1 - Puigcerdà - Planoles

PUIGCERDÀ – PLANOLES

(PRIMERA ETAPA)

Sortim de Puigcerdà a les 7 del matí després d’haver dormit a l’hostal de l’estació. La nit anterior ha plogut una mica i pensem que potser ho trobarem tot moll, però de moment no es així.

Vista de Puigcerdà des d'el camí de Vilallobent

Anem direcció Àger i Vilallobent per una carretera. És un matí fresquet que fa de molt bon caminar. El primer problema que ens trobem és que no hem trobat cap fleca oberta a Puigcerdà, hem pensat que en trobariem més endavant però ni a Àger ni a Vilallobent hi ha pa. Ens decidim a continuar endavant i ja anirem menjant lo que portem.

A partir de Vilallobent agafem un caminet que comença a pujar suaument però continuu. És un camí forestal amb molts arbres (el bosc de Vilallobent) i paral.lel a un riuet, de moment no és veu gaire paissatge. Fem una parada per esmorçar el que portem: dàtils, avellanes i una barreta energènica. Serà la única que em menjaré en tots els dies ja que no m’ha agradat gens.

Poc després el camí es converteix en un sender que puja per una zona de sotabosc net i el bosc ja no és tant espès. Arrivem a dalt al Pla de les Comes Fosques on ja veiem les muntanyes del costat sud, La Molina i Masella. Ara continuem pujant per una forestal. Deixem la forestal i pugem a l’esquerra fins a dalt el coll Marcer que ja és veu des d’aquí.

El coll Marcer amb alguns cavalls

El coll Marcer és un planer despejat d’arbres on hi ha alguns cavalls. Ara si que es veu una estupenda vista amb les muntanyes de la Molina i Masella al sud, Puigcerdà al nord-oest amb el Pirineu al darrera. Nosaltres hem de continuar direcció est per un camí que va paral.lel a una tanca que segueix la frontera.

Les pistes d'esquí de la Molina i Masella

Seguim la tanca fins que al final gira clarament direcció nord i nosaltres continuem direcció est. En aquest punt no sabem trobar el camí. Més tard penso que el camí devia anar uns metres més avall de la tanca i per això no el trobavem. El cas es que ens aventurem una mica a través del bosc, veiem on hem d’anar però el bosc és molt brut i ens costa molt d’avançar el pins tenen les branques inferiors molt llargues i no podem passar. En un moment que ens separem uns metres m’apareix davant meu a uns 40 metres un exemplar de cèrvol impressionant que segurament espantat pels crits de l’Angel vé en direcció cap a mi, fa uns passos i al veure’m canvia de direcció i s’allunya fins que desapareix entre els arbres. Era un animal magnífic, casi com un cavall amb unes bones banyes. Llàstima no haver tingut una foto a ma.

Decidim baixar directament cap avall i uns cinquanta metres sota nostre trobem el camí. Al cap de poc arrivem al Clot de Malniu on travassem un rec i una font on aprofitem per descansar 5 minuts. Continuem pujant fins arrivar al Coll de la Creu de Maians, on hem de travessar una tanca i a l’altre costat ja veiem a sota un camí forestal que seguirem durant un bon rato. Al final es converteix en un sender que travessa el torrent del Pelós on parem per rentar-nos els peus i descansar.

A partir d’aquí ens queda una llarga baixada fins a Dòrria, quasi tota per camí forestal però que es fa molt llarga. Arrivats a Dòrria ja són les 5 de la tarda, trobem un safereig amb un bon canyo d’aigua. La llàstima és que no podem veure les pintures murals que hi ha a l’esglèsia.

Dòrria: un petit poble de quatre cases encantador. Importants pintures romàniques dins l'esglèsia

A Dòrria hi ha uns panells indicadors per baixar a Planòles. Surtim del poble i agafem el GR11 que va paral.lel i per sobre de la carretera (collada de Tosses) travessem diversos recs ja que anem arran de muntanya. Aquest tram encara que és planer es fa molt pasat i ja tenim ganes d’arribar i estem força cansats. Arribem a Planòles per Planés i anem al refugi que ja sabem que és a baix de tot del poble. Ens aténen de seguida, anem a l’habitació, ens dutxem i descansem fins l’hora de sopar.

Camí de baixada cap a Planòles. El Taga al fons

RESUM: Lo més interessant d’avui ha sigut el coll Marcer que és un gran planer amb una vista impressionant en totes direccions, el cérvol guapíssim.

Primera norma: A la muntanya quan un es perd o perd el camí o perd les marques, el més sensat i el que s'ha de fer sempre, sempre, és tornar enrera fins a l’última senyal i buscar les següents senyals.

Tot el camí estava molt ben assenyalat.

+++

MAPA