujant cada vegada fa més fred, se'ns queden les mans gelades i la neu cau amb força per culpa del fort vent. Realment aquest tram comença a ser perillós. Un de nosaltres ja ha fet mitja volta i l'altre l'hem perdut de vista per sobre nostre. Després sabrem que ha fet cim.
Som tres i ens arrecerem penjats en una roca i decidim què hem de fer. N'hi ha un que baixa i ens diu que ens falten uns 60 metres, 25 minuts, a dalt no es veu res i realment les condicions son molt dures. Decidim que a la baixada tindrem problemes perquè a la dificultat de la baixada s'hi ha d'afegir el mal temps i la roca està molla i rellisca. Decidim abandonar, fer mitja volta i baixar.
Camí de baixada. El desglaç costa d'arribar
Comencem a baixar amb molta dificultat per la zona rocosa. Quan arribem al peu del cim hem de baixar les geleres que son més difícils de baixar que de pujar. Tota la tartera també té força dificultat.
Quan arribem a baix, a la zona dels llacs decidim tornar per la part nord fent una ruta circular per els llacs. Ara el camí es força planer i molt agradable si no fos perquè ja comencem a estar cansats. Passem els estanys Sobirans, Trebens i Gombau que deixem a la nostra esquerra. Passem l'estany Castellà i anem cap l'estany de Dugues. A partir d'aquí el terra torna a ser molt rocós i cansa molt, s'ha d'anar amb compte de no lliscar o de ensopegar, els genolls s'ho noten. Seguim el camí sempre amb lleugera baixada i passem entre els estanys del Viver i Negre. A partir d'aquí ja hem arribat a la bifurcació i ja som al mateix camí que hem agafat a la pujada.
Aquest darrer tram es molt dur per tot el que portem de camí i perquè les pedres i les grans arrels dels pins fan de molt mal caminar.
Es fa una mica llarg però per fi arribem a la Bullosa, només queda arribar al refugi per poder disfrutar d'una bona cervesa.
Mapa
Apunts:
Rododendro – Baladre – Neret - Rhododendrum ferrugineum
Es un arbust que habita a la muntanya entre els 1500 i els 2500 metres. Floreix a l'estiu i fa unes flors de color vermelles i rosades. Es espectacular el color que donen a la muntanya.