Embedded Files
El Paratge Tudela on hi trobem llocs com aquest on s'inspirava Dalí.
De Port de la Selva a Cap de Creus
Aproximació:
Per fer aquesta excursió hem d’anar a Port de la Selva i un cop allà travessem el poble direcció el port i un cop passat anem direcció la cala Tamariua i pugem fins que s'acaba el camí asfaltat. Allà hi ha una petita placeta on podem deixar el cotxe, en diuen el Mirador perquè hi ha una vista fantàstica sobre el poble i on veiem a les muntanyes de davant el Monestir de Sant Pere de Rodes. Ja veiem cap on hem d’anar, hem d’agafar el camí forestal direcció est que va pujant suaument i ens porta al Mas Puignau, hem de seguir sempre les marques blanca i vermella del GR-11. Comencem a veure mur de paret seca durant el camí i arribem al Mas Puignau, ara abandonat, on veiem que devia haver sigut un mas important dins del paratge del Cap de Creus.
El camí de tot el recorregut es fàcil però hem d’anar al tanto de no perdre'ns sobretot durant el segon tram del recorregut ja que hi ha molts camins i es fàcil equivocar-se. De fet la primera vegada que hi vam anar ens vam perdre i ho vam passar molt malament perquè vam haver de caminar camp a través i l’orografia és molt complicada. Vam perdre més de dues hores. Recordem que sempre que ens perdem el més intel·ligent és tornar enrere fins al lloc on ens hem despistat, segur que es més ràpid i segur que intentar fer alguna drecera.
El camí
Sortim del Mas Paltré pel mateix camí i uns metres més enllà abandonem el camí forestal i agafem un sender que baixa cap a Sant Baldiri de Taballera on hi arribem en 10 minuts. Aprofitem per fer una parada i visitar el lloc.
Esglèsia de Sant Baldiri de Taballera i la torre. Important senyalar que en aquesta foto es veu com la torre encara no havia sigut restaurada.
Deixem Sant Baldiri i seguim pel mateix camí direcció est, no hi ha pèrdua, travessem el rec de Talabre. Just al costat del pas del riu hi ha un petit salt d’aigua i n’hi ha gairebé tot l’any. Pugem per l’altre cantó i arribem a un altre mas, el mas Paltré. Aquest és un mas on ja no si viu tot l’any però encara esta ben conservat i hi deuen viure per temporades. Ara hem tornat a trobar una pista i la seguirem agafant a l’esquerra fins a mar. Aquest paratge ara és molt maco, es veu al mar cap al nord i passem per una zona força planera on hi solen haver vaques. Hem volgut passar per aquí perquè volem anar a la platja de Taballera a esmorzar. Podíem haver agafat cap a la dreta del mas Paltré i passar per l’interior, sempre es una variant que es pot fer en un altre moment però ara nosaltres anem cap a mar.
Un que es perdrà
Al cap de uns 20 minuts arribem a una zona on hi ha molta paret seca inclús hi ha algunes barraques de vinya encara ben conservades. Ara som sobre un penyasegat de uns 80 metres i tenim el mar al davant i la platja de Taballera sota nostre, busquem la baixada i la trobem a la nostre esquerra, baixarem durant ben bé 20 minuts perquè el camí fa molta pendent i hi ha molta pedra solta que ens pot fer caure.
Arribem a la platja i es un lloc encantador: hi ha dues barraques de pescadors tancades i una molt bona pineda a la part esquerra de la platja mirant a mar. Queda molt resguardada i fa una ombra fantàstica per poder-hi esmorzar.
La platja deu fer uns 100 metres de llarg, però el que sobte una mica es que hi ha la riera de Taballera que hi desaigüa. Es una ribera amb una vall molt ample que agafa tota la platja. Si la remuntem, cosa que es pot fer amb certa dificultat perque en molts trams anem per dins de la riera, ens trovarem amb el camí de Cap de Creus, el GR11.
Taballera
Per continuar el camí ara hem de travessar la platja i a l’altre costat ens enfilem per l’acantilat uns 50 metres cap amunt, hi ha un camí, i anem pujant fins que som a dalt de tot altre cop. Amb unes vistes fantàstiques altre vegada tornem a agafar un camí ample direcció est cap al cap de Creus. Al tanto a no perdre’ns.
Al cap de mitja hora ja veiem el mas Birba. aquest mas esta en actiu i encara hi viuen avui dia, crec que tenen algun ramat de vaques o de xais. S'hii pot arribar amb cotxe. Una vegada passat el mas anirem en compte a no equivocar-nos. Arribem a la zona del rec de s’Arenassa, és una zona baixa, i sorrenca que si ha plogut recentment pot estar inundada o com un aiguamoll, Nosaltres hem d’agafar cap a l’esquerra travessant aquest rec i ja veurem de seguida que tornem a trobar el camí ample. L’error ens pot passar si seguim endavant perquè aquí ja trobem el camí forestal que hem deixat al mas Paltré i això ens pot portar cap al mas Vell o cap al Puig Alt o el Puig Paulí. O sigui que recordem en aquesta zona hem de buscar el camí cap a la nostra esquerra.
Una vegada passat aquest tram confós ja no hi ha pèrdua seguim el camí i arribem al mas Rabasser de dalt que ens queda a la dreta i esta abandonat i més endavant el mas Rabassers de baix que esta tancat però habitable. Després d'aquest darrer mas a uns 200 metres tenim la carretera que va de Cadaqués al far.
Ara hem de seguir la carretera fins al far que ja veiem allà al fons, ens queden un parell de kilòmetres. Si avancem uns 300 metres arribem al paratge de Tudela que ens queda a l’esquerra i es l’antic Club Mediterranée ara desmantellat i recuperat el paisatge natural. Aquest projecte de restauració ha tingut premis molt importants, inclús un premi als EEUU com un dels paisatges recuperats millor del mon, podem entrar a fer-hi una visita. Baixarem fins al club i després anirem pel camí de mar cap a Cala Culip. Durant el camí passem per uns llocs de roques típiques de cap de Creus on Dalí es va inspirar per fer alguns quadres com el gran Masturbador. Llocs molt macos, de lo millor del cap de Creus. Arribem a Culip, una cala encarada a nord molt tancada i que queda a l’abric de tots els vents, hi ha un moll i un edifici abans bar i restaurant i ara tancat. Si seguim el camí baixem a una platja amb una barraca de pescadors antiga, ara només ens falta enfilar-nos per l’altre cantó per tornar a la carretera.
Des de Culip es veu cap de Creus
Si seguim per la carretera ens falta poc més de mitja hora per arribar. L’últim tram després de la corva a l’esquerra pudem pujar per un petit sender que ens puja fins al far i ens evita donar la volta per la carretera.
Ja som al far. Aquí tenim l’antic far reconvertit en museu on podem fer una visita, També tenim un bar allà mateix amb unes magnifiques vistes i per dinar tenim el restaurant de l’edifici que hi ha a dalt de tot on menjarem molt bé.
Els masos de Cap de Creus.
Avui en dia la vida als masos del Cap de Creus es pràcticament nul·la. Només hi ha 2 o 3 masos habitats i alguns altres estan habitables en algunes èpoques de l’any, però el més habitual es que estiguin en runes. Fins a mitjans del segle XX aquests masos estaven tots habitats i s’hi feia una vida molt activa. Normalment tots tenien ramats potser de vaques i de xais i cabres, també tenien oliveres i també vinya encara que no molta. Avui en dia la petjada que van deixar aquests masos encara dura i es nota sobretot en la quantitat de paret seca que hi ha a tot el Cap de Creus. També queden encara algunes barraques de camp o de vinya.
Llista dels masos del Cap de Creus i estat en que es troben:
Mas Puignau en runes
Pas Paltré Habitable
Mas Birba habitat tot l’any
Mas Alfares en runes
Mas vell en runes
Rabasers de Dalt en runes
Rabassers de baix habitable
Mas de’n Godó
Mas Bufadors en runes
Altres masos que desconec el seu estat:
Mas Gomeia
Mas de la Senyora
Mas de’n Duran
Val la pena citar que a més dels masos del Cap de Creus hi ha moltes barraques de pescadors a les platges de tot el cap. Desconec l’antiguitat d’aquestes barraques però si que la seva funció era poder-s’hi refugiar quan feia mala mar i també passar-hi els dies necessaris per fer les pesqueres. Recordo que quan anava a Cala Prona a fer submarinisme de vegades hi havia els pescadors que s’estaven a la barraca mentre tenien el bolitxe muntat i esperaven l’entrada de les tonyines.
Actualment la flora del Cap de Creus es de matolls baixos i pocs boscos degut sobretot als continuats incendis al llarg del temps i la influencia de la tramuntana. Si visitem el museu que hi ha al far coneixerem la fauna i la flora així com també els peixos i moluscs que hi viuen.
A la part més occidental trobem alguns boscos de pins i alzines, i a la resta del cap, sobretot la part que visitem en aquesta ruta, hi ha sobretot matolls com estepes, brucs, llentiscle, càdec que són també les espècies que abunden més a tota l’Albera. Queden també oliveres que si bé el conreu està abandonat encara continuen allà.
Sant Baldiri de Taballera
Sant Baldiri és un conjunt format per diferents edificis que originàriament formaven un clos. Apareix repetidament en la documentació relacionada amb el Monestir de Sant Pere de Rodes i dels Comtes d'Empúries. L'activitat d'aquesta ermita s'entén com la del centre religiós i econòmic de les muntanyes del Cap de Creus. Arran de les excavacions arqueològiques podem dir que Sant Baldiri va ser habitat contínuament des del s. VI fins a finals del s. XIX.
1. Casa del capella i dependències annexes
Trobem 5 espais clarament diferenciats. Són construccions d'arquitectura popular, amb moltes modificacions. No podem assegurar la funció de cada espai, però sabem que hi ha la casa del capellà, amb un accés a la torre de defensa, un pati empedrat i un pou. El 1787, data de la Cèdula Reial de Carles III que dóna al Port de la Selva el títol de vila, amb la conseqüent segregació de la Selva de Mar, es fa un recompte de la població i apareix vivint a Sant Baldiri el capella i la criada. Les darreres intervencions arquitectòniques són del 1849 segons Montsalvatge.
2. Ponts i mur de tancament
Sant Baldiri es va construir en una vall arrecerada, propera al mar, amb aigua abundant, terres fèrtils per cereals i vinya, amb una carrerada propera (demostrant un pas més o menys continuat de bestiar) i comunicava amb el camí que anava de Cadaqués a la Selva de Mar. Sant Baldiri no era només una església sinó el temple de la gent dels voltants que avisava en cas d'atacs sobtats i un lloc on hi vivia gent. Estava protegit per un mur que tancava el clos amb una petita torre de vigilància que controlava el camí i les dues portes d'accés al conjunt. Una d'accés públic que comunicava amb un patí que portava a l'entrada de l'església i una altra que comunicava amb el patí empedrat de la casa del capellà. Les dues portes comunicaven amb el camí a través de dos ponts d'arquitectura popular que passaven per sobre d'una canalització d'aigua que baixava de la muntanya i anava cap a la ribera de Talabre.
3. L'església
Apareix repetidament en la documentació del s. X, relacionada amb el Monestir de Sant Pere de Rodes. Té una doble advocació, la de Sant Baldiri, Sant d'origen carolingi i Sant Joan, advocació dels primers cristians. Trobem una superposició d'estructures de diferents èpoques. La darrera església, es va beneir el 1733. Anterior a aquest temple hi havia una altra església probablement del s. XVI-XVII i a sota una església d'origen preromànic del s. X amb reformes al s. XIV. Les excavacions arqueològiques han posat al descobert l'església preromànica, possiblement amb dos absis i dues naus. A la paret exterior nord, podem veure el parament exterior del mur amb l'absis antic, dues portes d'accis a una zona sepulcral i rengleres d'opus espicatum al mur.
4. Sagristia.
Les sagristies apareixen a partir del s. XVI, arran de la complexitat cada vegada major de la litúrgia cristiana, per guardar utensilis i robes. Coincidiria amb les reformes del s. XVI-XVII
5. Àrea sepulcral
Al costat nord de l'església podem veure en la paret les diferents ampliacions de la nau de l'església. També trobem una àrea que va ser un cementiri, articulat amb diferents passadissos i estructures. Les excavacions arqueològiques han trobat diferents tipologies de tombes, de diferents èpoques. Una de les tombes va aparèixer amb un tractament més ric, amb una construcció al voltant, amb opus espicatum al mur.
6. Torre de defensa
Es construeix al 1558, pel mestre de cases Bartomeu del Mar, per vigilar l'accés marítim pel Gou. Aquesta fortificació neix al mateix temps que moltes torres de vigilància i defensa de la costa per protegir la població de la pirateria. Tot i que hi ha dades d'incursions pirates del s. IX i XI, és a partir del s. XIV fins el s. XVIII que el Cap de Creus és fortament castigat per la pirateria, amb nombrosos segrestos i saquejos.
7. Antic cementiri
Segons la tradició oral la zona del davant de la torre era el cementiri de Sant Baldiri. Les excavacions arqueològiques han demostrat que no es tracta de cap àrea sepulcral. Les troballes han posat al descobert un seguit d'estructures agrícoles alt medievals, amb material ceràmic de diferents èpoques, el més antic del s. VI.
MAPA
Page updated
Google Sites
Report abuse