Tamariu - Palamós
Després de molt de temps que en Xavi ens volia portar a fer aquesta excursió, per fi el 23 de març del 14 coincideixen tots els astres i estrelles i la podem fer. Som 13 intrèpids senderistes sense por del mal temps ni de la caminada.
Aproximació:
Per anar a Tamariu hem d'anar fins a Figueres i al cinturon de ronda hem de sortir direcció La Bisbal. Quan arribem a la cruïlla de Verges podem anar direcció La Bisbal o direcció Torroella de Montgrí. Des de qualsevol d'aquests llocs hem d'anar direcció Palafrugell. Des de Palafrugell hi ha les carreteres que porten a les platges: Calella, Llafranc i Tamariu.
El camí
Hem quedat a la platja de Tamariu que encara que és un poble molt turístic a l'estiu, sembla que ha sabut conservar l'aire de poble de pescadors que havia sigut. Tot hi això la població turística a l'estiu queda repartida als càmpings, als hotels les torres i xalets i sobre tot a les urbanitzacions de la muntanya i molts apartaments. La platja es de sorra de gra gruixut.
Pineda arràn de mar
Comencem a caminar a la dreta de la platja primer sobre unes roques blanques i després ens enfilem una mica més i travessem un bosc de pins litoral on se'n veuen molts de caiguts degut al vent. Encara que es una etapa del GR-92 una gran part del camí es fa per camins de ronda que coincideixen amb el traçat del GR. Això fa que tal com varem veure amb una altre etapa de la zona de la Costa Brava central com p.e. Tossa - Lloret passem per trams molt urbanitzats i massa humanitzats. Hi ha llocs amb escalons i amb baranes més propis de Camins de Ronda que de Senders de Gran Recorregut.
Cala Pedrosa, platja de grans rocs amb una barraca de pescadors
En mig d'aquest bosc de pins hi ha una bifurcació que a l'esquerra ens porta a la Cala Pedrosa i una altre que ens puja directament sense passar per la cala. Cala Pedrosa val la pena de visitar, la platja es de rocs grossos com trobem en moltes platges de la costa Brava, als guiris no els hi deu agradar gaire. Hi ha un parell de cases de pescadors molt ben arreglades. Per sortir d'aqui hem de remuntar el rec per un camí que de seguida guanya altura, És un rec molt estret i frondós amb molta vegetació. Arribats a dalt trobem el camí que ens portarà al Far de Sant Sebastià. Ara anem una mica per l'interior i a una altura de uns 50 metres del mar i separats de la costa.
Passada una zona de camps tornem a entrar en mig dels pins i anem pujant suaument i ens acostem altre cop als acantilats de la costa. Veien a sobre nostre el far de Sant Sebastià. Aquest és un dels trams més macos de l'escursió ja que hi ha una bona altura sobre el mar i fa un dia excel.lent, el cel ben clar i una gran extensió de mar.
Vista de la torre, darrera hi ha el far.
Arribem al Far de Sant Sebastià. Temps per esmorzar i descansar una mica. La propera parada serà Cala Castell.
Sortim del Far sempre direcció sud i baixem per una carretera d'una urbanització; a sota nostre tenim el petit poble de Llafranc.
Platja de Llafranc
Davant de la platja les antigues cases de pescadors ara reformades i un petit port al racó nord de la platja de sorra. Travessem el poble pel passeig marítim i pugem per les escales de l'altre cantó seguint les marques del GR. Altre cop el camí és camí de ronda amb baranes, alguns escalons i algun tunels. Això sí, les vistes sempre molt maques sobre el mar i sobre els acantilats. Es comencen a veure les illes Formigues però encara queden lluny.
Les illes Formigues des de la costa
Al cap de poc arribem a Calella, els dos pobles estan garebé enganxats. La part de davant de mar es conserva molt ben arreglada i els carrers per on passem també. Calella s'ha fet molt gran i molt turistica, és un dels pobles emblemàtics de la Costa Brava.
Vista de Calella de Palafrugell
Sortim de Calella per el camí de ronda altre cop arran de mar, i al arribar a tocar del Golfet deixem la costa i entrem per els darrers carrers cap a l'interior. Ara entrem en un bosc que ens porta a travessar per l'interior la zona de Cap Roig. Es un bosc de pi i alzina que fins hi tot sembla estrany que no estigui urbanitzat, suposo que no ho és perquè Cap Roig es un espai privat i a la platja del Castell a l'altre cantó s'hi va fer una campanya molt activa perquè no s'urbanitzés, si no estaria tot construit. El moviment Salvem Castell va acabar amb un referèndum popular on va guanyar el no urbanitzar.
Platja del Castell. Una de les poques platges no urbanitzades de tota la Costa Brava
Hem travessat el bosc seguint sempre les marques del GR i entrem a la platja de Castell per l'oest, el que seria la seva ribera. Es una platja molt gran tant a tocar mar i molt fonda (hI ha casi 100 metres fins a mar). La part nord queda tancada per un morro on s'hi ha trobat un poble iber que s'està excavant. Al racó hi ha una casa gran potser una antiga casa de pescadors.
Excavacions al poblat íber del far.
Fem un petit descant i continuem el nostre camí travessant la platja fins a sortir pel sud. Just a l'altre cantó hi ha Cala s'Alguer on hi ha unes petites cases antigues davant de mar. Gairebé no hi ha platja i on n'hi ha és de rocs. A aquesta cala, com la de Castell, s'hi arriba amb cotxe, o sigui que a l'estiu deu estar ple.
Sortim de cala s'Alguer a tocar de mar i entrem en un tram de passeig marítim que ens portarà fins a Cala Fosca on aprofitem per fer una parada i prendre una cervesa.
Just a l'entrada de Cala Fosca hi ha el castell de Sant Esteve situat sobre una roca al nord de la platja. Està en un estat molt degradat i necessita una reparació urgent. Es interessant veure els links sobre aquest castell ja que podria ser l'origen del poble de Palamós.
Fins aquí hem tingut un temps excepcional però darrerament hem vist acostar-se uns núvols negres. Quan ens posem a caminar comença a ploure una mica i comença pedregar. Per sort no es gaire res i amb poc més de 20 minuts arribem a l'entrada de Palamós i anem a dinar al restaurant Ca l'Amadeu situat al port Marina de Palamós i que recomano a tothom.
MAPA